You are currently browsing the daily archive for gener 16, 2010.
Ahir es va presentar el llibre-disc ‘Terra i cultura’, que recull una vintena de poemes musicats durant els últims dos anys
La sala Horiginal de Barcelona es va quedar petita ahir al vespre per a la presentació del llibre-disc ‘Terra i cultura’, que recull una vintena de musicacions de poemes, seleccionades de les prop de cinc-centes que van participar als certàmens del primer i segon premi Miquel Martí i Pol. Lluís Llach, ideòleg i patrocinador dels premis, va fer ahir de mestre de cerimònies d’un acte en què Clara Andrés i Sílvia Pérez Cruz van interpretar les cançons mereixedores del premi del 2008 i el 2009, respectivament.
‘Em sento com un nen amb sabates noves’, deia ahir Lluís Llach, que es mostrava molt satisfet que el llibre-disc arribi a les escoles com a material didàctic. ‘Les cançons serveixen per a alguna cosa més que per a cantar’, afegia. Llach va qualificar de ‘miracle’ que durant l’any passat es publiquéssin més de quatre-centes cançons ‘dels grans poetes del nostre país’ i va destacar que, sovint, ‘la poesia necessita de l’empenta de la cançó’.
Lluís Gendrau, director editorial del grup Enderrock, va explicar que la intenció d’aquest llibre-disc, editat per Enderrock i l’editorial Cossetània, era donar més transcendència al certamen. Així, el llibre es distribuirà a partir del febrer i, a més, la revista Enderrock del gener distribueix una edició especial del disc.
També va participar en la presentació de l’obra el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, que va destacar la importància que els cantants del país posessin veu als poetes per tal de fer arribar la poesia a més gent. Izquierdo va confessar que va descobrir Màrius Torres gràcies a Lluís Llach i va assegurar que ‘gràcies a Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés és el poeta popular que és’.
Les notes de la vetllada, les van posar alguns dels guardonats i participants de les dues edicions del Premi Miquel Martí i Pol, que va néixer fa un parell d’anys.
Sílvia Pérez Cruz, que ha captivat públic, músics i crítics gràcies a una veu que acostuma a posar la pell de gallina, va interpretar ‘Covava l’ou de la mort blanca’, poema de Maria-Mercè Marçal que va musicar per al disc d’homenatge que es va fer a la poeta l’any passat i que li va merèixer el premi Miquel Martí i Pol 2009.
El primer premi Miquel Martí i Pol va ser, l’any 2008, per a Clara Andrés, gràcies a la musicació que va fer del poema ‘Personatges’ de Josep Pedrals, una cançó que ahir va tornar a interpretar a la sala Horiginal.
Vilaweb
‘Vols retrobar-te amb els teus veïns i amics de debò? Fes el salt del Web 2.0 a la vida real. Desconnecta’t per sempre! Pots fer-ho, és molt fàcil!’ Amb aquests eslògans rep els internautes la pàgina Web 2.0 Suicide Machine, ideada per un grup de creatius neerlandesos amb la intenció de denunciar l’excessiva banalitat i pèrdua de temps que representen, segons el seu punt de vista, les anomenades xarxes socials. La ‘màquina del suïcidi digital’ vol conscienciar els usuaris d’aplicacions com Facebook i Twitter del consum d’energia i temps que comporten, i els encoratgen a desconnectar-s’hi utilitzant un programa automatitzat que els ajuda i els acompanya en el procés de desaparició de la xarxa. Ara mateix, Suicide Machine desconnecta definitivament de Facebook i Twitter, a més de Linkedin i MySpace, als quals és previst de sumar-hi aviat algunes xarxes socials més com Orkut i Flickr.
El funcionament és tan senzill com donar als administradors de Suicide Machine el nom d’usuari i la contrasenya dels nostres ‘alter ego’ 2.0 i clicar el botó ‘cometre suïcidi’. Tot seguit, un programa accedeix al nostre perfil, en canvia la contrasenya i la imatge i, gradualment, va esborrant els nostres ‘falsos amics’, grups, fotografies, vídeos i missatges. L’ús d’un programa automatitzat, a més de preservar la confidencialitat de les nostres dades, té per funció allargar l’adéu a la vida digital, en comptes d’eliminar el compte directament. Així es fa més evident, pels creatius neerlandesos al darrere de la idea, el procés de desconnexió de la vida digital i el de reconnexió amb la vida real, amb les amistats i plaers ‘de debò’.
‘Plataformes anti-socials’
Web 2.0 Suicide Machine és l’última iniciativa que planteja als internautes mirar-se críticament les anomenades xarxes socials. Una de molt semblant és l’anomenada Seppukoo, que ajuda a deixar Facebook per mitjà d’un ritual suïcida japonès. De fet, des de l’any 2000, amb el boom de Friendster, han anat sorgint periòdicament ‘plataformes anti-socials’ que parodien les principals apliacions 2.0, com Introvertster, Snubster, Enemybook i Isolatr.
Resposta de Facebook
Els nombrosos usuaris que ja s’han deixat ‘assistir’ per algunes d’aquestes plataformes a l’hora de desaparèixer de les xarxes socials ha fet reaccionar els portals implicats. Facebook, per exemple, va blocar diumenge passat l’accés als seus servidors de Suicide Machine, argumentant que viola la declaració de drets i responsabilitats dels seus usuaris, i es planteja tirar endavant accions legals contra el grup que l’ha creada. Poc abans, el mateix portal nord-americà ja havia amenaçat de dur als tribunals el col·lectiu italià autor de Seppukoo, amb raons semblants.
Els Països Catalans ja són el territori més pobre de l’Estat espanyol a diferència de Madrid
Madrid guanya i Catalunya perd. Aquest és el resum a grans trets dels últims quinze anys econòmicament parlant. Tal i com informa el portal Cotizalia, entre els anys 2000 i 2008, la taxa de creixement del Producte Interior Brut (PIB) s’ha situat de mitjana a l’Estat espanyol en el 3’09. El Principat de Catalunya, però, segueix molt per sota d’aquesta xifra, concretament amb un 2’89. Aquestes dades contrasten amb Extremadura, Andalusia i Madrid, que ocupen els primers llocs del rànquing. Si el 1995, la renda per càpita dels ciutadans madrilenys era de 9’3 punts per sobre de la dels catalans, l’any 2008 aquesta distància es va ampliar fins als 12’9 punts.
En termes pràctics, això significa que un madrileny té una renda 3.000 euros més alta que un català. La resta de territoris dels Països Catalans no en surten gens beneficiats. De fet, les Illes Balears es consolida com el territori de l’Estat espanyol amb més espoli fiscal. La seva taxa de creixement anual del PIB és del 2’36, 0’72 punts per sota de la mitjana espanyola. Tot i que en menor mesura, el País Valencià també en surt perjudicat, amb una taxa del 3’02.
Catalunya també en surt malparada amb governs socialistes
El major augment del PIB no té res a veure amb un determinat tracte de favor per part de determinats partits polítics. De fet, des de 2005 (coincidint amb l’etapa de govern socialista) la distància entre Madrid i Catalunya s’ha eixamplat encara més. Concretament, la renda per càpita catalana ha caigut en aquest període més d’un 1’5%, mentre que la comunitat de Madrid ha retrocedit tan sols la meitat, 0’8 punts percentuals.
Informa: SOBIRANIAIPROGRÉS.CAT
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents