Guanyar la independència, un objectiu possible aquesta dècada, hauria de servir per guanyar en qualitat democràtica, una assignatura pendent des de la transició.

Ho hem vist en el contrast flagrant del procés dels referèndums. Mentre les xifres d’abstenció són cada vegada més notables en les convocatòries electorals, els referèndums han mobilitzat milers de voluntaris i han tornat a portar al carrer la il·lusió per la política.

La nostra vida política es troba massa determinada per les condicions en què vam eixir del franquisme. Bàsicament, per l’existència d’uns partits polítics d’estructures centrals massa fortes. I per la configuració del nucli central de l’estat com un poder que controla o reprimeix, per comptes de ser la culminació del poder democràtic… I el paper determinant i angoixant que assumeixen els jutges en els grans afers polítics d’avui n’és una prova clara.

Per això, partir de zero ha de servir per crear una estructura més adequada a les grans democràcies europees del segle XXI. Si crear un estat català és repetir els errors de l’estat espanyol, ens quedaríem a meitat de camí. I seria una llàstima, ara que ho tenim a tocar.

Advertisements