!!! BON DIA A TOTHOM !!!
gener 16, 2010 in General
Premio otorgado por Jonkepa
Premi atorgat pel blog Jon Kepa
Freedom.cat
DNI.cat
Plataforma pel Dret a Decidir
Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català
PageRank
Comentaris recents
 | Marc en T’has alçat dins de… |
| After few months of… en La política del Suborn | |
 | Josep Mestre Sole en BENVINGUDA TORNADA… |
 | carmef en BENVINGUDA TORNADA… |
 | Narcís en El Fossar de les Moreres |
 | nestor en Els Burots |
 | lobby2 en ¿ A qué esperem CATALANS … |
 | Jaume en NOMINA CATALANA ,Calcula qué s… |
| lobby2 en ¿ A qué esperem CATALANS … |
 | xaviercomas en ¿ A qué esperem CATALANS … |
| lobby2 en ¿ A qué esperem CATALANS … |
 | abbrakile en Vina al FORUM de Barcelona el… |
 | escarni.... en !!! BON DIA A TOTHOM !!! |
 | Àngels en !!! BON DIA A TOTHOM !!! |
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
68 comentaris
Comments feed for this article
Abril 7, 2011 a 8:48 am
J.M.SOLE
Jordi,tot bé amic meu,si no te contestat no va ser per manca d`interes,penso donarte resposta a la teva pregunta mira Jordi, crec que l`arc de sant Marti en el que,hi ha les set avingudes dels set millors colors que veiem a la terra,ara a Catalans Re…..son en blanc i negre i aquesta és la veritat,me adonat de que ” tot es fugaç ” i que la vida se`ns escapa com sorra entre les mans….Quan trobas a faltar algu que vas recorrer amb ella part del cami i ara és absent !!!,una vegada a classe el profe ens vair que que haviem d`apendre a viure amb les absències,que tots plegats estàvem fets d`absencies i hi haviem de comviure,daixo fa molt de temps…..”Jo ja entinc próu d`absències a la meva vida.
Molta salut i cuidat.
Abril 9, 2011 a 4:33 pm
actorsecundario
J.M.SOLE, …quanta raó tens!.
Una salutació
Abril 9, 2011 a 4:38 pm
actorsecundario
J.M. SOLE . Aristòtil deia que:” L’amistat és un ànima que habita en dos cossos, un cor que habita en dues ànimes”
Octubre 1, 2011 a 7:28 pm
J.M.Solé
El motiu d`haver deixat d`escriure en aquest bloc és que he deixat d’expicar com i perque en aquest escrit….Hi ha moments en que és dificil posar ordre els sentiments,i les emocions,ho les pors…Avui en despertar i penso que estem fets dé bocins. A cadascú li oferim una part d`aquets bocins.La feina,els amics,la familia,als amants….Tots tenin una part de nosaltres mateixos que,potser,els altres desconeixen.Divendres al mati,divendres al vespre,dissabte al mati,dissabte al vespre…diverses versions de mi mateix.Totes certes però cap completa.I,ara estic sol i no crec que m`hagi quedat amb el meu jo complet,el meu jo complet esta repartit en totes aquestes persones i en voltes més. Potser,i només potser,el meu error va ser el desitjar trobar a algú a qui li pogues oferir la peça sensera.Bé ,ara estic convençut de aquest error.
P
PS:
Octubre 2, 2011 a 9:25 am
J.M.Solé
El comentari és va tallar en séc…motius tecnics ?.És possible que algú hagi llegit el text i no entengui res…no sé. Jo fa dies que hi ha algú en que porto molt de temps volent-li explicar,tot aixó,pero es cert que crec que sigui bona idea ?. Si dic es perque aquestes alçades de la vida,ja no l`importo res…la vida i les seves onades,ara t`apropen algú i un xic més tard et separen…llei de vida,que hi farem !!.
Salud i educació i bones maneras ?.
Octubre 22, 2011 a 10:16 am
J.M.Solé
Arribes,a casa cansat i marejat,de pet a la dutxa,abans envies un sms,esperes que soni el mobil…..No sona,uf un altre setmana,el cansament,el mareig,el rumors a la feina de canvis no per bé precisament l`economia,les retallades,el món…i per colmó tu no hi ets…quina merda de cap de setmana ?.
Octubre 27, 2011 a 6:07 pm
J.M.Solé
Avui el temps se´ns presentat mullat,la corren pels carrers,buscant refugi,desprotegits,sense paraigua.Corren,només corrén,me´ls miro i d`aquelles presses me´n ric. M´agrada mullar-me,camino a poc a poc;la pluja ma calat a fons peró em trovo bé sentint com la roba se´m fa petita entre el cos. miro el cel;mentre li faix l`ullet,el em rega amb les seves aigües beneïdes,plantat enmig d`un carrer estret,poc transitat alço els braços…Un home gran ha sortit d`una casa i em diu.
-Que vols creixer ?
-M´és indiferent,m`agrada mullar-me.
-Et costiparàs !.
Jo ric i penso que aquelles petites coses em feien feliç,que
l`esperit de nen s`escapava del meu cos buscant qui sap què entre les gotes d`aquella pluja .
Una il·lusió.un petó,no sé…Ai la pluja.
Octubre 31, 2011 a 11:43 am
J.M.Solé
Estic assegut,a la terrasa de Gran Via 2,des de aqui gracies per mantenir a entrades més vistas ” Bon dia a tohtom ” a dalt de tot…el més llegit, alli hi trobareu experiències,reflexions sobre temes diversos,sempre és interessant poder compartir-los. Us hi animeu ?.
No m`agraden les festes,i meys aquest pont….Perquè em sento especialment sol…..Intento aclarir-me,intento sincerar-me amb mi mateix,em costa,estic comfus. Només voldria tornar-me a sentir cuan…Una confident…una persona…no puc,ho he intentat,però a la segona frase he tancat el correu…Jo l`espero,al messenger,però no hi apareix,de fet,no té res d`estrany,algun dia per casualitat..?,millor no fer-se il-lusions…Ei,tinc un sms……?.
Novembre 3, 2011 a 10:06 am
J.M.Solé
Ufff.ets com un miratge enmig d`aquest món,com la moneda de la sort…ara surt cara,ara surt creu…Com la sospresa grata que no s`espera,ets com allò que volem que mai s`acabi,les ganes de fer etern un instant,el poder que dona la saviesa al pas dels nostres anys. Com la barreja de l`agre-dolç i la marinada de hivern pensant en algu,et fa saltar les llagrimes…..Ets com allò que no s`escriu i sempre es diu, a…..?.
Novembre 5, 2011 a 11:47 am
J.M.Solé
La confiança i el respecte s`han de guanyar…..!.
” Les tres quartes parts de les miséries i mals entesos en el món s`acarien si les persones es posessin en les sabates dels seus adversaris i entenguessin el seu punt de vista ” ( Ganhi ).
L`empatia és l`esforç que realitzem algunes persones per reconeixer i comprendre els sentiments i actituts de algunes persones,aixi com les circustancies que les afecten en moments determinats de la vida. Es calcem les seves sabates i caminem junts el temps que comvingui…..Un problema les seves en van petites segur…..?.
Novembre 12, 2011 a 11:48 am
J.M.Solé
Fa un dia precios……De vegades et sents una mica culpable,pesat molt pesat… Perdò per ser tan pesat…Potser no és culpabilitat ?. Jo voldria trucar-li per dir-li si li anava bé que le anes a veure algun cap de setmana,coneixer els seus fills i la seva parella.
Ja porto massa temps endarrerint aquesta trobada.Es culpa d`ella…Jo tinc la sensació que ella en té ganes i jo estic volent les dues coses a l`hora.Se`m fa feixug però és els seus fills i la seva parella,m`agradaria caure bé a la seva parella,no cal que siguem amics,però si caure-li bé….És la meva manera de ser i que no sóc gaire original,jo entenc les coses importants de mi. Bé no,però deú n`hi do.
Novembre 16, 2011 a 10:30 am
J.M.Solé
Perdona….Sentó molt la perdua de la teva amistat.m`hauria agradat conexer-te i parlar…Air et vaix mentir…i aquesta nit no podia, dormir i comemçat a pensar,molt i malament,me alçat del llit eren les tantes de la matinada,i agafo la llibreta i començo a escriure. Soc una persona que no sap comunicar-se. Amago coses per no atrevir-me a dir-les sovint,o les dic tard i malament,com sempre,o les dic a mitjes perquè… Acabó fent xorrades i coses estupides com air,i em sento malament…I em deute…Sóc egoista,i crec que sóc bona persona com per patir tant.
Sentó que per aixo he perdut la teva amistat,penso que qui haurà algu que et protegexi i cuidi de tu.Senpre estaràs en mi,i gracies per per el que has fet per mi ( no fa falta que ho expliqui,només dir–te gràcies tu ho entendras ). Qui sap si algun dia…ens trobem ?.
Novembre 18, 2011 a 10:22 am
J.M.Solé
Per motius laborals,personals que ara no venen al cas ?….Des del meu mar,adeú amics meus !….A tu taure…Quan pensi en tu no ho fare plorant,sinó amb un gran somriure. I la vida continua,tu no em vols sentir.si em llegeixes des de la feina,a casa,sabras que si vas de bona persona et tocarà menjar la pols,ficar-te al mig del fang,i aixi com la terra incerta,sóc jo..Passejant sense pooor del demà.Però jo vaig tot sol,pels carres i platja i això em dol. però vaig tot sol,perquè ningù no em vol. Si algun dia et pers,per Altafulla i recores els seus carres empedrats i costeruts de la Vila Closa,i entrés a fer un cafe a la Violeta,alli estare jo esperant ?.
Salud per tu i els teus….
Novembre 27, 2011 a 12:25 pm
J.M.Solé
Aquest dissabte,vaix quedar amb una amiga per sopar,vaig quedar a casa seva,aquesta amiga era el ” succedani ” ( passo de posar rollet ). Van sopar,van xerrar,pendre cafe,tastar un sorbet de mandarina que acabava,de fer…M`ho vaig passar molt bé…dons per alguna raó tenia el cor trencat,per culpa meva. El cas és aquest : no hi va haver sexe,gens ni una engruna,de fet,fa temps que ja no n`hi ha en la meva vida,fa temps.es com si una part de mi troba faltar alguna cosa,senblo ruc,però no en sóc. El meu convenciment es que les persones no poden voler estar amb mi,només pel gust d`estar-hi. Jo valoro molt la confiança i la sinceritat que estan per sobre de tot,darrerament he perdut una amistat,una relació diferent,per falta de sinceritat, i es una merda,peró al final acabo pensant que ella s`ho perd.
Agrairia comentaris….
Desembre 3, 2011 a 11:28 am
J.M.Solé
Que ràpid passa el temps,aquest divendres he tingut el 1.er sopar de empresa de 3 quin pal !!!!. Que la societat és hipocrita és una cosa que no cal ens repeteixin,senpre segueix la seva linea ascendent-descendent segons el moment i la convènencia,un exemple aquest mateix bloc…..Però vaix a parlar dels sopars de empresa el estrem superior de la hipocresia i pleitesia cap a l`empresa. Al voltant de la taula s`hi mouen mots espècimens : les persones normals,els llepaculs o palmeros,els que riuen totes les gràcies al qui te tot el poder i els que s`en empassen tot com uns llimacs….I els s`hom concients de les injusticies i del patiment de mots dels treballadors,i tens un sentiment cronic d`inutilitat i buidor.És ben trist,si ho penseu bé…per desgracia a molts llocs de treball amargan la vida a la gent i pleguen els bons i es queden els envejosos…..I per acabar la cirereta…que trist que és veure secretàries borratxes entredetes en anys i en kilos (a la meva empresa ),intentant lligar,que patetic que és que aquells compamys ( borratxos ) no saben veure ?, i amb qui no has parlat des del darrer sopar,t`abracin i et diguin ” no parlen gaire però em caus bé, a veure si algun dia quedem per esmorzar “,es un espectacle tan lamentable que només es pot aguantar emboraxant-te..Si no,no ho entenc.
Desembre 6, 2011 a 7:38 pm
J.M.Solé
Alguns poden pensar,aquest paio esta com un llum….potser tenen raó que i farem…Estava pensant en una persona i he anat a buscar l`ordinador decidid a escrire-li un E-meil…rumio i em dic no puc fer-ho,si l`escric és molt probable quasi segur que no em respongui,i no tinc ganes que es remogui res especial dins meu. Com li digue simplement pertany al passat?.
Li desitjo el millor,però cadascu al seu cami ?,no sere jo qui faci el primer pas..? li desitjo que trobi la felicitat o aquella felicitat d`estones,de moments,tan sols dir-li que m`ha tractat molt injustament,escric aquest post esperant que el llegeixi,jo he trobat aquestes estones de felicitat,aquestes estones en que sents tocar el cel amb la punta dels dits. No tot es perfecte i les preocupacions i els famtasmes,de tant en tant,em fan alguna visita,però les coses son mot diferents……
Desembre 8, 2011 a 11:57 am
J.M.Solé
Ja conve que anés desapareixent la boira. Em recordo d`una frase d`un filosof que deia : ” Si vols saber que pensa realment de tu una persona,fes-la enfadar de veritat i ho sabras “.
Fa ja algun temps que algú en aquest blog,ja una persona emprenyada,trista,frustada i perduda i penso que aixi no es pot anar enlloc……No sé si soc egoista,mala persona o estic completament boig,però el meu cap no entra aquest comportament,m`estimo Catalans,aquest espai és molt important per mi…Pró penso que si no paro,corro el risc de comvertir-me en un pou d`amargor i frustació,i no vull…Tant sols dir-li que descansi. I cuan tingui ganes i forces,torni a escriure al ritme que li vingui de gust !! take it easy,que diuen……
Desembre 10, 2011 a 12:58 pm
J.M.Solé
A la nit necesita un descans,es el moment per parar una mica.
En aquest blog hi aboco sovint més del que hauria,gran part de la meva vida està aqui escrita. I vull deixar clar una cosa :no tancare el meu raconet….seguire estant aqui,l`unic que em posa de molt mala llet,que cuan s`acosta la hora d`anar a dormir i apago l`ordinador…Es l`hora dels desaprensius,que un cop més salten d`un lloc a l`altre fins aconseguir el seu proposit,aixó passa desde que li vaix donar el meu correu al amic Jorfont,peró tranquils demà sera un altre dia,i jo anire a dormir d`hora si puc ?…Segur.
Desembre 12, 2011 a 12:34 pm
lobby2
Hola J.M Solé, jo et vaig llegint de tant en tant però darrerament estic força més ocupat en la feina del dia a dia per mirar de mantenir el sou.
Com ja saps no resulta gens senzill seguir en economia de guerra per poder sortir endavant.
Salut company.
Desembre 13, 2011 a 6:26 pm
J.M.Solé
Lobby2,gràcies per contestar nano,com dius avui és molt dificil poder tirar endavant,i els que manen diuen que si volen eixugar el deute, ( el seu deute ),no queda altre remei que reduir el deficit per via de les retallades. O sigui :pensament únic i a callar la boca….Ja he vist que alguns blocaires feliciten les festes ?,Lobby2 a la meva persona un any més aquestes festes passaran de llarg sense despertar-me cap mena d`esperit….Falten moltes cadires a taula,de gent molt estimada,com molta gent soposo,i aquest motiu de frustració i no d`alegria,fa que tingui el proposit de demostrar-me a mi mateix que segueixo sent jo mateix,que per més amagat que estigui,dins encara hi ha un cor que batega i li queden moltes coses per fer,el temps passa,però mai és tard per deixar sortir aquell que vam ser,i que potser encara som….!!!!
Salud company.
Desembre 14, 2011 a 8:44 am
lobby2
Com molt be expliques, en aquests dies sempre hi ha absències entre els qui ens reunim a taula per Nadal.
A casa meva també hem perdut enguany tres éssers propers i molt estimats tot i que sent llei de vida costa sempre de entendre.
Em preocupa no saber res del nostre amic i company Jorfont que patia una enfermetat difícil de curar, espero i desitjo que segueixi lluitant per la millora de la seva salud.
Quan pugui miraré de seguir publicant noticies en aquest blog.
Salut Company
Desembre 17, 2011 a 12:46 pm
J.M.Solé
Segon sopar d`empresa,ho reconec no m`agrada el Nadal….No m`agrada que el món es pari i s`ompli la boca de bons desitjos que són pura comedia. Sembla que l`unic que ens preocupa avui en dia és ser molt correctes de portes enfora,i a llavors ens permetés ser un fill de puta de portes endins…Jo treballo en una empresa gran,una empresa d`aquelles on tothom és col·lega de tothom una empresa d`aquelles on la direcció et felicita el nadal recordan-te que esperen que l`any que ve complexis els objectius dedicant el temps que faci falta…..I, com era ? ah si bon nadal.
Una empresa d`aquelles que mentre no ets ningú tots som iguals però,a la que algu li donen un càrrec per petit que sigui, s`oblida dels qui abans deia que eren els seus companys i actua com aquells qui criticava cuan no tenia carrec.
En resum l`endema et lleves a mig mati i fas comtes : 50 euros de sopar,12 de la discoteca,anar a dormir a les 5 de la matinada i estar fet pols,i tenint la sensació que has estat fent el paperina….?
Sols dir que Bones Festes a tothom i benvinguts al món de la gent estranya que sempre camina per camins tortuosos ( la linea recta és sempre el cami més curt però no sempre el millor ).
Salud.
Desembre 18, 2011 a 1:36 pm
J.M.Solé
El Barça a guanyat 4-0…..Fa dies que volia parlar d`aixó,no del Barça si no que darrerament amb topo amb més pocavergonyes del que és habitual. Envió correus que no em contesten,sms que tampoc,quedo amb persones que no es presenten a la cita.Tampoc es molesten a trucar,per disculpar-se. El pitjor dels caos ni tan sols contesten al mòbil,cuan intentes contactar-hi. Altres,pacten esmorzars o xerrades que després anu-laran per motius desconeguts,sense informar-te`n,és clar perque seria massa molèstia donar la cara. Recordo aquets ultims mesos un bon grapat de situacions,que responen a l`esquema promesa-mentida-fugida. ( Si et sap greu t`aguantes.Ja t`ho faràs. Que et bombin,que a mi m`importa un rave. Omillor,aixi et fastiguejo,que no està malament,de tant en tant,fer el mateix que m`han fet a mi ) Preguntó quina necessitat hi ha d`enganyar gratuïtament ? que se`n treu ?pel mateix preu,no és millor dir la veritat i estalviar-se disgustos ?és que potser ha perdut tot valor, la paraula ?.
S´he accepten opinions….
Desembre 20, 2011 a 5:05 pm
J.M.Solé
Setmana dura,aquesta. A voltes costa remuntar el vol. Sobreposar-se als esdeveniments. Almeys,a alguns d`ells. De fet,fins i tot els bons esdeveniments hi ha cops que són dificils de gestionar.Per això m`aferro a les qüestions que son vitals per la meva persona….En aquesta recta final d`any em queden molts interrogants que m`en generen d`altres. Si tens amistat i respecte per algu,si ha acceptació,il·lusió i fins i tot complicitat…..Perquè s`acaben les coses ? de fet,encara millor ( o encara pitjor ) :perquè no comecen algunes coses ?.M`atreveixò a respondrem a mi mateix : hi ha coses que no poden començar si abans no se n`han deixat altres enrere…..
BONES FESTES A TOTHOM.
Desembre 22, 2011 a 4:29 pm
J.M.Solé
Durant aquets mesos,el meu cor,el meu cap,la meva ànima,es reflecteix aqui en aquest bloc,sense perdre el seny.Sense deixar de banda els sentiments.Sense deixar de de ser jo.Per aixo sé que el silenci també parla.Sé que,avui, les paraules potser diuen meys que el silenci.Per aixo gràcies pel detall d`avui. Jo sóc per aqui vulgui que hi sigui.Ja sigui amb silencis o amb paraules.Donant la ma o parant la galta.Peró sempre mostrant la cara.Amb horadesa i sinceritat….Gràcies altre cop per trencar el teu silenci !!!!!.
Salud.
Desembre 25, 2011 a 12:23 pm
J.M.Solé
Un any més Nadal,i uns horitzons de tristesa i dotze….dies de vacances encara pel davant,per això aquets dies se m`han fet dificils,senso voler-ho,sense pretendre-ho,més d`un i dos amics em què em passa, a mi m´agrada passar desapercebut,almeys,desapercebut en qüestions personals,diuen què em passa,que faig mala cara,que estic extremadament serios,o simplement,que semblo malhumorat. Jo soc dels que explica,del que mira de mostrar-se trasparent a la feina,però no sempre es fàcil,no sempre ve de gust. Ara una cosa es clara,no estic de mal humor. De seriós en sóc més aviat poc. El just. Crec que tinc bon caràcter,afable i sociable i m`agrada estar penden dels problemas dels altres i oferir-los la paraula justa. Però a vegades també cal respirar a fons,i eixugar-me alguna llagrima i mirar endavant,cap un horitzó mes aviat trist. Com jo. Afronto la vida amb naturalitat,del que no espera ser perfecte,i estar trist es un dret…Que segurament tinc ben guanyat.
Salud.
Desembre 28, 2011 a 4:44 pm
J.M.Solé
Des de davant el mar,sento la necessitat d`escriure. Cada dia escric però no tot és publicable. Cada dia s`ha d`escriure i llegir si hom vol conservar net i ordenat el cami dels sentiments i la pau interior…Hi ha dies que s`aconsegueix de manera facil;n`hi ha d`altres que,per més que s`intenta,el cami esta emboirat.
Perque els sentiments sense ells estem ben perduts. Jo de vegades tinc por de patir el mal dels nostres temps ( de tots els temps ),ja que penso ofegar els meus sentiments i fer-los durs i insensibles com les rocas ( tot i que no estic segur que les roques siguin tan dures ni tan insensibles com semblem ).
Els sentiments vers el nostre entorn els hauriem d`expandir com les ones que ho acabessin acollit tot.Ara miro el cel blau, que l`hora l`envernissa de tarda-nit que pronostica una nit freda,d`hores amables,i de calma i pau interior……
Desembre 30, 2011 a 12:11 pm
J.M.Solé
Per acabar l`any parlaré d`estimar….Ai miro al diccionari el terme estimar. I no hi ha cap accepció que m`agradi. No responen,cap d`elles,a allò que per mi pot ser estimar,es un cúmul de coses,circimtancies. Un conjunt de cascavells que a voltes et ressonen per tot el cos. I que igual que dringuen ells,et fan dringar els sentiments,les emocions. Si parlo d`aquella estima que estronca amb quelcom més profund. D`amor. D`aqui que em costi d`explicar-ho amb paraules. Sobre el paper. Perque com vaig llegir d`una amiga meva…” L`amor no es parla,es demostra.
Feliç any nou a tothom !!!!!.
Desembre 31, 2011 a 2:01 pm
J.M.Solé
S`acosta l`any nou,deixeu-me dir a tots,que en el nou any no es deixem dur per la hipocresia i el defalliment i que s`imposin la sinceritat i la valentia i sobre tot l`honestedat Catalunya s`ho val,cal lluitar per tot allò que un somnia. I que els somnis no deixin mai de ser-ho.
Jo celebraré un cap d`any auster,d`acord amb les restriccions dels temps de crisi. Això no traura els bons propòsits ni l`esperança de pensar que s`acostin dies millors per tothom.
Aprofito l`avinentesa per desitjar-vos una bona entrada d`any i que el 2012 a la blogsfera sigui,si més no millor i bulliciós i fructifer quel 2011. SALUD,FEINA I AMOR PER A TOTHOM.
gener 5, 2012 a 6:17 pm
J.M.Solé
Aviat farà dos anys de la publicació dàquest post,i la seva autora és va acomiadar-se a la francesa…Tan sols dir-li que la indiferència actua poderosament en les persones. Actua passivament,però actua…No hi ha bellesa més esplendida que la de l`autenticitat,per si algú no ho sap ?.
Sobre mi diré que no és facil ser un mateix entre els altres,cuan l`entorn no ens acepta tal com som,i hem de pendre la decisió valenta de buscar un lloc on t`estimin de debó. Pel demes no hi ha presa per a res.
Bonança els primers dies del`any. La boira s`ha esquillat i,el cel es ras i blau,llueix un sol magnànim que omple el futur de bons presagis. No hi ha presa de res,el que hagi de venir vindrà. Cal obrir les finestres de bat a bat perquè malgrat el fred,el cor s´ompli d`aire nou.Contenplar l`horitzó,passegar per la platja….Ser humil i ambicios al mateix temps.He après a escoltar el silenci ?però tambe de mirar el futur de fit a fit ?.
Salud.
gener 8, 2012 a 11:26 am
J.M.Solé
Esperant un sms que no e rebut….Prenc el sol a la terrasa de casa,la mar respira calma,el xisclar de les gavines,tot plegat és un decorat prou adient. La tensió ha desaparegut. M`he deixat anar,he admès que no puc lluitar sempre contra corrent,que és millor acceptar les coses com vénen encara que,de vegades,no ens senblin bé. ¿ Qui soc jo per interferir en la vida dels altres….?.
gener 14, 2012 a 11:46 am
J.M.Solé
Aquest mati he sortit a caminar,el termometre assenyalada 3* graus feia fred…..La boira s`esvaia poc a poc deixant enrere el mal son de la nit,l`aigua,equiescent,emiralla el blau embrollat del cel,i ell ulls se me`n van lluny de aquest asprós Gener.
La meva ment no para de projectar idees,i caminar cara la sortida del sol,em repressenta omplir-me d`una energia suficient potent com per endevinar idees que em poden servir per escriure alguna cosa. Viure davant del mar m`atrau el hivern pel vent amb la seva llegeresa que en fa volar per entremig de terra humida,i realitat. L`aire entre per la finestra i se`n va per la porta que dòna la resta de la casa,el vent es xafarder,i en ve al meu costat,en parla,en fa una caricia i se`n torna a anar per la finestra….. Saps que ma dit el vent,que si tenim alguna motivació cada mati i si deixen de voler la lluna,tenim molts números d´obtenir nota en l´examen de la felicitat….I tu amiga meva quan acceptis que la tristesa és normal,lògica i sana, i deixis de demonitzar-la, només aleshores podras aspirar a ser plenament feliç.
I knew i loved you.
gener 18, 2012 a 4:46 pm
J.M.Solé
Hola Marta,senbla que la la he tornat a cagar ?…..El que és segur i ho sento,però no ho crec…El que es clar que tu m`has tornat a deixar amb la paraula a la boca. Penso que va s`hen hora que et sinseris amb mi,els dos entendriem moltes coses. Potser jo entendria,àra mateix no et conec..?.Quantes vegades m`he mossegat la llengua,quantes m`he dit,no siguis ruc,si et vol dir alguna cosa ja t`ho dirà. Sembla que escapis de tu mateixa,i d`una realitat que et rosega l`anima i t`ofega tot el cos….Millor que m`he equivoqui,sembla que poques coses donen sentit a la teva vida….Un sentit els teus fills,però fora d`ells
saps que tot és una gran mentida,i potser un dia veuras que agafar-te al passat que recordes bonic,intens i ple d`emocions vols escapar d`un present angoixant i hipocrita,però no es pot escapar cap el passat,només pots viure el present,amb compromis ferm amb tu mateixa,per mirar de costruir un futur més real i més digne de ser viscut. Tu tries. Ballem ?.
gener 20, 2012 a 6:18 pm
J.M.Solé
Surtó a caminar per la platja cami cap el capvespre,contemplo la posta de sol embadalit,tots els matisos del taronja difuminant-se amb el blau del mar….Camino per allò que diuen de ” fer salud,desconectar “,però els meus pensaments van més enllà de l`oritzó…Em dic, ” au,calla i camina respira fons allibera´t dels cercles tancats,dels pesaments,amb la feina,i queda`t amb una sola idea,amb un sol proposit,amb un sol projecte…Viu ?.
Ben mirat,la vida està feta d`etapes,de portes que s`obren i que es tanquen,desglaons que ens condueixen capendavant i cap amunt. Tot acabament ès un nou principi. No és bó aferrar-se ni encadenar-se si el que volen és creixer. Som pelegrins,viatgers que avancen per la vida,amb la motxila cada cop més buida de coses materials,l`oritzó afamat queda enrere i pensó malgrat sóc un home amb sort,el demà ja no em preocupa,passi el que passi,no m`afectara,hi ha una pau que brulla dins meu….Una senerenitat absoluta. Tard o d`ora ens retrobarem .
Escric per sentir-me viu,com si el blog fos un mirall que ens retorna en forma de lum l`ombra que som…….
Per vosaltres,que em llegiu gracies.
gener 22, 2012 a 11:00 am
J.M.Solé
Dimengue el mati em llevo molt d`hora,aixeco la persiana i encara es fosc,faig cafe i un raig de rom,és estimulant. I escric perquè les paraules em fan companyia,perquè ès una manera de somiar,perquè necessito reinventar-me cada dia,per fingir que sóc el que no sóc,que sé el que no sé,que faig el que no faig,que puc el que no puc,que vull el que no vull…..Escric perque tu,em llegeixes,m`enviïs un mail,sms dient-me : “he sucumbit a tu “. Escric perque m`estimis. Encare que se que no pots ?.
gener 24, 2012 a 4:44 pm
J.M.Solé
Fa uns dies que em sento inquiet,la Sara s`ha agafa mig any sabàtic i se`n anira a l`India,Filipinas i Indonesia….Sol durant cuatre mesos,si la Jana en pugues veure,em diria que no vaig bé,ets massa enyoradis i sensible,o potser un torrecollons,que ja s`ha fet gran nano !!. He d`apendre a donar-me repos i calma,jo que havia de menjar el mon, i a la que et descuides ja t`has fet vell,millor dit madur.
Desde jove sempre e tingut al cor la idea d`Itaca,fa molts anys que és la meva canço !!,ja de jove em deia,has de tenir una Itaca, una meta una ” alguna cosa ” per que lluitar….Quants anys més duri,mes savi sere,més haure aprés. Si et decep ( que sols passar !! ),el meu cas,saps valorar bé el que après,i on hauras arribat….Jo pensava que la vida no m`hauria de guanyar,que hauria de ser savi i apendre de les dificultats,de la solitut,dels complexes…..Jo he procurat apendre de tot el que he viscut. Han passat els anys, i la canço em continua agradant !!!.
gener 27, 2012 a 6:14 pm
J.M.Solé
Podria escriure sobre en Camps,ho sobre politica,Catalunya,Espanya…Fa dies que no escric res….Certament fa dies que no hi escric res. I de ben segur que no és per falta de ganes i material per fer-ho. Ni de bon tros. Vaig cansat,per la feina,i la puta crisis,no dono a l`abast. No m´ho atrapo tot. I quan no s`ha atrapa tot no acabes fent res bé. Aixi que les estones de relax de que puc disposar m`he estimo més dedicar-lo a qui aprecio i vull compartir l`es estones,neguits i vivencies. Tot plegat em fa pensar que les xarxes han revolucionat el món,que parlar-escriure en un bloc és maravellós,però crec que no hi ha res com mirar als ulls d`una persona i poder-hi compartir moments sempre inoblidables….cert o no.
gener 28, 2012 a 1:50 pm
J.M.Solé
Un cap de setmana mes… Les vuit del mati,pluvisqueixa,estic assegut a la vora del mar. I observant l`anar i venir de les onades i escoltar la remor del mar, i el xisclar de les gavines,i tenir la sensació que tot està al seu lloc,que tot és com hauria de ser i no cal canviar res. Que finalment les coses estan en equilibri,i tu també,renovat per dins,absorbint i nodrin-te de tot el que hi ha al voltant. I no necessitar res més,quina sensació de pau tan gran,és genial sentir-se aixi. És el gran poder de la natura,que al estar entre ella sents que res et falta,estas bé i tot és al seu lloc. Tant sols un petit inconvenient,m`agradaria compartir aquests moments amb certa/certes persones no amb qualsevol….
febrer 2, 2012 a 4:33 pm
J.M.Solé
Aquest escrit es dedicat a una persona molt particular : Del gran Miquel Marti i Pol,el vers ( Ara mateix ),sempre m`ha trasmés força i esperança en aquest nostra petit pais,malmes i maltractat per naturals i forasters. Quin llarg cami d`angoixa i de silencis,però som on som,més val saber-ho i dir-ho. Malgrat tot vui parlar de la vida,ara lleugera,ara apassionada,ara trista,ara tebia,ara arrauxada,és viu sempre amb al vent de cara. La vida es lluita,projecte i afirmació. I no volem i cridem qui som i volem que tothom ho escolti,però sobretot vivim amb passió,perque tots nosaltres volem enfilar l`agulla,per teixir uns propòsits idefini un món en el que puguem proclamar solemnement que si,que tot esta per fer i tot és possible.
Tu mateixa…
febrer 4, 2012 a 11:15 am
J.M.Solé
Nit frenetica al blog,deu ser cosa del fred,de cors glaçats i hiverns de l`anima…..?.Si algú considera que té alguna cosa a dir sobre qualsevol del temes que par-lo,pot fer-ho….!!!. Ningu s`ha de avergonyir,de tenir aquella conversa que te pendent i deixar anar-la ,d`una vegada i per totes.’. I deixar-se caure sabent que hi algú que et recollirà abans no sigui massa tard. I si fa fred,dons que en faci…..
Ja val no et senbla…..?.
febrer 6, 2012 a 6:16 pm
J.M.Solé
Fa fred,aqui afora…Cau la tarda i surto a caminar per la platja,per tal de buscar una mica de relatxaciò. El mar,el mar dels meus pensaments,on les onades s`emporten les males vibracions,parlo a la mar blava,i aquesta inmemsitat poderosa és testimoni de les meves paraules en veu baixa,del desensis i laments que xiuxejant a l`oida d`aquest ningú inexistent,paraules que surten del fons de l`anima i preguntó perque algunes persones els falta….Valentia,integritat,perseverança,honestedat,vitalitat,capacitat de perdonar,humilitat i sobretot proposit de viure….Agafo aire,vull enfortir-me,sense perdre la meva sensibilitat de la meva personalitat. Em va dir que quan toques m`enxegaria a la merda ?,estic esperant. Ei, tinc la lluna a l`esquena,fa fred,crec que és hora de tornar a casa….Tornare se que m`estaràs esperant…El meu confident,el millor amic….La meva mar.
febrer 12, 2012 a 10:40 am
J.M.Solé
Sè que em llegiràs,i em pregunto potser ha arribat l`hora de la veritat,tothom parla d`independència,i la veritat jo crec que la unica independència plausible es la individual. Agafar el portant. Hi ha exilis interiors i exilis exteriors,no n´hi ha prou amb ficar silenci,terra o aigua pel mig,sinó el que cal és desvincular-se intimament d`allò que ens reté i no es deixa avançar. Pense que estas passat una mala epoca. Jo intento recolzar-te,animar-te sostenir-te en mig de la tempesta…..Ets forta i ten sortiras. Nonés el cor coneix el secret més ben guardat.Que pensin el que vulguin. Només el cor i la sang i aquest silenci inesborrable,i el que cal és saber acomiadar-se amb elegància……..
febrer 15, 2012 a 7:44 pm
J.M.Solé
Aquest diumenge,fen el meu passeig per la platja,vaig viure una situació que em va fer esbotzar un somriure que encara avui em dura,era molt aviat,quan una senyora amb sindrome de Down,em va cridar. Simplement volia que l`agafes de la mà i l`acompanyes per la platja,tot explicant-me com es deia i que feia. Agafats de la mà vam passegar una bona estona,fins que va apareixer un familiar,es va acomiadar amb un moltes gràcies que en va emocionar. Va ser un moment que em va fer oblidar els mals rotllos que sempre hi ha per tot,i per recordar-me que la vida també és tranquilitat i tendresa. Una agafada de mà i un intercanvi de mots et regalen el plaer de viure i conviure. Gràcies Dolors,per fer-me obrir de nou els ulls !!!.
Març 2, 2012 a 3:56 pm
J.M.Solé
No hi ha pressaa per a res. Els primers dias de Març,dies de bonança. La boira s`ha esquillat i un cel ras llueix un sol magnànim que omple el futur de bons presagis. No hi ha pressa de res,he estat rebutgat,ignorat i el que hagi de venir vindrà. Cal obrir les finestres de bat a bat perquè malgrat el fred del mati,el cor s`ompli d`aire nou. Tinc el mar,l`horitzó,passegar per la riba i sobretot ser humil i ambicios al mateix temps. He après a estar sol ,a escoltar el silenci ? i de mirar el futur de fit a fit?.
Març 8, 2012 a 2:04 pm
J.M.Solé
Esperó que t`ho pasis bé el dia del teu cumpleanys !!,en companyia dels teus éssers estimats,tu desitjo de tot cor i siguis molt feliç……
El meu regal: de Maria-Marçal. Canço del bes sense port.
L`aigua roba gessamins
Al cor de la nit morena
Blanca bugada de sal
Pels alts terrats de pena
Tu i jo un bes sense port
Com una trena negra.
Tu i jo un bes sense port
En vaixell sense bandera
El corb,al fons del avenc,
Gavines a l`escullera
Carbó d`amore dins els ulls
Com una trena negra
Carbó d`amor dins els ulls
I els ulls dins de la tristesa
La tristesa dins la mar
La mar dins la lluna cega
I la lluna al grat al vent
Com una trena negra..
Una abraçada i un peto al nas !!!!.
Abril 8, 2012 a 3:57 pm
J.M.Solé
Ja moments en la vida amiga meva en que et trobes sense portes per on entrar ni sortides per on escapar-se. Perdonam pró no encerto a interpretar el què et passa i el que sents….!.
Vull pensar,i crec que no m`equivoco,que voldries salvar el que més t`ha emocionat,el que més et porta records,o el que té un significat més especial per tu,en aquesta vida ?. Perquè no som el que tenim,sinó el que som capaços d`evocar,sigui quina sigui la direcció que ens toqui pendre….?.
Abril 29, 2012 a 11:42 am
J. M. Solé
Estic content abans del pont del 1 de Maig,despres d`un any de un dur treball,sóc cap de secció de personal,m`han felicitat moltes persones. Bé per persones que per mi son molt importants en el funcionament de la empressa,els treballadors,tot aixi n`he trobat a faltar alguna,d`algun menbre del cosell d`administració,jo me l`esperava o no ? molt de sangonera….,Sabia que passaria .Ara ja ho sé i sé que tebnen mil excuses per no haver-ho fet. Peró jo tinc molt clar i molt sinple la manera de tractar les personas,la d`alguns m`ho guardare. Tan sols ja una cosa que no em rutlla,la meva vida sentimental,resulta que ni com amics la cosa rutlla,estic comfus,cada vegada tinc més clara la seva resposta…..?.
Mai 17, 2012 a 9:18 am
J. M. Solé
Jo crec que tot aixo em passa perquè som ( mediterranis …),si ens allunyem massa de qui estimem i el mar,ho notem; hi ha gent que no entén aquesta necessitat que tenim alguns de anar davant el mar per poder pensar en claretat,i me dit d`avui no pasa trucare…..?. I per aixó escric mira nena la vida es molt curta,per despertar amb remordiments,estima a la gent que et tracta bè,oblida els que no ho fan..La vida posa a cada un al seu lloc..Pensa que tot arriba per una raó. I si tens una segona oportunitat,agafa-la. Ningu a dit que la vida seria facil,només et vaix dir que valia la pena,només sabras qui ets si perds la por a l`oritzó……
Juliol 22, 2012 a 8:53 am
Àngels
Qui ets?
Juliol 28, 2012 a 10:16 am
Escarni...
Mira Àngels,aixo de ( Qui ets ?) que vol dir,o tan sols va ser un rampell ?. Jo fa més de dos anys que em desperto cada dia a les 5 :00,obro els ulls i miro el números vermells del relotge digital,i comença un nou dia,i si una cosa he apres que tendim a complicarnos masa la vida. volem viure masssas vidas dins la mateixa vida i per tant tornen els embolics,maldecaps,maldecors i fins i tot mentides,i crec que cal simplificar i reduir nesesitats i lligams,els fets parlen per si mateixos….Jo he passat de ser amic a un simple desconegut,cuan una trucada un sms,mostran la veritat mes diafana,una cosa tan simple,i alhora tan dificil….una cosa que val més que mil paraules…..veritat Martinez.
Juliol 28, 2012 a 10:51 am
Àngels
De rampells va la meva vida. Rampells que em porten cada cop més a prop del que busco. Si és que sapigués el que busco. Darrera d’un rampell, pot haber-hi una necessitat, una esperança. Un rampell, és simple, no penses, actúes. M’agrada ser una desconeguda, com tu dius, i també una amiga. M’agrada no tenir lligams, i tenir-los. Per complicada, soc simple.
Bon dia! 🙂
Juliol 29, 2012 a 10:42 am
Escarni...
Àngels,la teva forma de ser,es impulsiva és el fruit dels rampells…..De que tens por del que busques,jo personalment aquesta por l`he perduda fa temps…Ho tinc molt clar ningú és més que ningu davant aquesta colla de de represors que es creuen els amos i les mestreses del món,i que només son titelles en mans del capital salvatge. Ja val prou d`abocar el poble a la pobresa,desesperació i fins i tot depresió,és el moment…..Complicat peró simple,no et lliga et deslliga…..Peró es el moment de dir prou…..I si em dones la mà i caminem juts per aturar aquesta bojeria i construir un nou dema ??….
Qui sap,igual trobes el que busques ?.
Juliol 29, 2012 a 11:02 am
Àngels
Donc la ma, precisament perquè no tinc por. M’agrada construir dema’s. Però no em cal saber el que busco, em refio dels meus impulsos.I per impuls, doncs la mà just ara. Sé, que és el que s’ha de fer en aquest moment. Som-hi!
Bondia! 🙂
Juliol 29, 2012 a 5:30 pm
Escarni...
Benviguda : On me voit bien qu´avenc le coeur. L`essentiel est invisible pour les yeux. ( Només es veu bé amb el cor. L`essencial és invisible als ulls ).
Saint- Exupery. Le petit prince,cap 21.
Juliol 30, 2012 a 7:20 am
Àngels
Idem inconnue: Bienvenue. Nous avons tous les jours du monde à redécouvrir l’essentiel
Àngels. Planeta Terra. 2012
Juliol 30, 2012 a 6:03 pm
Escarni...
Àngels,l´essencial és invisible als ulls i de vegades sembla que oblidem del que realment és important,del valor de les coses més grans i de les mes petites,que son fonamentals. Pel que signifiquen.Però ho poden fer possible de moltes maneres. No et passa sovint que el més petit detall et dibuxa un somriure ?. I s`esmicolen les distancies,el món es al nostre abast,però oblidem amb qui hem d`anar a sopar….?.
Bona nit.
Juliol 30, 2012 a 8:05 pm
Àngels
Sí, m’ha dibuixt un somriure la teva resposta, per exemple I lo trist, és que també tens rao amb lo de que oblidem amb qui sopem…
Bona nit
Juliol 31, 2012 a 9:50 am
Escarni...
Àngels,ja un tresor que la vida et regala ´s diu l`amistat,les amigues i els amigs hi són per riure i per plorar. Per agafar-te la mà o donar-te un cosell o una abraçada a temps. No et cone
c…pró el meu sentiment cap a tu i les persones que m`estimo es en cada moment tocant-te la pell, es un sentiment …. intacte,almeys amb mi i espero que no m`abandoni mai. Àngels gracies per ser-hi,i si vols compartir uns instans,fins i tot un sopar ja saps …..
Agost 1, 2012 a 4:01 pm
Escarni...
Àngels,perdona l`agossarament del meu escriure i el llenguatge no tin cap dret……Com diu J. Margarit ” cada dia s`esborren les pissarres ” la vida es com un bloc. ” Amb arbres i camins ” : la vida i el que anem trobant en ella fan l`escenari,i fem servir,a cops la intuïcio tant com la raó. I per aixo no acabem de veure-hi clar,i no arribem a intuir el llenguatge més adient.Som bèsties amb fe.Som analfabets del misteri. per tot aixó perdó per la gosadia…
Salud i Pais.
Agost 1, 2012 a 6:21 pm
Àngels
Vaig ser jo que vaig preguntar “qui ets?”.Tampoc, ser perquè ho vaig fer. També era gosarat fer aquesta pregunta, però fàcil amagada sota la màscara d’internet. M’agrada la frase: “cada dia s’esborren les pissarres”. I així cada dia es poden tornar a escriure o dibuixar, Es maco. : )
Seguim fent camí…
Bona nit
Agost 2, 2012 a 4:20 pm
Escarni...
Àngels,un cop més gracies….Preguntes qui soc ” puc dir,com tot individu que sóc el resultat inprevist d`indefinits i desconeguts atzars,d`aquesta vida,més o meys. Al qui a vegades costa escriure,perquè és com esborrar allò escrit abans,a vegades costa escoltar una altra música perquè és com perdre la que més t`agrada,i tambe a vegades em costa somiar perquè és com renunciar als teus somnis…. A vegades només a vegades….No et passa a tu?. En la vida no cal malbaratar la energia,per vencer el corrent del riu de la via,i és inutil remar,cal deixar-nos portar per ell i en un meandre,potser trobarem la pau que busquem,no et sembla …….Que aburrit que sóc.
Salud.
Agost 2, 2012 a 5:18 pm
Àngels
ja, ja, aburrit…? A mi m’has fet riure… ; )
Es pot passar el correu, per aquí, i així serà més àgil?
Agost 2, 2012 a 5:49 pm
Escarni...
No sé on tinc el cap…..Felicitats Àngels que t`ho passis molt bé amb els que estimes…I dir-te que és un plaer coincidir amb tu en aquest bloc…..Per cert,que te´n rius de mi ?no acabo d`entendre la teva resposta….Avui et toca pagar a tu el sopar….?.
Agost 2, 2012 a 6:30 pm
Àngels
Per res m’en ric amb tu, sino amb tu. M’ha fet gracia això que has dit al final de tot: que aburrit soc… Per tant no deus ser aburrit… I et deia si em pots passar el correo, o no es pot fer?
Agost 3, 2012 a 3:35 pm
Escarni...
Àngels,coincideixó plenament amb tu i crec que de debó paga la pena compartir els pensaments,emocions i tolerància en uns temps que van plens de frustació i més encara en aquets temps convulsos que corren avui dia. Un temps que sembla que s`ha perdut una mica el valor i l`art d`escriure……
Àngels,he de pensar que saps que internet,es una poderosa eina de comunicació que facilita trobades maravelloses i relliscades monumentals.Con en tantes coses,en bona mesura,tot depen de l`us que en fem…Jsobretot he volgut informar,divertir-me,divulgar,convidar a reflexionar i fer somriure,ja que a llarg termini el futur dels demes i el meu d`alguna manera és el nostre futur…..Soc aburrit o no ?.
Si vols em trucas al 676156316,parlen i et passó el meu correu,val. 🙂
Agost 3, 2012 a 9:36 pm
Àngels
doncs , ja et pillo el mobil, pero de moment prefereixo per correo, et donc el meu: angels.c@hotmail.com
Bona nit : )
Agost 7, 2012 a 10:47 pm
Àngels
Es de nit. Obro la finestra, i entra aire pur i fresc. Respiro. M’agrada sentir la frescor dins els meus pulmons. Em fa sentir viva.
El silenci, nomes és trencat per grills. Aixeco els ulls cap al cel, i veig un munt d’estels. Sempre que miro el cel, em fa pensar en la gent que fa cents d’anys enrere, també els contemplava, i com només de la simple observació, pacient, calmada, tranquila, esbrinava un munt de coses sobre tanta immensitat. Ara, el mon, és un espai ple d’estímuls constants, que ens neguen aquesta possibilitat. Seguiré escoltant els grills a la llunyania, mentre dormo. I demà, seguiré fixant-me en lo més simple. Vaig contracorrent.
I m’agrada…
Agost 17, 2012 a 9:21 pm
escarni....
La vida és cananalitza les emocions que es produeixen a causa dels cops que ens prodiga la vida,encara quie no resulta fàcil,haurem de de perdonar,oblidar els greuges rebuts perqué el cor es pugui curar i puguem viure altre cop….I recuperar l´alegria i la serenitat. Quan patim,el cor fa mal fisicamemt i psiquicament.
” El cor té raons que la raó no entén “. ¡ comfieem-hi ! Escltal és fr els primers passos perquè senti cosol necesari ies puguicurar…..
Bon viatge i feliç estada.