Per Toni Cucarella

Amenaça el ministre Corbacho d’endarrerir l’edat de jubilació fins als 67 anys. No sé si quan arribaré als 60-i-tants el cos aguantarà bé repartint cartes en dies com els d’ahir i despús-ahir, plovent i amb un fred que badava les pedres. Pense en mi –en la meua salut, vull dir– i en tota la gent que treballa en l’obra, en una fàbrica, en qualsevol feina d’assalariat… I m’indigna la proposta –l’amenaça!– del ministre Corbacho. Ministre “progressista”, ai! Fins i tot algú, o potser ell mateix, s’atrevirà a espolsar-se que és d’”esquerres”… Quants ne cria la farina, i ella fina que fina…

Si treballara en el mateix caixó del pa que Corbacho i companyia, si em dedicara a criar ouera en un escó parlamentari com un gossaro malfaener, i damunt cobrant una fotracada de bitllets barat a fer el manta… tant se me’n donaria que l’edat de jubilació la posaren als 67 que als 76: no fer un brot no cansa.

Però jo treballe en un altre lloc. Jo, treballe. Treballa el ministre Corbacho? Vull dir: fa cap esforç que puga arribar a cansar-lo?

Allargar l’edat de jubilació… si als 45 anys les empreses ja no et volen contractar per massa “vell”!

En quina “realitat” viuen aquests polítics? Són d’aquest món o han vingut a fotre?

Que els donen pel cul amb una canya badâ!