You are currently browsing the monthly archive for Desembre 2009.
feliç 2010 !!! … Gràcies a tots per formar-hi part
Per Molts anys !!!
- Debades plou en algun lloc remot.
- Tot és suau, i aquests instants que passo
- configurant records que no he viscut
- són uns instants d’intimitat extrema
- densament plens de tot allò que vull;
- moments de vida il.limitada i clara.
No crec que aquesta noticia que ha sigut publicada a “e noticies” sigui massa edificant ni apropiada per dir-la un president que representa un dels millors equips del Mon, i que a mes vol introduir-se amb política, al contrari els socis del C FBarcelona i la resta de catalans que tenim una mica de seny no ens han agradat massa, ni tampoc gents satisfets sentir aquestes paraules de un president del CFB i que son mes normal sentir-les en els ambients de trinxeraires, o sigui de individuos que no han tingut l’ocasió de rebre classes de educació, el cas es que aquet Sr Laporta ja ha demostrat masses vegades la seva forma de actuar representant als socis del Barça, o sigui que al meu judici no es gents acceptable dons que allà on va sempre crea polèmica, una mostra que a cada desplaçament que assisteix crea una mica mes de catalanofòbia, o sigui que la seva presencia no es gents recomanable per acceptar-lo a cap grup o associació de Catalunya sigui aquet esportiu o polític, ja la manera d’actuar del Sr Laporta no es recomanable ni deixa en bon lloc als catalans.
Jo me pregunto: Que amb fet els socis del Barça per haver tingut aquets càstig de tenir 3 presidents que al meu judici no mereixen ser-ho.?
No es necessari esperar el dia de avui per innocentades ja que cada dia del any entre uns i altres ja s’han cuiden de fer lo possible per fotre’ns les necessàries per seguir prenent-nos el pel i els diners als que amb la nostre suor i esforç treballem per ells, dins aquets que ens foten innocentades a tort i a dret tenim la CEOE, la SGAE, el TC, Els Governants, la Oposició,el PSC-PSOE, Les TTVV, el Govern del Marroc, el Montilla (aquet últim ja se li acaba) el Botines, el Nuñez, el de La Rosa, los Albertos, i també el mateix rei d´Espanya, i per mes innocentada i que te molt de mèrit la que ha portat a terme el Sr Blanco, ja que ha demostrat ser molt llest al saber vendre la moto atrotinada (RENFE) a la Generalitat de Catalunya, o sigui una pèrdua mes de € que tindrem de aportar els catalans, o sigui que a mes de cornuts pagarem el beure.
En els darrers dies el PSC s’ha posat la barretina i ha decidit vestir-se de catalanista ara que veu que les enquestes no li van bé. Des de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, fins al president Montilla han volgut mostrar un increment del seu perfil nacional. Lamentablement, la realitat s’acaba imposant i el PSC està atrapat entre la dependència del PSOE i la voluntat de mantenir la cadira del poder.
L’aposta d’ERC per un govern de progrés ha significat un pas endavant sense precedents del PSC per intentar assolir un perfil catalanista. Algunes actituds, declaracions i gestos són petits avenços que haurien estat impensables amb els socialistes a l’oposició. Però l’ànima espanyolista acaba guanyant sempre i serà aquesta mateixa actitud poc valenta la que farà fora al PSC del Govern.
L’actitud del PSC davant la ILP per la prohibició de les corrides de toros a Catalunya és una estafa a la ciutadania. No es pot demanar vot secret, oferir llibertat de vot als diputats i, al cap de poques hores, dir que faran tot el contrari un cop arribi la tramitació parlamentària. El PSC demostra així la seva covardia envers la democràcia, com ja ho va fer a les poques hores de l’aprovació de l’Estatut del 30 de setembre presentant esmenes perquè fos retallat. Aquesta mateixa manca de valentia els ha portat a fomentar l’abstenció a les consultes del 13-D.
No es pot fer una crida a subscriure el pagament de la fiança de l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, i dir a la vegada que volen regenerar i lluitar contra la corrupció política. El doble joc que practiquen és una actitud veritablement escandalosa que ja van practicar amb Josep Maria Sala i la seva condemna pel cas Filesa.
No es pot defensar la Llei de vegueries al Govern i permetre que els principals alcaldes socialistes facin guerra bruta per evitar-ne l’aprovació. No es pot ser feble davant el poder de Madrid, no es pot estar callat davant l’actitud del govern espanyol de voler mantenir el poder d’AENA en la gestió dels aeroports. Amb aquesta actitud de feblesa no és d’estranyar que Zapatero mai acabi complint les seves promeses, per què fer-ho si qui m’ho permet és el mateix PSC?
Amb totes aquestes actituds, com volen que els ciutadans no tinguin desafecció per la política? Al PSC ja no li serveix la seva sempre calculada ambigüitat, però als altres partits tampoc, s’acaba el temps dels polítics poc ambiciosos nacionalment, dels que volen i dolen. O barretina o toros, o submissió o independència, o Espanya, o Catalunya.
25.12.2009
Directe.cat
Aquestes dates són un bon pretext per apartar-nos de la política i enraonar de qüestions més planeres, com ara els comportaments socials. En aquest sentit, podríem dir que la gent es divideix en dues categories: els qui pensen en els altres i els qui van a la seva. Els qui pensen en els altres són persones que, al costat dels seus interessos individuals, tenen en compte també els interessos aliens i les repercussions negatives que pot tenir en tercers allò que és bo per a elles. Les persones que responen a aquesta tipologia són fàcilment identificables no només per la seva manera de fer sinó també per la seva manera de dir. Una persona considerada, una persona que no es veu ella mateixa com a centre de l’univers, sap que en aquesta vida hi ha diferents sensibilitats, diferents sentits de l’humor, diferents maneres de veure les coses i que totes mereixen respecte.
Malauradament, però, no tothom és així. No tothom és capaç d’aquest petit exercici de reflexió quotidiana que fa més agradable la vida dels qui l’envolten. Hi ha autèntics egoistes i desconsiderats. Són aquells que sempre, en tots els ordres de la vida, van a la seva i es mostren ofensius quan parlen; són aquells que primer te la fan i després et diuen: “Ai, perdona, no sabia que t’ho prendries malament”. De fet, al desconsiderat se’l coneix pels fets. Tant se val que camini, que condueixi o que faci l’amor. Si camina és d’aquells que t’obliguen a apartar-te perquè ell pugui passar. Si condueix és d’aquells que en hora punta a la carretera no es posa mai a la cua de vehicles que esperen per continuar la marxa, ell sempre passa davant i quan ja no pot més posa l’intermitent i demana que algú li faci un lloc. Si fa l’amor i és un home, és d’aquells que van a la seva. La seva parella no compta per a res. De fet, compta tan poc, que mai no li ha passat pel cap que la parella necessiti alguna cosa més que els dos minuts que ell gentilment li concedeix. Potser de petit era un nen precoç, però de gran la seva precocitat ha quedat reduïda a això: dos minuts.
Víctor Alexandre
Premi a Margalida Capellà
La defensa de la memòria històrica de la República i el paper que hi jugaren les dones són uns valors de gran magnitud
Editorial | 23/12/2009
El Lobby de Dones ha premiat Margalida Capellà pel seu llibre de la recuperació de la memòria històrica durant la Guerra Civil i la posterior repressió franquista centrant-se en les dones. Es tracta d’un reconeixement més que merescut. Els pobles no poden avançar sense memòria i molt manco quan les víctimes foren els defensors i defensores de la democràcia.
La pitjor xacra que deixà el franquisme, i que serà molt difícil d’eradicar de la nostra societat, fou la intolerància i l’obsessió d’extermini de l’adversari. Els tics autoritaris no s’han esvaït de la realitat actual i en són una bona mostra els problemes que tenen les dones per assolir una plena igualtat amb els homes.
El franquisme destruí una república que atorgà el dret de vot a les dones. Després, durant la guerra, moltes prengueren part activa en la defensa de la legalitat constitucional, patint, sovint, tant o més que els homes. El reconeixement a Margalida
à s’ha de fer extensiu a tota una generació que donà el millor de si mateixa en defensa de la lliberta
BON NADAL AMICS !!!
Gràcies per compartir aquest espai, gràcies per fer-ho possible i Gràcies per ser tan collonuts !!!
BONES FESTES PER TOTHOM !!!!
El millor missatge de Nadal que ens podria donar el Rei Juan Carles I aquesta nit, i que te per costum fer-ho cada any la nit de Nadal per tots els medis comunicatius i televisius, seria que ens comuniques que abdica ell i la seva família, i que a partir de avui ja no acceptarà que el poble el mantingui.
És tot un espectacle el comportament que estan tenint els principals partits polítics amb relació a les consultes sobre la independència de Catalunya. Agafats en fora de joc, s’han vist desbordats per la immensa força que les impulsa i per les conseqüències que tindran no sols en les properes eleccions sinó també en un horitzó de més abast. No s’adonen que ha començat una revolta pacífica i democràtica que no té aturador i que els passarà per damunt si no s’hi incorporen. Són tants anys de frenar l’emancipació nacional receptant-nos tranquil·litat i bons aliments, de suggerir-nos que el nostre mal no vol soroll, de recordar-nos que qui dia passa any empeny, d’ordenar-nos que ara no toca i de recomanar-nos pluja fina que el debat desinhibit de la independència a peu de carrer els té ben astorats. Artur Mas, per exemple, s’ha vist posat en evidència per la Universitat Oberta de Catalunya després d’augurar públicament una derrota del sí en un referèndum d’autodeterminació. El macroestudi de la UOC, promogut pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, deia a Mas que el sí ja és majoritari amb un 50,3%.
El PSOE de Catalunya, per la seva banda, ha corregut a mobilitzar les Casas Regionales -aviat convocaran els Coros i Danzas i l’Asociación de Toreros- que, fidels a les subvencions que reben, han obeït l’amo ràpidament tot dient: “Ens veiem obligats a recordar que l’article 1 de la Constitució proclama que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol” i “fem una crida a tots els responsables polítics que no fomentin ni permetin actituds que resultin perjudicials per a la convivència pacífica i harmoniosa de tots els ciutadans de Catalunya”. Curiós, ben curiós que hom qualifiqui d’harmoniosa una convivència basada en la subordinació d’un convivent a un altre. Deu ser que quan el subordinat s’insubordina s’acaba l’harmonia.
Finalment, Joan Puigcercós, apropiant-se sense manies de les consultes, ha arribat a dir que són “la millor resposta a la situació de bloqueig permanent a la qual el govern espanyol sotmet Catalunya”. Deu pensar que ja ningú no recorda que ell és l’home que fa sis mesos va votar al Parlament en contra de la Iniciativa Legislativa Popular d’impulsar un referèndum d’autodeterminació, l’home que ara fa tres anys va emmanillar Catalunya lliurant-la al mateix partit que governa Espanya i, en definitiva, l’home que tot just fa quatre dies ens cantava les excel·lències d’un finançament que perpetua sense escrúpols l’escandalosa espoliació que patim.
Potser pensa Puigcercós que els catalans són amnèsics, però, mentre s’ho pensa, els catalans han agafat el bou per les banyes i van per feina fins al punt que, ves per on, la història explicarà que les consultes van sorgir del desconcert, primer, de la indignació, després, i de la decepció, més tard, que Esquerra va provocar en el gruix dels seus votants. I és que allò que se suposava que havia de fer aquest partit ho ha hagut d’acabar fent la societat civil. Un altre tema, naturalment, és la magnífica col·laboració a títol personal de molts dels seus regidors i militants de base en les consultes. En aquest sentit, res a dir. Cal diferenciar aquesta gent benintencionada de la direcció del partit. La direcció del partit, com tothom sap, té molt poc futur; tan poc futur com el del gestor que et cobra per fer-te fer a tu els tràmits i les passes que hauria de fer ell.
Víctor Alexandre
http://www.victoralexandre.cat
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents