You are currently browsing the daily archive for gener 2, 2010.
Manifest de suport a “SUMA INDEPENDÈNCIA” (SI)
| La crisi que està patint Catalunya en tots els terrenys (polític, cultural, lingüístic econòmic i social), així com l’espoli continuat a què ens sotmet l’estat espanyol i la seva clara voluntat de fer-nos desaparèixer com a nació, fa urgent i imprescindible un canvi polític radical que ens porti a la independència, la regeneració i la recuperació de la confiança polítiques.
En aquest sentit, les moltes reeixides accions promogudes en els darrers temps han col•laborat decisivament a fer que la independència estigui en la centralitat del debat polític i que es plantegi com a única solució viable per a la nostra nació. Però una solució que no podrà fer-se efectiva si no és amb la implicació de tot el poble català mobilitzat i compromès. És per tot això que ara cal que, tots aquells que tenim l’objectiu que la nostra nació formi part del concert de les nacions lliures del món, deixem provisionalment de banda les nostres diferències i ens unim superant les nostres diferències polítiques, culturals i socials per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació. Us convidem doncs a sumar-vos a aquest manifest de suport a la constitució d’un moviment unitari per la creació d’una alternativa electoral independentista per tal d’assolir un Estat català independent. desembre de 2009 |
Crec que la moguda del 13D ha estat molt i molt positiva. I ho seran també les convocatòries que queden per celebrar-se. Ha estat positiva malgrat les desavinences que s’han palesat entre els diversos impulsors, durant el procés i a posteriori.
Ja poden braolar els espanyols de tota mena que si és una “pantomima”, una “payasada” i etcètera. Exercir un dret democràtic no és pantomima ni pallassada, excepte per als qui tenen una concepció molt restringida, per no dir-ne “orgànica”, de la democràcia.
Més cal lamentar l’actitud d’alguns dels “nostres”: els qui diuen, com la rabosa de la faula, que el raïm encara és verd. Diuen que el referèndum “bo”, amb totes les garanties jurídiques, cal convocar-lo només quan hom estiga segur de poder-lo guanyar.
I esperant esperant ens passarà com al burro de rector de Sollana, que quan el va ensenyar a no menjar se li va morir de gana.
Cal ser més valents.
Europa no vol sentir remors balcàniques; així doncs, tard o d’hora preferirà més controlar el procés que no combatre’l. Els mercats no suporten bé els conflictes i la inestabilitat. Al capdavall, les fronteres són conseqüència d’uns fets històrics, per tant, seran uns altres fets històrics els que les modificaran. El que importa és que el mercat europeu no tinga esquerdes ni forats.
Nosaltres el que hem de fer és insistir. No donar-nos per vençuts. Avui perdrem per trenta a setanta. En la propera, de quaranta a seixanta. I a la de tres, o mort o pres. De derrota en derrota, fins a la victòria final. Aquesta és l’estratègia: insistir. El raïm sempre és madur per als qui no tenen por de collir-lo, per alt que estiga.
Per Cucarella.
Per Xavier Mir.
Hem sentit a parlar diverses vegades de plans A i plans B. Sovint ha estat en un plantejament reactiu, és a dir, una planificació que plantegés una alternativa d’actuació política en cas que el Tribunal Constitucional espanyol optés per retallar d’una manera substancial l’estatut acordat entre Mas i Zapatero, decidit per 2.570.478 votants d’entre 5.202.291 electors i ratificat només per 1.882.650 vots ([font: Idescat]; prengui’n nota, Sr. Mas) després que inicialment un altre text fos consensuat pel 90% del Parlament. El món al revés: amb allò que acorda el Parlament s’hi pot mercadejar; en canvi, allò que decideix poc més del 27 % del cens va a missa. I quan aquest mateix 27 % o més expressa el seu suport a la independència a través d’unes consultes que no organitza l’Estat sinó el poble, aleshores es veu que no n’hi ha prou.
Sigui com sigui, després del 13-D la nostra necessitat de reaccionar contra la sentència del TC és ja molt inferior i encara ho serà més passats el 28-F i el 25-A. Ho farem; reaccionarem ni que sigui per estendre el certificat de defunció de l’estatut. Ja el vam enterrar el juny passat en l’Acte de Sobirania, però l’Administració encara no ha vingut a demanar-nos els papers. El poble donarà una resposta unitària (nosaltres sí; dels representants polítics, encara no ho tinc clar). Però hem començat a caminar solets i cada vegada fem menys cas dels cants de sirena i les desautoritzacions de gent sense autoritat ni legitimitat. I tenim un pla per al 2010. I, si no ens en sortim, en tenim un altre.
El nostre pla A és aconseguir que la voluntat d’independència tingui més presència que mai al Parlament de Catalunya. Hem d’aconseguir que ni un sol independentista es quedi a casa. Aquestes són les eleccions del mil·lenni, molt probablement les darreres de la Catalunya autònoma. Aquí concentrarem els esforços que no dediquem a l’organització de les consultes o a altres qüestions. Intentarem de totes totes que els partits que presentin llistes es comprometin a fer una declaració unilateral d’independència que obri un procés que ha d’acabar amb un referèndum de ratificació. Si arriben a les eleccions amb aquest compromís públic, la declaració estarà perfectament legitimada.
Si no ho aconseguim, si ens veiem obligats a acabar d’esprémer els recursos de la via autonòmica, el pla B passa per allò que ja teníem previst abans que esclatés el Tretze de de Setembre a Arenys de Munt: unitat d’acció entre ERC i CiU (i qui s’hi vulgui afegir) per seguir el full de ruta d’un seguit de consultes que ens deixi al llindar del desafiament a l’Estat.
Preferiria no haver de recórrer al pla B i seria poc intel·ligent per part nostra conformar-nos-hi tenint com tenim un pla A, però declaracions com les de Joan Puigcercós que avui recull el Directe! fan pensar que ERC prepara també el pla B per si falla el pla A. I vistes les enquestes que ahir publicaven els mitjans, sembla que podem anar comptant amb un govern del PP a l’Estat espanyol que segurament radicalitzarà posicions.
CARME FORCADELL. Plataforma pel Dret de Decidir.
El resultat de la consulta sobre la independència de Catalunya del passat dia 13 de desembre preocupa molt a la capital d’Espanya, tot i que ho intenten dissimular ridiculitzant-la en tertúlies i fent comentaris menystenidors. A Espanya saben molt bé que hi haurà un abans i un després d’aquesta consulta.
El fet que a Sant Cugat, una ciutat important a tocar de Barcelona, hi hagi hagut un 26 per cent de participació, és a dir que una quarta part de la població hagi votat, significa que ja no són només algunes comarques, allunyades de l’àrea metropolitana, les que volen exercir el dret d’autodeterminació.
La consulta ha servit, entre altres coses, perquè els catalans i catalanes ens creguem que, de veritat, tenim el dret de decidir i que podem fer-ho al marge de les limitacions que ens imposa el marc constitucional espanyol.
El que més mal ha fet ha estat la internacionalització de la consulta, que la BBC, per exemple, es passegés per Sant Cugat, Castellar del Vallès o Sentmenat per fer un reportatge de la votació i que diaris com Le Monde o Financial Times parlessin de la consulta amb total naturalitat, i ho consideressin un fet únic i un model de participació, ha trencat els estrets esquemes mentals d’una part de la premsa espanyola.
És molt diferent quan les referències a Catalunya no travessen la frontera i la caverna mediàtica s’encarrega que la informació es dilueixi, mitjançant comentaris banals i informacions tergiversades, i els periodistes estrangers, acreditats a Madrid, acaben oferint una visió de Catalunya sota el prisma de la premsa espanyola. Aquest cop, però, la premsa hi va assistir en directe i, per tant, no hi va haver cap mena de manipulació, ni tergiversació, ni visions d’intermediaris. La informació va anar directa des de Catalunya al món.
I això és el que preocupa que la informació sobre Catalunya pugui arribar al món sense passar per Madrid com la consulta o com altres manifestacions que demostrin les diferències entre Catalunya i Espanya.
També els observadors internacionals han contribuït a visualitzar Catalunya com un indret diferent d’Espanya. El fet insòlit d’organitzar una consulta, prescindit de la política i dels polítics professionals, substituint-los per polítics ocasionals ha creat un precedent mundial.
Crec que hem de continuar per aquest camí, la consulta ha obert una porta i ens ha marcat un camí. Aquest camí ha de passar, sens dubte, per la internacionalització i ha d’anar des de Catalunya al món.
Informa: ELTRIANGLE.EU
S’ha posat en marxa un cens digital català que, segons el seu text de presentació, és un “registre de població que reuneix, elabora i publica digitalment dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants dels Països Catalans, referits al domini de la llengua catalana i al espai digital i actualitzats constantment”.
Després d’afirmar-se que “el poble català com a nació i poble sobirà ha de estar organitzat i capaç de fer eleccions i votacions justes i homologables internacionalment”, es diu que “per això es requereix un cens, un llistat oficial, un registre estadístic digital obert i operatiu, disponible i consultable que s’utilitzi per a les identificacions, autoritzacions, autenticacions, caracteritzacions de les persones i de les entitats en la vida diaria i en les eleccions i votacions”.
S’afegeix que “mitjançant un cens on s’inscriuen lliurement les persones que es consideren membres de la nació catalana, d’origen o d’adopció, que declaren no considerar com a pròpia una altra nació, es pot legitimar un marc democràtic nacional català. Els resultats de les votacions democràtiques organitzades pel propi poble català al seu si, amb observadors internacionals, promourien la mediació internacional”.
El cens està impulsat per Muficata, SL, una consultora d’informació i comunicació amb seu a Barcelona. Va néixer al sector de la consultoria de finances corporatives, dedicada fonamentalment a les petites i mitjanes empreses, i està especialitzada en l’aplicació i ús de les tecnologies d’informació i comunicació, sobretot a l’àmbit d’internet.
Informa: E-NOTICIES.COM
Llet Nostra, la coneguda com la llet de les cooperatives catalanes, ha aconseguit fer-se un lloc entre les principals marques que es venen a Catalunya. En només sis anys ja és la quarta llet més venuda al Principat –la primera a les comarques gironines–. Malgrat que el sector travessa una de les pitjors crisis dels darrers anys, Llet Nostra ha crescut un 10% en volum de vendes respecte a l’any 2008 i ara afronta el repte de fer-se un lloc en el mercat dels productes anomenats freds, principalment en el dels iogurts. Per afrontar els reptes de futur, l’empresa necessita que es resolgui, definitivament, la tramitació que li ha de permetre obrir una segona planta a Bescanó, que s’afegiria a la de Vic. El projecte porta sis anys fent passes endavant i enrere.
El 2009 no haurà estat un mal any per a Llet Nostra, la marca propietat de Lletera de Campllong, SCCL; Ramaders del Baix Empordà, SCCL; Cadí, SCCL, i Lletera de Mollerussa i comarca, SCCL, agrupades en la cooperativa de segon grau Lleters de Catalunya, Llet Nostra, SCCL, empresa que, a més d’aquests socis, disposa de tres col·laboradors més. Entre tots ells representen el 27,34% dels ramaders de Catalunya i produeixen el 24,67% de la llet que es fa al país. No serà un mal any perquè tancarà l’exercici de 2009 amb un creixement en volum del 10% respecte de 2008 i havent augmentat la producció un milió de litres respecte a l’any anterior, cosa que els ha permès arribar a produir 28,5 milions de litres que el mercat ha absorbit. Bons números en un any desastrós per al sector: el primer trimestre de l’any els productors catalans havien perdut 5,5 milions d’euros i un 16,5% dels pagesos havia abandonat l’activitat ramadera. El motiu s’ha de trobar en una baixada generalitzada dels preus, fruit de la globalització i de l’actuació de les grans marques i dels distribuïdors.
Malgrat la crisi, Llet Nostra no s’atura i els propietaris de l’empresa ja pensen a fer-se un lloc en el mercat català dels iogurts i dels productes freds. Per fer-ho, disposen de la capacitat tecnològica que els permet des de 2005 la fàbrica que tenen a Vic, amb una capacitat d’envasat de 60 milions de litres anuals i que en només set hores processa la llet recollida al matí a les granges de les cooperatives. Ara el projecte estratègic de creixement necessita l’obertura de la planta de Bescanó, adquirida fa sis anys, però que no ha avançat per qüestions administratives que sembla que estan a punt de resoldre’s.
Eusko Alkartasuna, Aralar, Ezker Abertzalea, Alternatiba i Abertzaleen Batasuna es manifestaran avui a Bilbao darrere la pancarta ‘Pels drets que els corresponen, Euskal Presoak Euskal Herrira’, en resposta a la prohibició que l’Audiència Nacional espanyola va imposar a l’associació Etxerat de manifestar-se avui a favor dels presos polítics. Tots ells afirmen que ‘la societat basca ha d’impulsar l’acabament de la conculcació dels drets bàsics’ i insten a ‘impulsar una gegantina onada perquè s’acabin aquestes vulneracions’.
‘Hem de deixar ben clar que anar contra els presos i els seus familiars suposa anar en contra de la societat basca’, constaten, reflexió que també comparteix el sindicat majoritari LAB i l’associació pacifista Lokarri. ‘Amb el comrpomís de tots, aconseguirem deixar sense efecte la política penitenciària criminal’, reblen.
El PSE ja ha anunciat que la marxa se celebrarà ‘si compleix els requisits legals’, tot i que adverteix que ‘no és necessària ni esperada per la societat’, perquè ‘l’únic que vol la societat basca és la desaparició d’ETA i de qualsevol element que limiti i dificulti la llibertat dels ciutadans. Tota la resta són intents de desviar l’atenció pública i de disfressar les coses’, digué el secretari general del PSE d’Àlava, Txarli Prieto.
Informa: DIRECTE.CAT
N’hi hauria prou que els catalans reflexionéssim una mica sobre el nostre comportament lingüístic quan viatgem a altres territoris per adonar-nos del grau d’acomplexament que traspuem. No fa gaire, en una estada a l’illa de Sardenya, vaig poder constatar que eren majoria els catalans que utilitzaven l’espanyol per parlar amb els nadius. En cap moment no s’aturaven a pensar que aquestes persones no en sabien, d’espanyol. Sense cap racionalització prèvia, donant per descomptat que el català els sonaria a xinès, s’adreçaven als cambrers italoparlants dels bars i restaurants sards en un espanyol de pa sucat amb oli. Paradoxalment, quan, els cambrers els preguntaven: “Són espanyols, oi?”, els catalans, contrariats, contestaven amb orgull: “No, no. Nosaltres som catalans”. Convençuts d’haver fet així un acte d’afirmació nacional, cap d’ells no s’adonava del desconcert que aquesta resposta creava en l’interlocutor. Si eren catalans, pensava el cambrer, per què no li parlaven en català?
Aquest complex d’inferioritat lingüística, que fa que molts catalans desertin de la seva llengua i usin l’espanyol cada cop que parlen amb estrangers, em va recordar l’anècdota protagonitzada per un periodista barceloní que, renunciant sistemàticament al català, i adreçant-se en espanyol a un polític estranger que no coneixia cap de les dues llengües, va ser amonestat pel president Pujol per la seva incoherència davant les càmeres de televisió.
A Sardenya, però, en vaig veure de més grosses. Per exemple la d’aquells catalans universals que demanaven al cambrer un tenedor, una manzanilla o una servilleta sense adonar-se que haurien estat ràpidament atesos si s’haguessin expressat en català, ja que, ves per on -en desconec l’equivalent en sard- forquilla (forchetta), camamilla (camomilla) i tovalló (tovagliolo) són paraules gairebé idèntiques en italià. Va ser en un restaurant de l’Alguer, això no obstant, on un cambrer jove, d’uns 28 anys, visiblement ofès, va avergonyir uns catalans demanant-los que li parlessin en català: “A l’Alguer parlem català”, els va informar. No entenia, i tenia raó, que els catalans renunciem a parlar en la nostra llengua fins i tot dintre dels Països Catalans.
Víctor Alexandre
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents