Crec que la moguda del 13D ha estat molt i molt positiva. I ho seran també les convocatòries que queden per celebrar-se. Ha estat positiva malgrat les desavinences que s’han palesat entre els diversos impulsors, durant el procés i a posteriori.

Ja poden braolar els espanyols de tota mena que si és una “pantomima”, una “payasada” i etcètera. Exercir un dret democràtic no és pantomima ni pallassada, excepte per als qui tenen una concepció molt restringida, per no dir-ne “orgànica”, de la democràcia.

Més cal lamentar l’actitud d’alguns dels “nostres”: els qui diuen, com la rabosa de la faula, que el raïm encara és verd. Diuen que el referèndum “bo”, amb totes les garanties jurídiques, cal convocar-lo només quan hom estiga segur de poder-lo guanyar.

I esperant esperant ens passarà com al burro de rector de Sollana, que quan el va ensenyar a no menjar se li va morir de gana.

Cal ser més valents.

Europa no vol sentir remors balcàniques; així doncs, tard o d’hora preferirà més controlar el procés que no combatre’l. Els mercats no suporten bé els conflictes i la inestabilitat. Al capdavall, les fronteres són conseqüència d’uns fets històrics, per tant, seran uns altres fets històrics els que les modificaran. El que importa és que el mercat europeu no tinga esquerdes ni forats.

Nosaltres el que hem de fer és insistir. No donar-nos per vençuts. Avui perdrem per trenta a setanta. En la propera, de quaranta a seixanta. I a la de tres, o mort o pres. De derrota en derrota, fins a la victòria final. Aquesta és l’estratègia: insistir. El raïm sempre és madur per als qui no tenen por de collir-lo, per alt que estiga.

Per Cucarella.

Anuncis