You are currently browsing the daily archive for febrer 22, 2010.

No voldria que el meu escrit d’avui dins aquet bloc fos causa de que algú amb pugui catalogar de discriminat ni de masclista, o sigui que el meu escrit es un solament una reflexió desprès de fer càlculs i estudis de la preposició que te en projecte el Govern i que ja fa dies que el ministre Sr Corbaxo està intentant pogué portar-lo a terme   me explico: Referent a la jubilació als 67 anys, i que per moltes raons jo crec que no es viable.

O sigui que per moltes raons no es acceptable de cap de les maneres,  ja que ja persones que quant arriben als 60 anys estan molt cascades , o sigui segons els treballs que hagin fet a la seva vida, en especial els que s’han servit de les seves forces per guanyar-se un plat de llenties, altres persones als 79 anys estan en molt bones  condicions físiques, aquestes ultimes acostumen a ser els que no han fotut cop en la seva vida , que per cert  entre aquets últims   la majoria han exercit de politics, o de cardenals, o de reialeses, altres de aristòcrates, altres de promotors immobiliaris, i també alguns funcionaris, mes un llarga llista de malfactors  etc etc,

Cosa que contrasta el seu estat físic amb els que han tingut de servir-se de un pic i una pala, ja que molts d’aquets quant els i arriba la jubilació ja se els i escapen els pets i les cames els i fan figa.

Així mateix aquets politics que proposant la jubilació als 67 anys demostren una gran ignorància, ja que no han tingut amb compte que les dones o tenen pitjor, ja que algunes d’elles es tenen de guanyar la vida amb el seu físic, entre aquestes ja un gran quantitat de dones cambreres  que el seu medi de vida es la prostitució o sigui treballar als anomenats prostíbuls, cosa que ja amb direu ( amb tots els respectes ) quin atractiu sexual pot tenir una prostituta als 67 anys, potser el Sr Ministre o els que ens governen deuen ignorar que existeix aquet ofici, en fi jo crec que el govern esta pixant fora de test.

jorfont

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

SALVADOR ESPRIU (1913 – 1985)

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Són imatges enregistrades en la darrera visita que aquest president que ens han imposat va fer a Berga.
L’habilitat del càmera ens permet observar com l’esmentat personatge, és INCAPAÇ d’escriure al llibre d’Honor de la població, sense fer servir una “chuleta”.  Ni sap què posar ni és capaç d’escriure sense errades.
Això és el què ens mereixem ????
Feu-ho córrer !!!
Amb un president així, com voleu que vagi el país…


Cliqueu al següent enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=FJCD5kkABBg
<http://www.youtube.com/watch?v=FJCD5kkABBg>

febrer 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 223.731 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos