You are currently browsing the daily archive for febrer 19, 2010.

Desprès de uns dies de fer campana en el bloc per el be i tranquil·litat de tothom, avui i decidit que ja es moment de tornar a començar de nou, o sigui fotrem amb els politics que ens governen, com així amb els altres politics que estan impacients per rellevar-los, entre els nous pretendents  el Sr Carretero, el Sr Espot, i el Sr Laporta, Així mateix no voldria passar per alt el merder que tenim a casa nostre provocada per els que ens governant a Catalunya, ja que cada dia es noticia les desavinences entre aquets que formen un Trio i que el Montilla fa esforços per tapar-ho , o sigui  res d’estranyar que qualsevol dia es tiraran els plats al cap de veritat i ens invitaran anar a les urnes  sense esperar la tardor, cosa que es lo que  estan esperant amb ànsies els banquers els grans empresaris i els jesuïtes.

No obstant jo crec que aquesta vegada  els aspirants per aconseguí assentar-se a un escó o tenen bastant mes cru, ja que la majoria de ciutadans ja els tenim fitxats a tots,  a mes aquesta vegada ja  tenim els caixons plens de que ens prenguin el pel cada quatre anys i que ens considerin igual que els borregos, o sigui segons la meva predicció a les properes eleccions ja no serem tan borregos, i la majoria ens quedarem al llit o passarem el dia fent encreuats, o sigui que deixarem que els  vagi a votar la mare que els va parir.

I en referència a la púrria de ex governants que tenim a Espanya i llegit  que la visita que fer ahir el Sr Aznar a la Universitat de Oviedo fou  suficient per catalogar a aquet ex president de quinqui, ja que el gest que va fer amb el dit dirigit a uns estudiants que l’escridassaven  es el gest que faria un xulo de barri baix, crec que es una deshonra per tots els espanyols i mes per els que pertanyen al PP tenir aquet impresentable a les seves files.

Tambe es denunciable i molt vergonyós que una consellera del govern es queixí que a Catalunya no tenim les suficients presons per engarjolar a tots el delinqüents, i que aquets tinguin d’estar esperant a les rambles  esperant plaça . I tocant  el tema de delinqüents ja confessos tenim a casa nostre al honorable Sr Millet persona engalardonada amb la creu de San Jordi per el mateix  Sr Jordi Pujol en el seu temps de president,  de moment desprès de més de 200 dies aquet Sr Honorable Millet  junt amb el Sr Montull referent als desfalcs del Palau  el Jutge que porta el cas encara no te suficients motius per engarjolar-los, a vegades penso que aquí ja molt de marro, ja que no el gens lògic que aquets delinqüents estiguin gaudint de llibertat i de pogué tenir uns advocats que se les saben totes, per cert aquets advocats jo no crec que treballin gratuïtament, cosa que es de suposar que el Sr Millet i Montull deuen tenir un raconet molt gros per cobrir les despeses per pagar aquets advocats.

Un altre noticia,  Espanya no ja prous places per engarjolar als delinqüents de casa nostre i en contra el Sr Zapatero s’ha ofert al Obama per acollir 5 presos provinents de Guantanamo. Apaga i anem-se.

Jorfont

La Plataforma per la Llengua presenta avui tres informes complementaris que comparen el reconeixement legal que té el català a l’Estat espanyol amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües.

La conclusió és que la legislació de l’Estat espanyol, de manera excepcional, fa un tracte discriminatori vers el català, i que la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants. Els informes, per exemple, destaquen el tracte impositiu desmesurat que aplica el Govern espanyol, amb almenys 500 lleis que imposen la llengua castellana al nostre territori. També s’han analitzat els llocs web oficials de diversos països multilingües, amb la conclusió que també en aquest context el català és un cas únic de maltractament institucional. El català és l’única llengua d’entre les analitzades amb un nombre similar de parlants marginada en els webs institucionals de la Casa Reial, el Govern, el parlament espanyol, l’exèrcit o el Tribunal Constitucional, entre d’altres.

La Plataforma per la Llengua presenta aquestes dades en un context de continus atacs a la llengua catalana i en què han aparegut nombrosos processos que tenen com a objectiu posar constants traves a les legislacions que pretenen equiparar el català al castellà (l’Estatut de Catalunya pendent d’una sentència, les crítiques al Projecte de llei del cinema de Catalunya i al nou Codi de consum, etc.). Tot seguit fem una breu descripció del contingut de cada un dels informes:

Presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües. Comparació dels casos espanyol, suís, finès, belga i canadenc.

Aquest document compara els tractaments lingüístics dels webs institucionals del cap d’estat, el govern, el parlament, l’exèrcit, el tribunal constitucional o equivalents, els serveis ferroviaris públics i l’agència oficial de turisme en diferents països. La conclusió de l’informe és que totes les institucions analitzades, a excepció de les espanyoles, inclouen en els seus webs versions completes de com a mínim totes les llengües pròpies que assoleixen el 5% de la població o bé que compten amb més d’1 milió de parlants en el país. A més, en diversos casos aquestes institucions també inclouen en els webs versions en llengües pròpies menys parlades, com per exemple el sami a Finlàndia (0’3% de la població), el retoromànic a Suïssa (0’5% de la població) o l’alemany a Bèlgica (1% de la població). Altres exemples d’aquest reconeixement de les llengües pròpies en països multilingües per part d’institucions oficials és el cas de la monarquia del Regne Unit, que compta amb versions parcials del web en gal·lès i gaèlic escocès, tot i que els parlants d’aquestes llengües representen un petit percentatge de la població del regne. En canvi, ni la monarquia ni cap de les 7 institucions espanyoles analitzades inclouen versions completes en català dels webs (en 3 casos testimonial), tot i que aquests parlants representen un 17% de la població d’Espanya segons les dades de la CIA (govern dels Estats Units d’Amèrica) o més del 10%, segons la Universitat de Laval al Canadà. A Espanya, el català només apareix testimonialment en els casos de RENFE i el web del Govern, i sempre de manera excepcionalment parcial i barrejada amb el castellà. Podeu descarregar-vos el document a: http://www.plataforma-llengua.cat/empresa.

Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l’espai Schengen. Comparativa en el reconeixement de l’oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades de cada país.

En aquest document es posa de manifest també el caràcter excepcional del reconeixement oficial de les llengües d’estat en el cas espanyol. Així, en referència a la resta de països de la Unió Europea i de l’espai Schengen no hi ha cap país amb llengües pròpies que representin més del 10% de la població o que tinguin més de 5 milions de parlants que no siguin plenament oficials a l’estat en els mateixos termes que la llengua més parlada. Així, sí que trobem alguns dèficits puntuals en el reconeixement de llengües amb més d’un 5% de parlants i amb més d’un milió de parlants per als casos concrets de Romania, Itàlia, França i Eslovàquia, però en cap cas no s’arriba al cas excepcional d’Espanya. Així, d’entre els països que consideren oficials a tots els efectes totes les llengües pròpies habituals parlades per més d’un 5% de la població hi trobem Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, República d’Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Suècia, Suïssa, República Txeca i Xipre (sud). Entre els països que consideren oficials de l’estat només les llengües pròpies habituals parlades per més d’un 10% de la població hi trobem Eslovàquia i Romania. Finalment, entre els països que ni tan sols consideren oficials de l’estat totes les llengües pròpies habituals parlades per més d’un 10% de la població només hi ha Espanya. Podeu descarregar-vos el document a: http://www.plataforma-llengua.cat/empresa.

500 disposicions impositives del castellà a casa nostra. 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol a desembre del 2009.

Aquest informe exposa 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol a desembre del 2009. Per descomptat, la majoria inclouen sancions lingüístiques. Entre aquests 500 exemples hi ha disposicions de tot tipus. Així, n’hi ha 54 de seleccionades que de manera clara obliguen el coneixement del castellà -i únicament del castellà- com a requisit per accedir o desenvolupar feines, tasques o altres activitats. En algunes d’aquestes lleis, s’especifica, a més, que les altres llengües oficials en cap cas no podran ser també requisits i s’estableix un màxim de puntuació de mèrits per si alguna administració les vol comptabilitzar per a l’obtenció de places.

Així mateix, hi ha 189 disposicions que obliguen a etiquetar en castellà, de fet 195 si comptabilitzem la totalitat de lleis que afecten a productes, inclosos aparells i maquinària, que, més enllà de l’etiquetatge, també obliguen a fer en castellà les instruccions, les garanties, els manuals d’ús o les dades dels béns i serveis. La retolació, la senyalització o els cartells informatius també estan afectats per les obligacions en castellà. Es mostren 16 disposicions o reglaments que, bé sigui en aeroports, carreteres, indústries, transports o avisos als consumidors, hi obliguen el castellà. Hi ha també 115 exemples de disposicions que obliguen a fer en castellà documents de tota mena. Aquí es tenen en compte tant els documents que els ciutadans o empreses han de fer o presentar per a l’administració, aquells que les empreses cal que facin per a altres ciutadans o consumidors, o els que està obligada l’administració mateixa. Se’n destaca que, com a situació excepcional en el context de la Unió Europea per a estats plurilingües semblants, s’imposen denominacions oficials de representació de l’Estat únicament en castellà, tant en la imatge institucional del nom de l’Estat, com de diversos organismes públics que afecten a tot el territori espanyol i o fins i tot es troben ubicats només a Catalunya, País Valencià o Illes Balears. Igualment, s’han seleccionat 76 disposicions que estableixen de manera obligatòria el castellà en carnets, targetes, documents oficials identificatius, llicències o títols oficials personals.

Un cas paradigmàtic és el d’aquelles lleis que impossibiliten, i per tant prohibeixen, l’ús del català. La més coneguda afecta als representants polítics catalans al parlament de l’Estat, on l’única llengua establerta i permesa, en una situació altre cop excepcional en el context de la Unió Europea, és el castellà. Tot i que el català és una llengua molt més parlada que la majoria de llengües oficials de la Unió Europea, el Govern espanyol mai no ha volgut que en fos oficial en aquest estament. No en va demanar l’oficialitat quan va entrar-hi ni tampoc posteriorment, com va fer Irlanda amb l’irlandès. L’informe recull també les legislacions espanyoles que ratifiquen aquesta situació. Podeu descarregar-vos el document a: http://www.plataforma-llengua.cat/empresa.

A títol de conclusió, la Plataforma per la Llengua assenyala que mentre la llengua catalana no assumeixi com a mínim el mateix estatus legal que el castellà en l’estructura de l’Estat, o fins que no s’aboleixin o s’equiparin totes les normes impositives del castellà a casa nostra, els ciutadans del domini lingüístic català no podran gaudir del drets dels quals gaudeixen les altres llengües en marcs comparables, i l’ús i desenvolupament ple de la llengua es veurà limitat, com passa ara, per la imposició legal vigent. La modesta legislació puntual en algun sectors per tal de contrarestar la situació, ben poc pot fer davant la maquinària impositiva, desmesurada i limitadora de la legislació estatal. Per la seva banda, els responsables polítics del domini lingüístic català tenen encara molt de camí per recórrer per equiparar o posar en evidència aquesta situació excepcional, tant en allò que afecta a les competències dels respectius governs com en la denúncia d’aquesta situació desigual pel que fa al govern de l’Estat.

N.del a R.

Magnífic el treball de la Plataforma que desmonta fil per randa tota la possible persecució del castellà a Catalunya. Amb enemics tan poderosos com tenim cal que siguem forts mentalment i que tinguem informacions a l’abast com aquesta per desmuntar tots els “tinglados”.Ja n´hi ha prou que els botxins espanyolistes es facin passar per víctimes .Gràcies, Plataforma.

Informa: PLATAFORMA-LLENGUA

El debat monogràfic sobre la crisi econòmica que hem presenciat al Congrés dels Diputats ha posat en evidència una realitat indiscutible: Espanya fa plorar. Els dos grans partits estatals continuen sent incapaços de posar-se d’acord en res de fonamental. Més enllà, és clar, de la defensa d’unes essències pàtries arnades, casposes i que, més de trenta anys després de la mort del dictador, no s’han pogut treure de sobre l’olor de resclosit.

Zapatero, està vist, continua sense trobar el rumb per superar una situació que ha deixat al descobert les mancances estructurals del seu projecte. I Rajoy, en lloc de mantenir una actitud responsable i aportar ni que sigui una sola idea útil, només aspira a desgastar electoralment el PSOE.

Des del punt de vista del catalanisme polític seria el moment per aprofitar l’ocasió per exigir unitàriament l’aprimament de l’Estat, amb unes estructures inflades i mastodòntiques que agreugen el dèficit públic i que, en el cas de Catalunya, sovint serveixen solament per envair competències transferides. CiU, però, no està per la labor: Duran i Lleida s’estima més fer la gara-gara a Zapatero, tot esperant una recompensa futura després de les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

I mentre es fa estimar a Madrid amb l’aposta de pactes d’Estat solemnes, CiU nega el pa i la sal al Govern de Catalunya. I tot plegat quan, després de l’aprovació de la Llei de creació de les vegueries i la reforma de l’Impost de Successions, encara s’estan discutint al Parlament importants iniciatives amb l’empremta d’Esquerra com la Llei de consultes populars o la del Cinema. En altres verals una actitud com aquesta seria titllada d’antipatriòtica i tractada com a tal. Aquí, però, n’hi ha que encara els riuen les gràcies i llencen floretes a Mas, Duran, Felip Puig i companyia; uns personatges amb ínfules d’estadista que, a l’hora de la veritat, des del punt de vista nacional, fan riure.

Per Eduard López


A la universitat en catalàLa situació de la llengua catalana a les universitats del país és escandalosament deplorable, i el més greu és que tota la culpa, tota, és de les mateixes universitats en connivència amb el govern català. El menyspreu de les primeres i la desídia del segon estan abocant la nostra llengua a la més pura marginalitat tot convertint-la en un element ornamental, una mena de gerro amb flors merament simbòlic o testimonial sense cap més valor que una andròmina. Les denúncies dels sindicats d’estudiants, en aquest sentit, són constants i fins i tot la Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya anomenada “A la universitat en català!” per denunciar la situació i explicar que les universitats “posen més èmfasi a ampliar l’oferta d’ensenyament en anglès i espanyol que a proporcionar l’ensenyament que, per coherència, la societat que els finança necessita, l’ensenyament en català”. En funció d’això, la Plataforma demana poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català, més oferta de postgraus i màsters oficials en català, que tot el professorat que s’incorpori a les universitats conegui prou la llengua catalana, que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència, poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català, que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català, disposar de bibliografia específica en català, que l’estudiant de mobilitat i intercanvi conegui el català, que totes les universitats elaborin un reglament d’usos lingüístics i el compleixin i que els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.

Mentrestant, però, el govern de Catalunya mira cap a una altra banda i posa en evidència que l’autoproclamat -però mai no demostrat- independentisme d’un dels partits que el configuren només ha servit per enfonsar encara més el català fins a deixar-lo en l’estat de prostració en què es troba. Fixem-nos en l’odissea que acaba de viure Agnès Toda, una becària predoctoral que cursa el màster en estudis superiors de llengua i literatura catalanes a la Universitat Rovira i Virgili. Va anar a matricular-se a l’assignatura obligatòria Orientació professional i ciutadania i es va trobar que no sols no podia fer-la en català en cap de les vuit opcions que hi ha, sinó que l’obligaven a fer l’examen en espanyol o en anglès. I això malgrat que al dossier de l’assignatura s’especifica que l’avaluació es podrà fer en català. Agnès Toda entén que s’aposti per l’anglès a l’hora d’atendre els estudiants d’Erasmus, però no veu bé, com és lògic, “que no pugui triar fer l’examen en català”. Però aquesta és la situació, fins al punt que, en negar-s’hi, el professor li va demanar un treball molt més laboriós “que m’ha portat molt més temps i feina que no pas la prova, que en vint minuts podies enllestir”.

Aquestes coses, tanmateix, fer que el català sigui més costós i que esdevingui un enuig, no són pas culpa dels estudiants d’Erasmus, sinó, com diu l’Agnès, de la Universitat Rovira i Virgili i “de totes les universitats catalanes, que menystenen els alumnes de casa”. I perquè veiem fins a quin punt arriba l’ànima d’esclau que tot català porta a dins, aquesta estudiant ens informa que tots els seus companys d’assignatura, absolutament tots, van ajupir el cap, van callar i van decidir fer l’examen en espanyol. I l’endemà, és clar, no van tenir cap problema per mirar-se al mirall. És el mínim que s’espera d’un aspirant a doctor en pusil·lanimitat.

Víctor Alexandre

febrer 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 226.738 hits

Entrades més vistes

El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos