JOAN SALVAT-PAPASSEIT
MESTER D’AMOR
A Enric Casanoves
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Anuncis
1 comentari
Comments feed for this article
Març 10, 2010 a 11:41 am
J. M. Sole
El poema de Joan Salvat-Papasseit,” Mester d`amor” es un poema molt passionat,sense mesura,desproporcionat i veritable. Es sincer i descriu un amor veritable i sincer, és com una guia del bon i veritable amor……!.
La vida,sense aquesta sensibilitat, s`encaminaria cap a la vulgaritat ?.
Salud.