Davant l’esperpèntic  espectacle que vivim des de fa uns mesos un no pot més que preguntar-se si l’actual Constitució passaria pel sedàs del Tribunal Constitucional i en cas de que ho fes, caldria saber si l´alt tribunal el retallaria tant com per deixar en una situació complicada un grapat d´institucions del país.

Un té serioses dubtes, per exemple, sobre la constitucionalitat de la Real Academia de la Lengua. En el seu diccionari defineix la paraula nacionalidad com “Condición y caràcter peculiar de los pueblos o individuos de una nación” i com a segona accepció senyala “Estado propio de una persona nacida o naturalizada en una nación”. L’article 2 de la Carta Magna assegura que “es garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren”. Si es inconstitucional que Catalunya sigui una “nació”, haurien de declarar també inconstitucional la Real Academia Española o com a mínim les definicions que fan en el  Diccionario de la Lengua.

Podríem posar altres exemples. Difícilment passaria pel sedàs del Tribunal Constitucional una llei que donés preferència al homes sobre les dones per ocupar un càrrec, fet que passa amb la Corona. I posats a fer demagògia,  no està de més recordar el que diu l’article 36 que “tots els espanyols tenen el deure i al dret a treballar”.

També cal recordar que -article 2- “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual  emanen tots els poders de l’estat”. Es clar, si es així, un tribunal no sembla que tingui competències per revocar una llei aprovada en referèndum. Aquesta es una altra contradicció (al menys aparent).

Ara molts s´ escandalitzen per la indignació de moltes entitats catalanes. Els “populares” denuncien “pressions” al Tribunal per un editorial conjunt de la premsa catalana, els mateixos que no fa pas massa acusaven a la justícia de ser objecte d’una persecució política.  Per no citar la frase de Rodríguez Zapatero que deia “apoyaré el Estatut que salga del Parlament”.

El periodista Enric Juliana va popularitzar a “La Vanguardia” l’expressió del “català emprenyat”. El  PP (y el Defensor del Pueblo i algunes autonomies socialistes, cal recordar-ho ),van  recorren un Estatut ja molt retallat (per això hi va haver un alt índex d’abstenció). En canvi beneeixen articles idèntics aprovats per altres comunitats.

Ara, després de tres anys de debat la futura sentència del Tribunal Constitucional per molts sembla una loteria, que segons quin vent bufi i quines pressions es facin el resultat serà un o un altre.  La meva reflexió no es quina serà la sentència, si no que el problema gros es el de la situació de la justícia. Per això un pensa que si es portés un text com la Constitució al Tribunal Constitucional, possiblement tingués molts problemes per obtenir un dictamen favorable…

Josep Maria Orta

Anuncis