You are currently browsing the daily archive for gener 7, 2010.

ISABEL-CLARA SIMÓ

“Ara ningú ignora que la independència ha deixat de ser un somni de quatre il•luminats per esdevenir una proposta política que té una sòlida base real.”

Malgrat el silenci aclaparador que ha caigut sobre les consultes independentistes del passat dia 13, i malgrat que hom ha intentat, des dels potents altaveus de l’Estat i de la premsa unionista, minimitzar el fet, a ningú no se li amaga que hi va haver una autèntica commoció política: els catalans es manifestaven, democràticament i civilitzada, com a independentistes. Les quantitats assolides, des de la iniciativa privada i tenint a la contra el poder espanyol i, ai!, català, van donar uns resultats sorprenents. El cas més emblemàtic és el d’Osona, que va ser tan aclaparador que, tot i els inconvenients, el nombre d’independentistes va superar en més de cinc vegades al PSC i en més de quinze vegades al PP.

Ara mateix, “La Vanguardia” ja parla, en portada, de “fractura Espanya-Catalunya”, i poca broma, quan ho diu aquest diari. Sense oblidar el cas que n’ha fet la premsa europea. En aquests moments ningú ignora que la independència ha deixat de ser un somni de quatre il•luminats (com ens deien) per esdevenir una proposta política que té una sòlida base real.

No se m’obliden dos fets aliens a la política (l’un jurídic i l’altre esportiu) que poden influir de manera potent en les properes consultes (i en les eleccions catalanes); l’un és què dirà i què farà el Tribunal Constitucional espanyol que no compleix les normes constitucionals i que a més no gaudeix de la imparcialitat imprescindible en un tribunal; quan Rodríguez Zapatero –a qui ja coneixem prou bé- va dir que ell creia que Catalunya sí que és una nació però que ell acatarà el que digui el TC, ja ens estava donant la sentencia: el TC es carregarà l’Estatut. La conseqüència és un augment d’independentisme. I no em digueu que estic influint en l’alt tribunal (ha!), perquè això seria una ofensa per als homes i dones que el constitueixen. L’altra és la trajectòria del Barça i sobretot la del seu president Jan Laporta, un dels homes més demonitzats a Espanya (abans ho va ser Carod-Rovira) per raons òbvies.

Vull que consti la meva felicitació als voluntaris i als esforçats organitzadors de la consulta del dia 13, i molt especialment a Alfons López Tena, la tasca del qual ha estat decisiva. Malgrat l’odi entre convergents i socialistes, i entre convergents i Esquerra, cosa que fa molt difícil la transversalitat, hem fet una passa endavant. I farem història. Ara, a esperar les properes consultes.

Informa: EL SINGULAR DIGITAL.CAT

Cal felicitar l’exconsellera d’Ensenyament Carme-Laura Gil pel seu apunt No, no t’equivoquis, CDC, retraient a Artur Mas que, en unes declaracions a El Periódico, hagi posat Joan Carretero en el mateix sac que Montserrat Nebrera, Josep Anglada i Ciudadanos. Diu la senyora Gil que aquests últims “es recolzen en els fantasmes i les pors de la ciutadania, la xenofòbia, el fonamentalisme espanyol i l’egocentrisme pendolejant entre la dura dreta i la ultradreta. De cap manera ni Reagrupament ni Carretero poden entrar en el sac del populisme més rebutjable; ni Reagrupament ni les CUP, en el seu cas, cerquen un lloc en el Parlament per a profit d’ambicions i complexos personals sinó per a denunciar la passivitat, la manca d’ambició nacional i l’ambigüitat de CiU i d’Esquerra.”

Té molta raó l’autora d’aquestes paraules, però no és per això que cal felicitar-la sinó pel coratge de dir-les en veu alta tot exigint del Secretari General del seu partit més autocrítica i menys ocultació de la veritat. Perquè la veritat, com diu la senyora Gil, és “la incapacitat de CDC i del PSC per a incrementar la confiança i la il·lusió dels votants” i “el refús a admetre obertament que les coordenades polítiques catalanes són només dues: nacionalisme català/nacionalisme espanyol, cosa que es tradueix en: Catalunya, un Estat de la Unió Europea/Catalunya, una autonomia integrada en l’Estat espanyol.”

És d’agrair aquesta claredat expositiva, francament. Sobretot tractant-se d’una persona destacada de Convergència, ja que el senyor Mas, a banda de caure en el parany socialista dels entrevistadors d’El Periódico, sembla no adonar-se que l’ambigüisme -si se’m permet la paraula- ha mort. L’ambigüisme ha estat la clau del govern de Jordi Pujol, però el nombre de catalans que amb el pas del temps han canviat el pany ja és massa elevat perquè continuï resultant efectiva. Ara, com demostren les consultes populars i el ressò internacional que les acompanya, la societat catalana, a diferència de la seva classe política, està prenent consciència que la independència és l’estat natural de tota nació amb un mínim d’autoestima i s’ofèn quan algú li lliura una engruna anomenada Estatut. No hi ha, per tant, “italianització” de la nostra política, com diu Artur Mas, sinó decepció. Decepció provocada per la pusil·lanimitat de CiU i d’Esquerra, que no han sabut estar l’alçada del lloc privilegiat que la història els havia concedit.

“Reagrupament i el moviment que s’alça és producte de la nostra feblesa”, admet honestament la senyora Gil. I realment és així, atès que la força de Reagrupament, camí del Parlament, així com la de la CUP, en cada cop més ajuntaments, constitueixen la reacció social a aquesta feblesa. Diguem-ho amb altres paraules: s’ha produït un canvi de rumb que ha afectat profundament Convergència i Esquerra. A la primera l’ha agafada desprevinguda i a la segona fent de Convergència quan ja no tocava, i el resultat ha estat que la societat els ha passat al davant. Ara és aquesta mateixa societat qui n’està elaborant el full de ruta, i, per materialitzar-lo, s’ha dotat d’una força desacomplexadament independentista que es diu Reagrupament. Una força que no acceptarà el camí del mig que els parlamentaris actuals proposen per a Catalunya. El camí del mig entre una Catalunya independent i una Catalunya morta és l’agonia. Reagrupament defensa el primer. Qui tria l’agonia?

Informa: VICTORALEXANDRE.CAT

Després de mesos negant-se a consensuar una resposta a una possible retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol, el president de la Generalitat, José Montilla, ja ha començat a bellugar-se per mobilitzar la societat civil en cas de ribotada. De moment Montilla ja ha demanat el suport a més de 200 entitats catalanes per donar una resposta ‘clara’ i ‘unitària’ en cas de retallada. Ho ha fet a través d’una carta adreçada a les associacions polítiques, acadèmiques, empresarials, sindicals, esportives, professionals, culturals i eclesiàstiques que van expressar el seu suport a l’editorial conjunt de dotze diaris catalans a favor de ‘la nostra llei de lleis’. En la seva carta, el president demana novament el suport de les entitats ‘si arriba el moment de donar una nova resposta política i cívica, clara i unitària’.

En la carta Montilla afirma que ‘està convençut que el desenvolupament constant i efectiu de l’Estatut és la millor manera de defensar-lo i l’actitud que serveix més bé els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans’. Montilla afegeix que ‘si arriba el moment en el qual cal donar una nova resposta política i cívica, clara i unitària, estic segur que Catalunya podrà comptar amb el teu suport, de nou, i amb el de la institució que representes’.

Montilla també diu que considera ‘especialment rellevant’ el suport de les entitats polítiques, socials, econòmiques i culturals del país ‘davant una pròxima sentència del Tribunal Constitucional que podria afectar els interessos de Catalunya, identificats i representats en el nostre Estatut’.

A més de la carta d’agraïment als dotze diaris catalans que van publicar l’editorial, Montilla ha fet arribar-la a patronals, sindicats, col·legis professionals, universitats públiques, federacions i algunes cases regionals, entre d’altres. En el llistat d’entitats també s’hi inclouen mitjans de comunicació que van donar suport a l’editorial i entitats esportives.

N.de la R.

Montilla continua en el paper de president de la Diputació Quatriprovincial. No se li pot negar .Però el país necessita la independència. Simplement això. La resta són focs d’encenalls .És allò de que “qui dia passa, any empeny”. Res d’ engrunes,molles o tornes. Volem el pa sencer. Un dia més amb Espanya un dia menys de vida.

Informa: DIRECTE.CAT

Crec que aquet dia de Reis potser ja seria hora d’eliminar-lo del calendari, ja que apart d`enganya als petits fen-los creure que  existeixen uns Reis que venen d’Orient amb camells i carrosses carregats de joguines per repartir-les entre tots el nens la nit de Reis pujant  per els balcons  previstos d’escales per anar deixan les joguines a cada casa ja es suficient per il·lusionar-los, pro tenim de tenir amb compte que no tots els nens poden tenir l´alegría  de quan s’aixequen del llit per el mati vegin satisfetes les seves il·lusions, ja que existeixen  cases que els Reis  han deixat molt poques joguines i d’altres que els Reis no han deixat res, o sigui que si la casa en que viuen els nens els seus pares son de classe rica  els Reis son mes esplèndids, ja que els Reis Mags es en aquestes cases i deixen mes regals, i si la casa es de pares humils  els Reis deixen poques joguines i si els pares  son pobres els Reis  passen de llarg, o sigui aquestes son algunes de les meves reflexions que me  faig cada any el dia de Reis  i que avui  escric en aquet bloc, se per anticipat que  molts dels que encara no amb coneixeu  os posareu les mans al cap i fins  tot xisclareu qualificant-me de aigua festes o de marxista-anarquista, Ignoro quant va començar i que la va inventar aquest  Dia dels Reis Mags, pro sigui el que fos jo crec que la va ben cagà, ja que quan arriben aquest dies de festes de Nadal i de fi d’any  es per molts pares tenir de fer un gran esforç per pogué celebrar-les,  ja que tenim de tenir en compte que no tots els pares son adinerats ni tampoc tenen la sort de dedicar-se a la política ni tampoc de estar endollat de funcionari a cap departament de la Generalitat, y en quant arriba el dia de Reis feines i treballs tenen aquets pares pobres  per fer de Rei i pogué comprar tot lo que els nens han demanat a la carta, ja que per molts d´aquets pares aquestes festes els obliga a reduir al mínim dels mínims  per arribar a fi de mes. Recordo que quant era jo petit i encara creia amb els Reis els meus pares  ens aconsellaven que no demanéssim masses coses a la carta ja que els reis no tindrien tantes joguines per tots els germans, ja que en aquells anys els meus pares ens deien que els Reis no tenien tants diners o sigui que eren pobres, o sigui que ens deien que esborréssim de la carta la bicicleta de dos rodes i que demanéssim un parxís o un joc de soldats de plom, pro jo no esborrava res ja que sempre havia sentit a dir que els Reis eren molt rics, pocs dies abans de Reis l’avia ens portava a uns grans magatzems del portal del Angel  per donar la carta als Reis  i fer cua per donar-la al Rei Negre o al Blanc, eren moments molt emocionants per mi i fins i tot jo quedava acovardit al veure aquells Reis tan ben vestits assentats a unes trones rodejats de pajes, el disgust mes fort el tenia el mati de Reis al veure que la bicicleta de dos rodes no me l’havien portat, con així l’altre disgust o desil·lusió es quan el company de escola et digui un dia desprès  que els Reis no existeixen. Jo crec que lo mateix que com actualment  s’educa als petis de que els nens ja no venen de Paris ni els porta cap ciguenya , també crec que ja arribat el moment de envia a parir aquet dia de Reis, i que si els pares volen fer de Rei Mag que o facin el dia de Nadal o el dia de San Esteve, i així els nens podran jugar aquets dies de festes de Nadal amb les seves joguines sense tenir d’esperar el dia 6 de Gener, i tampoc serà necessari que facin festa d’escola el dia desprès de Reis, ja que també evitaríem un trastorn per els pares, ja que avui dia laborable molts d’aquets pares  tindran de tirar ma dels avis per que aguantin als seus fills , o sigui anar a tocar els collons a aquet.

gener 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 226.953 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos