Així ho assegura un informe que la Plataforma per la Llengua presentarà el proper dimecres al Col·legi d’Advocats de Barcelona
Racó Català
La Plataforma per la Llengua presentarà dimecres a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona tres informes que constaten que “el català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea (UE) en relació al nombre de parlants”. Aquest informe, que consta de tres grans parts, compara el reconeixement legal que té el català a l’Estat espanyol amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües. Així doncs, ‘Presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües’, ‘Comparació dels casos espanyol, suís, finès, belga i canadenc’, ‘Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l’Espai Schengen’, ‘Comparativa en el reconeixement de l’oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades de cada país’ i ‘500 disposicions impositives del castellà a casa nostra’ demostren que el català és una de les llengües més desprotegides de la UE.
Per a l’elaboració d’aquests estudis s’analitzen les normatives que imposen el castellà a casa nostra, així com webs d’organismes de l’Administració de l’Estat. La presentació de l’estudi serà, com ja hem apuntat, dimecres dia 17 de febrer, a partir de les 12 del migdia a l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona, situat al carrer Mallorca, número 283, de Barcelona.
5 comentaris
Comments feed for this article
febrer 13, 2010 a 4:38 pm
Anna Maria
No cal que digui que, com a filòloga catalana (i també castellana), he estudiat aquesta qüestió, he llegit articles i estudis, he tingut professors molt importants que s’hi dediquen, he fet assignatures sobre el tema, etc. etc.
Per aquest motiu, tot i que humilment, en parlo amb un mínim coneixement de causa. Dic això perquè sovint la gent opina sobre llengua amb una certa lleugeresa. I està molt bé, perquè la llengua és un bé comú i que tots manegem a totes hores i a tots els nivells de la nostra vida. Malgrat tot, la lingüística és una ciència i, per tant, hem d’acceptar allò que els científics han extret de les seves recerques. És a dir, de vegades cal deixar la lleugeresa de banda i fer cas d’allò que ens diuen els experts.
Exactament igual que amb els descobriments mèdics, físics, astronòmics, etc. Ningú no es posarà a dubtar d’allò que diu un reputat astrònom sobre les noves troballes a l’espai, oi? Doncs això.
El català, llengua mil·lenària, no està prou protegida. Per subsistir i no perdre la seva genuïnitat i la seva idiosincràcia, necessita protecció. Viu en una situación anòmala, de diglòssia, compartint l’espai amb una llengua imposada que a tots els efectes és la llengua dominant. Quan en un lloc es produeix aquesta situació, de mica en mica la llengua dominant va acaparant cada cop més espais socials, va fagocitant la llengua minoritària, va atrapant-la en una xarxa de convergència lingüística que la condueix a la degradació i, amb el temps, a la desaparició.
Aquest fenomen està àmpliament estudiat i es produeix arreu, fins el punt que al món cada dia desapareixen llengües. I, amb elles, tota la riquesa cultural, tradicional i de visió del món que cada llengua ens proporciona de manera única. Està demostrat que la visió de la realitat d’una persona políglota és més rica i àmplia que no pas la d’una persona monolingüe, perquè cada idioma aporta un bagatge de mirada i comprensió envers el món diferent i amb matisos incomparables.
Encara que al nostre poblet, a la nostra comarca, sembli que el català és ben viu, no deixa d’estar en perill. Es parla cada cop pitjor, amb un registre més baix. Només cal contemplar amb esperit crític els TN de TV3. A més, actualment la situació s’agreuja per l’arribada de tantes llengües foranes. Els darrers estudis calculen que se’n parlen més de 300 a Catalunya, cosa que fa uns anys no era així ni de bon tros.
Per tant, hem de lluitar com a catalans per la nostra riquesa més gran, per la nostra principal senya d’identitat i per la nostra cultura i la nostra literatura. Les aparences enganyen i el català necessita de la nostra militància totes les hores del dia.
I hem de fer cas d’allò que ens prediuen els que més en saben, que per això estan. Haver-los estudiat m’ha permès ara, amics, escriure aquest comentari. Perdoneu l’extensió.
febrer 14, 2010 a 10:31 am
Lobby
Fins que el govern espanyol no doni el pas necessari per tal de que el català i la llengua valenciana siguin oficials a Europa, sempre estarem menyspreats i deixats de la mà de Deu.
Salut
febrer 14, 2010 a 4:00 pm
carmef
Noia…d´això faig un article per el be tots i sobretot de la nostra llengua.
Moltes Gràcies Anna Maria.
febrer 16, 2010 a 12:13 am
Jaume C. i B.
Malauradament no podem esperar res de bo del govern espanyol en aquest assumpte, ja ho han demostrat reiteradament que no tenen cap intenció de donar suport al reconeixement de la nostra llengua. Si no ho fem nosaltres i el govern de Catalunya no esperem que altres ho facin. I em sembla que el govern de Catalunya no té gaires ganes de fer emprenyar el govern espanyol. Per tant hem de ser els ciutadans quan anem a veure una pel·lícula, anem a comprar un llibre o realitzem qualsevol activitat qui deixi ben clara la seva postura en defensa de la llengua. La por més gran que té el govern espanyol és què si reconeix el català haurà de reconèixer l’èuscar, el gallec, l’aragonés i l’asturià. En un Estat que vol ser monolingüe castellà haver de reconèixer que hi ha altres llengües li pot representar un fort sotrac.
febrer 16, 2010 a 4:18 pm
Lobby
Hola Jaume Ci B, jo no ho hauria sabut dir de manera tan senzilla com tu ho has expressat, coincideixo en la teva opinió al 100%
Salut