You are currently browsing the daily archive for febrer 27, 2010.

Cada dia quan ja i llegit i haver escoltat a les primeres hores del mati les  noticies del dia ,  m’han  dono compte que en aquet Mon cada dia esta mes ple de borregos que de persones que se serveixen de la seva pròpia personalitat, o sigui que quan escric  la paraula “borrego”  me refereixo a les persones faltades de personalitat i que innocentment donen suport a uns politics o de aficionats a aquesta tasca que sol es dedicant a la política per un fi personal , o sigui que entre aquets politics i pretendents a formar part de qualsevol grup polític  podem trobar-ne de tots els nivells culturals i socials, ja que dins aquets grups de  polítics ni han de molt pocavergonyes, ja que molts quan ja tenen el càrrec es dediquen a desviar els diners que estan destinats per cobrir les necessitats dels desemparats o altres funcions per desviar-los a la seva butxaca, altres politics se serveixen del seu càrrec per endollar als seus familiars i amics per tenir un futur garantit , i també per fer-los servir per testaferros per així pogué camuflar lo que han robat al llarg del seu mandat, altres s’ha les empesquen totes per lliurar-se d’anar a la presó, o sigui per tenir immunitat  per si arriba el cas que el dia de demà fos demandat judicialment, i l’acusessin de haver comes algun desfalc o irregularitat monetària en alguna institució o empresa que  hagués presidit en anys anteriors, en fi que quant jo sento a parlar a alguna persona que innocentment o mal intencionadament  fa campanya a favor d’algun candidat , es quant se m’escapa la pixera  i m’excito per a continuació escriure el seu nom a la llista  en que tinc anotats els noms dels borregos que hi  conegut al llarg de la meva llarga vida, o sigui que cada dia quant m’han vaig a dormir repasso la llista i en sumo uns quans mes.

Nota: No obstant tampoc crec jo  que tots els politics son uns pocavergonyes, ja que de segur ni deuen haver de molt  honrats i que s’entreguen amb cos i anima per el be dels ciutadans.


Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d’on tot és insòlitament digne.
No l’enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre’n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l’harmonia
que semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu.

MIQUEL MARTÍ I POL

Aquest diumenge, 80 municipis de 25 comarques viuran una nova jornada electoral de la consulta sobre la independència. Gairebé 300.000 persones hi tindran dret a vot, i ja seran un milió els ciutadans que hauran estat cridats a les urnes des que s’inicià el moviment a Arenys de Munt. Com una taca d’oli, el moviment s’ha estès per tot el país, i continuarà el 25 d’abril i el 20 de juny, amb la possible jornada final a Barcelona.

Un moviment social d’aquesta magnitud no s’havia viscut a Catalunya des del final de la dictadura. De fet, als més grans els recorda l’Assemblea de Catalunya. El context és molt diferent, però no deixa de ser extraordinari que en un moment en què el desinterès per la cosa pública semblava dominant, i al bell mig de la crisi, desenes de milers de ciutadans d’aquest país estiguin participant activament com a voluntaris en tasques fetes des de la gratuïtat i el compromís cívic i polític.

La consulta, però, no arriba a tothom, i el fet que molts mitjans la menystinguin tampoc facilita la tasca d’extensió a les comissions locals i a la coordinadora nacional. Però, a poc a poc, acompleix els seus objectius: la visualització del dret d’autodeterminació com a dret democràtic, i la discussió oberta dels costos i avantatges de la independència. En aquesta segona onada, s’han organitzat molts debats pel sí i el no. Malauradament, el gran debat electoral sobre la independència, amb favorables i contraris, no haurà tingut lloc a la nostra televisió, que sí que debatrà la consulta, l’endemà, especialment si la participació es considera baixa, obviant la diferència de mitjans materials entre unes conteses electorals i altres.

La realitat social és que a centenars de municipis d’arreu del país s’hi fan actes per incentivar la participació en la consulta i s’està teixint una xarxa social activa i conscienciada. Entre les persones contràries, el procés es viu amb normalitat. Sovint amb indiferència, però sense agressivitat, trencant el tabú de la ruptura de la cohesió social, utilitzat sovint com a argument contra l’exercici del dret d’autodeterminació. El 28 de febrer, urnes i vots seran el millor antídot.

Elisenda Paluzie, professora de Teoria Econòmica de la UB i Degana de la Facultat d’Economia.

Font : Diari Avui

febrer 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 223.731 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos