Amo l’aroma
Joan Salvat-Papasseit
Amo l’aroma d’aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me’n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d’elles pledeja-
pledejarien si em veien sofrir.Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me’n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaré teu.
Anuncis
4 comentaris
Comments feed for this article
febrer 4, 2010 a 10:09 pm
jorfont
Ma es molt dificil fer un comentari despres de llegir aquet poema, ja que la melancolia me priva de expresar-me.
febrer 5, 2010 a 9:37 am
Anna
La musicalitat del poema és evident. Gràcies, Carme, per recordar-me’l.
Per cert, no coneixia el teu bloc. Ja hi aniré venint.
Espero que a tu també t’agradin els meus.
Petons,
Anna
febrer 5, 2010 a 1:24 pm
Juli Nevot
Quartets entre lleçats de rima assonant. Decasíl.labs amb alguna sortida de mètrica.
D’una axcel.lent idea i imatge!
Moltes gràcies, Carme, per fer-me partícep!
Un petó.
febrer 5, 2010 a 7:12 pm
pepa ceferino
m´encanta el que escrius nena…..”TU VALES MUXO”, quina enveja, plasmar el que tens al cap, al cor i a l´ánima