Francesc Matheu

Hermosa meva, quan dos rius s’ajunten,
¿no has vist com s’abraonen plens de goig,
com se barregen palpitants i es fonen
l’un dintre l’altre per a fer-ne un sol,
i abraçades les aigües, remoregen
amb un estremiment voluptuós,
i juntes fan un sol camí, o el viuen…?
Allò és amor.

Al trobar-se de lluny nostres mirades,
quan la llum de tos ulls se lliga i fon
amb la dels meus, i en la fusió hi llampega
una corrent vibrant entre tots dos,
¿no sents llavors pastar-se en la mirada
ton cor iel meu, i amb santa commoció
capbussar-se una altra ànima en la teva…?
Això és amor.

Advertisements