You are currently browsing the monthly archive for Març 2010.

Anuncis

Per en Cucarella.

Les manies no les curen els metges, això és així i no té solució. Softcatalà s’afegeix al despropòsit de la fragmentació lingüística i amb la col·laboració d’Escola Valenciana crea i promou Softvalencià, invent per a ús particular dels valencians genuïns i tiquis-miquis, amb traductor diferenciat i tot. Si són conseqüents, aviat hauran de presentar també Softmallorquí, Softmenorquí, Softtortosí, Softfragatí i etcètera.

Per què no ha estat possible un sol programa per a tothom que incloguera el màxim de variants possibles, a configurar per l’usuari?

M’imagine que la idea és oferir als valencians un producte “genuí”, a la manera de l’AVL, sense taques “catalanístiques”, immaculadament valencià, amb l’argument –crec que equivocat– d’afavorir-ne l’ús. L’afavorirà? Ho dubte. Valga com a exemple el fracàs de «Harry Potter ara en valencià». Segons que va aclarir Ernest Folch, al País Valencià se’n van vendre més exemplars de la traducció catalana general que no de l’adaptada “al valencià”. Al capdavall, els qui són contraris al català ho són en totes les seues versions, incloses les secessionistes, tant si són d’alta com de baixa intensitat, i es diguen com es diguen (¿Catalán o valenciano? ¡Español!).

Aquestes actuacions diferenciadores, lluny d’afavorir la unitat de la llengua promouen i acceleren la seua desintegració. Perquè –cal insistir-hi– avui la unitat de la llengua no és una qüestió de gramàtiques més o menys “científiques” sinó de consciència, i de mercat. Si afavorim la diferenciació entre valencià i català no ens ha de sorprendre que la majoria de valencians considere, com mostrava una enquesta recent, que són llengües distintes. Aquesta conscienciació secessionista s’aconsegueix també amb campanyes diferenciadores com la de Softvalencià.

I la pregunta encara seria: ¿Les possibles –o no– adhesions maniàtiques compensen l’efecte fragmentador que provoca la constant diferenciació de nom i de normativa? No s’està afavorint també una divisió irreparable entre usuaris lleials a la llengua? ¿Els intents d’acostar-se els sectors més maniàtics –més secessionistes– no són, al capdavall, com ha demostrat l’exemple del «Harry Potter ara en valencià», llavar el cap a un tinyós?

Potser, fet i fet, al nord i al sud ja són majoria els qui han assumit la secessió. Però: qui siga lladre, que siga valent.

El Papa Benet XVI visitarà Barcelona el proper 7 de novembre per consagrar la Sagrada Família en el pitjor moment des del seu nomenament per les denuncies de diferents casos de pederastia a EUA, Alemanya i Irlanda que ha patit l’Església catòlica i que ha desgastat la seva imatge.

Tots han hagut de demanar perdó pels abusos massius a menors comesos per capellans. El cas d’Alemanya, a més, toca de prop el Papa. El principal diari alemany ‘Suddeutsche Zeitung’ l’acusa d’haver autoritzat el trasllat d’un capellà pederasta a Munic quan ell n’era el bisbe. En el seu nou destí el capellà va tornar a abusar d’un menor.

En el cas nor-americà, segons va publicar “The New York Times”, el Papa Benet XVI -llavors cardenal Joseph Ratzinger- va encobrir un capellà de Wisconsin que va abusar sexualment d’almenys 200 nens sords. També revela documents eclesiàstics que proven que Ratzinger va ser alertat en nombroses ocasions dels abusos però que no va prendre cap mesura contra el religiós per evitar un escàndol per a l’església.

Mentre que a Irlanda, Benet XVI ha ordenat inspeccionar les diòcesis i seminaris irlandesos implicats en els casos de pederàstia destapats i ha demanat perdó i ha afirmat que els sacerdots implicats hauran de respondre davant de Déu i els tribunals. L’Església catòlica va cometre a Irlanda abusos físics i sexuals sobre milers de nens desfavorits.

Sobre aquests fets i la próxima visita del Papa a Barcelona, el president del Patronat de la Sagrada Família, Joan Rigol, ha apuntat que “si es confirmessin les acusacions sobre Benet XVI per encobrir, presumptament, abusos sexuals a menors no m’oposaria a la visita del Papa perquè representa tota l’Església, malgrat que tingui un perfil o un altre.”

Protestes contra l'Estatut quan va passar pel Congrés a Madrid
per e-noticiies

Els diaris ABC, El Mundo i El País recullen que sis dels deu magistrats del Tribunal Constitucional podrien donar suport a la nova proposta de resolució de la ponent Elisa Pérez Vera, la cinquena des que es discuteix el tema, sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra el nou Estatut de Catalunya, aquest dimarts farà quatre anys.

Un dels aspectes més discutits, el concepte de Catalunya com a nació recollit al preàmbul (sense valor jurídic) podria ser respectat per la sentència, que tot i això remarcaria que l’única nació és l’espanyola, segons recull la Constitució. La ponent i la presidenta del TC, María Emilia Casas, busquen ara el suport d’un setè magistrat, però volen tenir la sentència enllestida per a mitjans d’abril.

Tampoc seran declarats inconstitucionals els articles referents a la llengua, tot i que la sentència deixa clar que el castellà és la llengua oficial també a Catalunya i que, per tant, no pot ser marginada en cap cas pels poders públics.

En canvi, la proposta de sentència retoca ostensiblement els articles referents al Poder Judicial. Els preceptes més importants seran declarats inconstitucionals i es reforçarà el principi d’unitat jurisdiccional governat pel Consell General del Poder Judicial. També s’estableix que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya està sotmès al Tribunal Suprem, última instància de l’entramat jurídic espanyol.

Finançament i bilateralitat també han estat àmpliament revisats. Segons els rotatius la majoria d’articles es respectarien si la proposta d’Elisa Pérez Vera aconsegueix suport suficient, però alguns com l’establiment de tributs locals s’anul·larien, atès que es considera que correspon només a l’Estat. D’altra banda, hi ha articles que no s’anul·len però que són sotmesos a interpretació, és a dir que quedarien sotmesos a la supremacia normativa de l’Estat.

Els magistrats continuaran les reunions a l’espera que la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, convoqui en les pròximes setmanes el Ple en què es donaria per bona la ponència redactada per Elisa Pérez Vera, on quedarien incorporats els pactes que han fet possible aquesta majoria.

Fruit d’aquest acord, el Tribunal Constitucional declararia inconstitucionals una vintena d’articles de l’Estatut i farien una lectura interpretativa de bona part de la resta. El recurs del PP es dirigia contra 114 dels 223 de la Llei i 12 de les seves 22 disposicio

Johan Cruyff, en una imatge d'arxiu

Johan Cruyff, nomenat president d’honor del FC Barcelona, va demandar el club que ara li ha atorgat aquesta distinció i a un dels seus presidents, Josep Lluís Núñez. En les dues oportunitats, l’holandès va comptar amb l’assessorament de Jaume Roures, actualment president de Mediapro.

El 19 de setembre de 1996, sortia a l’opinió pública que el jutjat del social número 7 de Barcelona desestimava la demanda interposada per Cruyff contra el FC Barcelona per acomiadament improcedent, després de ser despatxat com a entrenador del club, tal i com informava Mundo Deportivo.

Cruyff intentava demostrar que hi tenia contracte amb el Barça per a la temporada 1996-97 i exigia el pagament de poc més de 94 milions de pessetes, uns 594.000 euros. La jutgessa, Isabel Gallardo, desestimava la petició del tècnic i condemnava el Barça a pagar 31 milions de pessetes, 11 en concepte d’indemnització i uns altres 19 corresponents al període de preavís.

D’altra banda, el 22 d’abril de 1997 es feia pública la resolució judicial de la demanda presentada per Cruyff contra Núñez per difamació. El jutge decidia absoldre l’expresident blaugrana, així com al mateix Cruyff, després de la demanda de reconvenció presentada pel directiu.

Cruyff acusava Núñez d’haver manifestat que venia partits i enganyava al soci, mentre que l’aleshores president de l’entitat acusava el tècnic d’haver dit que era un “nan” i un “tirà sense ànima que mereixia estar entre les feres”. El jutge els absolia a tots dos i obligava a les parts a pagar les costes del judici

Per e-noticies

Per Juli Parés.

Alguns estudis afirmen que l’ús social del català va minvant en tot el territori. També és cert que altres estudis presentades per la Generalitat de Catalunya afirmen el contrari. Com sempre, tot depen de com t’ho miris; amb quines dades et vols fixar i com les vols interpretar. Més de tres dècades després de l’inici de la transició l’únic punt de consens és la millora de la llengua catalana pel que fa al seu coneixement i a la seva comprensió, especialment a Catalunya, però és motiu de debat si el seu ús social, és a dir, el seu prestigi creix o disminueix.

Per capgirar aquesta situació fets que alguns poden considerar banals com l’expressió pública en català amb més o menys encert de personatges públics com són els membres del Barça sigui d’èpoques pretèrites com Bakero, Julio Salinas, Txiki Begiristain, Kluivert, Rijkaard, Sylvinho, … o actuals com Jaka Lakovic, Touré Yaya o Txigrinski són necessaris. Aquestes simples declaracions poden ser un gest de normalització de la llengua tant o més important que la majoria de les campanyes institucionals de promoció i difusió del català sobretot per aquella part de la població, nouvinguda o no, que habitualment es motra poc implicada o preocupada per la salut del català. L’altre cara de la moneda són els que porten anys a la Masia i demostren un desig de integració i de respecte molt més baix que d’altres acabats d’arribar.Un altre personatge públic que considero que està normalitzant l’ús cotidià de la nostra llengua és en Pep Guardiola. A les rodes de premsa de tots els desplaçaments del Barça escolta i respon en català als perdiodistes que així li pregunten. Tant sigui a Salamanca, París o Kíev. Un exemple clar de normalitat i dignitat.

Per altra banda, l’actual President de la Generalitat de Catalunya ha rebut i rep moltes crítiques per la seva mala fonètica al no haver tingut el català com a llengua materna però públicament s’ha dit que fa uns anys que reps classes particulars per millorar-ho. Certament el seu progrés és pobre i insuficient pels quasi quaranta anys que porta vivint a Catalunya i sobretot pel càrrec que ocupa però la seva dificulat d’expressió i l’intent de millorar-les a través de la formació acadèmica podria ser un exemple proper a les realitats de les persones nouvingudes.

Desprès de haver llegit algunes de les propostes per part del Sr Carretero i entre aquestes la de tenir un exercit de soldats catalans  i una  guàrdia nacional en el cas de ser elegit president de la Generalitat de Catalunya no i pogut retenir-me de escriure aquestes ratlles per omplir un espai en aquet bloc..

  Al pas que anem poc podem esperar els catalans de pogué gaudir algun dia de ser independents d´Espanya, ja que no sols son els enemics de Catalunya els que estan disposats a impedir-ho, ja que dins a la mateixa Catalunya o sigui dins a casa nostre tenim mes anticatalans enemics de la independència que de catalans amb desitjos de ser independents, entre els que no desitgen la independència  tot el paquet de la burgesia catalana i els seus derivats, o sigui que si separem la palla del gra  veuríem que de catalans amb ànsies independentistes sols en quedaríem molt pocs, i de aquets pocs independentistes cap que tingues mes de  2 € a la butxaca, i alguns altres faltats de diners i de  seny, o sigui que sense diners poca independència  podem aspirar a tenir.

Lo que si que podríem aspirar actualment els catalans com a màxim  es aconseguir que Catalunya fos un estat federal dins d´Espanya, cosa que aquesta proposició si que podria ser una bona solució per Catalunya i per una resta de altres autonomies espanyoles que es volguessin  afegir per  tenir un estat propi dins la mateixa península Ibèrica , o sigui similar als estats federals que formen la nació americana, o sigui els EEUU.

En aquet últim cas també seria necessari creà una bandera al estil o similar a la de EEUU amb colors diferents dels actuals, i que en ella hi hagués  un requadre per pogué representa en ella símbols de els estats federals que formarien la nova nació, per part meva recomanaria que res d’estrelles dins el requadre de la nova bandera , i que amb  comptes de posar  una estrella per cada estat federal  aquí i poséssim  xoriços, ja que aquí al nostre país s’han fabriquen grans quantitats  en qualsevol formació política.

Es trist que jo mateix com a català haguí tingut de arribar a aquets extrems d’escriure aquestes ridícules o còmiques  propostes, pro donades  les actuals circumstancies dels politics que tenim  que ens estan governant  i dels que esperen torn per  reemplaçar-los estic molt desenganyat  i  no crec que sigui cap disbarat la meva proposta.

Així mateix no voldria deixar-me al tinter una recomanació per les properes eleccions, o sigui premià o compensar al votant econòmicament a fi d’incitar-lo, ja que de no fer-ho es mes que probable que la majoria de ciutadans preferiran quedar-se a casa .

Montilla considera «irresponsable» promoure consultes sobiranistes o reclamar el concert econòmic

El Punt

Avisa Mas que Catalunya no necessita «cap revolució» en infraestructures

Montilla, amb el president del Cercle d’Economia, Salvador Alemany. Foto: ANDREU PUIG.

El federalisme com a objectiu i la defensa de l’Estatut com a marc són la resposta del primer secretari del PSC, José Montilla, a les consultes sobiranistes o el reclam del concert econòmic, segons va defensar ahir en una conferència al Cercle d’Economia. El president de la Generalitat va alertar el cap de l’oposició, el convergent Artur Mas –que la setmana passada va prometre una «revolució» en infraestructures si governa– que Catalunya inverteix en aquest àmbit més que la mitjana europea.

Reclamar ara una consulta sobre la independència o el concert econòmic és «una irresponsabilitat i una frivolitat» i una «aventura» (en el sentit pejoratiu de la paraula) després dels prop de tres anys de negociacions per renovar l’Estatut. Pel líder del PSC, cal articular una cultura federal i un canvi de mentalitat política i jurídica que inclogui retocar la Constitució per dur a terme una reforma del Senat. «Altres se senten més còmodes parlant excitats sobre independència o àmbits progressius de sobirania», va afirmar Montilla durant una intervenció que tancava el cicle de converses preelectorals del Cercle d’Economia. Justament, la setmana passada, el candidat de CiU, Artur Mas, va prometre una «revolució» en matèria d’infraestructures en cas que arribi a ser presidir la Generalitat. Montilla va replicar que Catalunya manté un nivell d’inversió en aquest sector dels més alts d’Europa tot i la crisi i va assegurar que el govern ja garanteix les infraestructures necessàries: el túnel de Bracons, l’alta velocitat, la línia 9 del metro… «El quart cinturó i la MAT s’estan fent, i s’acabaran», va sentenciar. Mas va profetitzar que la travessia del desert de CiU ja s’acaba. «El país no espera fills pròdigs, no necessita jocs de paraules ni imatges bíbliques, ni una visió profètica o messiànica que negui la realitat», va reblar.

A més, Montilla va reclamar que des d’alguns sectors de Madrid es reconegui que Catalunya i la resta de comunitats «són Estat»: «Aquesta evidència no és compresa per tothom.» En aquest sentit, va denunciar reminiscències d’una campanya de recentralització de José María Aznar quan era president.

«Aprimar» l’administració

«Abans de Sant Joan» el govern té previst presentar el pla de simplificació de l’administració de la Generalitat, que inclou la fusió i dissolució d’alguns organismes, segons va anunciar José Montilla, tot i que no va concretar quins. Es vol reduir el dèficit públic i ajustar-se als requeriments de l’Estat en aquest àmbit. Hi treballen un grup d’experts designat pel President. Montilla va garantir que la reestructuració es durà a terme sense que afecti el personal destinat als serveis socials, la sanitat i i l’educació. Tot i això, va advertir que «aprimar l’administració, reduir impostos, augmentar les inversions i mantenir les prestacions socials, només ho aguanta el discurs, però no la realitat», va dir, criticant de manera velada CiU.

21.03.2010 – 08:59

Estan acostumats a veure-les de tots colors i a viure situacions d’alt risc; per això són bombers. Però mai no s’haurien imaginat que es passarien 24 hores en recerca i captura i que en tardarien cinc a aclarir la terrible errada. Poc després de les deu de la nit d’ahir van aterrar al Prat els cinc bombers catalans confosos per la policia francesa amb cinc dels etarres implicats en el tiroteig que va acabar dimarts amb la mort d’un agent francès. La pista errònia d’un testimoni, provocada perquè parlaven en català, i la identificació interessada de l’únic etarra detingut, Joseba F. Aspurz, s’apunten com a causes d’una greu badada.

Els cinc bombers (Òscar González i Andreu Romeu del parc de Barcelona, Òscar Llop del de Ripoll i David Moreda i Jordi Ciller del d’Hostalric) van rebre el primer avís per part de la mare d’un d’ells, divendres a la nit. Portaven uns dies a França, on havien anat a fer un curset d’escalada –amb cinc companys més, que no han tornat–, i des de mig matí apareixien en tots els mitjans francesos, espanyols i catalans en unes imatges distribuïdes per les autoritats dels dos Estats buscant col·laboració ciutadana.

Hi apareixien comprant en un centre comercial de Villiers-en-Bière, a un parell de quilòmetres de mmarie-lès-Lys, on dimarts havia estat assassinat Jean-Serge Nérin. El zel emocional de la policia francesa va fer que es donés molt crèdit a la pista d’un testimoni que va descriure el grup de bombers “com a gent amb aparença d’espanyols que parlaven un idioma que s’hi assemblava però que no era espanyol”, segons va confirmar a France Info el director general de la policia nacional francesa, Frédéric Péchenard, que va qualificar el testimoni de “fiable”. Després els investigadors, segons France Info, van mostrar el vídeo a Aspurz, que va identificar els bombers com els seus companys, sens dubte per entorpir la recerca dels etarres reals.

Alertats per la mare, els bombers van comprovar-ho per internet i, alarmats, es van recloure a l’hotel. Van trucar tant als seus superiors com al departament d’Interior, que a primera hora de la matinada començava a avisar els mitjans de l’error. Una posterior consulta policial va fer decidir els bombers a presentar-se ahir a les deu del matí a la comissaria de Melun (la municipalitat de Villiers i Dammarie).

“Sense tenir res a veure, surt la foto i de cop i volta som etarres. No presumptes, sinó directament etarres. Amb el perjudici i la gran preocupació que ha provocat a les nostres famílies. D’això ens en queixarem”, va assegurar Òscar González, un dels bombers, en declaracions via telefònica a TVE Catalunya poc després d’arribar a la comissaria. Més tard, un company no identificat va assegurar a ACN que “el tracte de la policia ha estat molt correcte”.

La delegació a París
A Melun s’hi van passar cinc hores per resoldre tots els tràmits, que segons la legislació francesa inclouen declarar davant d’un tribunal per tal de ser alliberats. Els tràmits de verificació d’identitat, amb comprovació de les empremtes dactilars, van ser també llargs. Finalment, i quan feia una hora que ja no hi eren, una portaveu policial va anunciar als mitjans de comunicació allà presents que havien abandonat la comissaria.

A l’aparcament quedava la furgoneta vermella que havia dut el grup des de Catalunya. A Melun els havia recollit una representant de la delegació a París de la Generalitat, al capdavant de la qual hi ha Apel·les Carod-Rovira, que va ser activada a través del departament de Vicepresidència, al capdavant del qual hi ha Josep-Lluís Carod-Rovira. La delegació va facilitar als bombers allotjament a París per descansar durant la tarda, així com plaça en un vol regular perquè poguessin tornar ahir mateix.

N.de la R.

Ja ho veieu: parlar en català ens pot fer passar per terroristes . No en volíem saber d’altra! De fet, confondre el català amb el basc ja denota quina mena de cultura lingüística hi ha a París. I és que Espanya i França poden anar plegats  a l’hora de reprimir els seus pobles.

Informa: AVUI

Carretero: ‘Esperarem que Laporta decideixi, nosaltres hi som per ajudar’

Entrevista amb el president de Reagrupament, que ahir va rebre el suport del 90% dels assistents a la segona assemblea nacional · Laporta hi va participar advocant per la fundació d’un partit pro independència · Us n’oferim el discurs íntegre en vídeo

La possibilitat que Joan Laporta es presenti a les eleccions al costat de Joan Carretero sembla cada vegada més a prop, després de la segona assemblea nacional de Reagrupament, que es va fer ahir. Va ser justament el president del Barça qui va pronunciar el discurs d’obertura de l’assemblea (vídeo íntegre) i va preconitzar la fundació d’un nou partit (declaracions), per més que no va aclarir el seu futur. Carretero, tal com explica en aquesta entrevista, diu que esperarà la seva decisió.

Carretero diu que celebraria molt que Laporta volgués presidir una candidatura independentista a les pròximes eleccions, i que Reagrupament ha de ser de sostenir aquesta candidatura: ‘Esperarem que ell decideixi; nosaltres hi som per ajudar.’

Laporta va dir que calia un nou partit polític, va demanar unitat a tots els independentistes i va manifestar: ‘Segur que trobarem les persones per a presidir aquesta candidatura.’

Carretero: ‘Si no plegava la minoria, plegava la majoria’

L’assemblea va servir també per consolidar la direcció de Carretero dintre Reagrupament: el 90% dels assistents va donar-li suport perquè continués capdavantejant la iniciativa, va aprovar la nova junta i va abonar primer document programàtic de l’associació (‘Organitzant el nostre futur lliure‘). Carretero, de fet, va centrar l’informe de gestió en dos grans punts: la confecció de llistes electorals amb vista a les eleccions i el debat intern, marcat per la crisi de la junta, que  es van tancar amb les dimissions d’Emili Valdero, Jaume Renyer, Albert Pereira i Francesc Abad.

Sobre aquesta qüestió, Carretero va ser especialment dur. Va dir que la junta anterior no funcionava i que per això n’havia sortit: ‘Si no plegava la minoria, plegava la majoria.’ I va afegir: ‘Els nostres enemics interns han de saber que jo no hi pactaré mai. (…) Si em voleu al davant de les llistes, hi vull gent de confiança.’ Per Carretero, ‘tota la merda ha sortit de dins de l’organització’. També va agrair la tasca d’una persona de la junta que va dimitir, en gran mesura, per les desqualificacions internes, Sandra Lomas.

A l’assemblea, que va aplegar prop de 1.400 assistents, hi van ser presents personalitats com l’ex-president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera; el filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit; el sociòleg Salvador Cardús i l’historiador Joan B Culla, entre més.

Les llistes, al juny

Respecte de les llistes, Joan Carretero va dir que Reagrupament havia de continuar lluitant perquè hi hagués una candidatura a les eleccions del parlament, amb gent associada o no. En una nova assemblea, que es farà al juny, Carretero proposarà les llistes a què donarà suport Reagrupament, i que s’hauran de votar per circumscripcions.

Com en la primera assemblea, Reagrupament ha publicat els documents a la seva web amb accés obert: l’acta de la primera assemblea, el document programàtic, el reglament de l’associació, el de funcionament de la segona assemblea i els estatuts, i els resultats finals de les votacions a la junta directiva.

enllaços:

Març 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 216,061 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

Flickr Photos