“…Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.”
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.

(Inici de càntic en el temple.Espriu-Raimon)

RAMON SERRA, editor

El país bull. No ens podran parar com el tancs argentins no van poder amb les mares de la plaça de Mayo. Cada cop som més i el jovent porta la flama: “ah ,joves llavis desclosos després de la foscor,si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’ esperar un alçament de llum en la tenebra”. Espriu deu estar content des del més enllà.

Les consultes per la independència han posat dempeus el país i s’estenen com una taca d’oli. L’espanyolisme sí que ja ha begut oli.I això que la majoria dels mitjans d’ (in)comunicació ens fan el boicot. La presentació de les consultes a Madrid s’ha publicat en pocs diaris. Gossos domesticats que es conformen amb les engrunes dels amos encara que alguna vegada fan algun lladruc com ara la publicació a dotze diaris de Catalunya  d’un editorial a favor de l’ Estatut. És bo que els diaris s’uneixin per alguna cosa. Però defensar l’Estatut és defensar un cadàver, sobretot si es fa de forma assenyada per evitar emprenyaments de Madrid.

Doncs,sí els de la metròpoli treuen foc pels queixals.Un manifest tan prudent, domesticat i constitucional com aquest els sembla poc més que una rebel.lió, un cop d’Estat. A veure si és veritat! .I és que,senyors polítics i poder econòmic, encara no veieu clar que amb Espanya no hi ha res a fer? No solament parlem dues llengües diferents sinó dos llenguatges diferents. És que esteu cecs? Sort que arriba Santa Llúcia! No veieu que com més voleu ser “constitucionals” més ens estomacaran? Arriba l’hora de la ruptura. Cal plantar-los cara. La dignitat de Catalunya no és defensar l’Estatut sinó la independència.!

I no oblideu mai la gran veritat de tot això: un dia més amb Espanya un dia menys de vida.

 

Advertisements