You are currently browsing the monthly archive for Abril 2010.

Què us Crèieu!

Què crèieu que ens donarien
“la meseta castellana”,
si tenen un gra en el cul
que es diu terra Catalana!
Aquell estat federal
que deia el trist Zapatero,
s’ha quedat en un no res,
a la tinta d’un “tintero”.
El tribunal no sap res,
l’autonomia s’allunya
a si algú és donat pel cul,
serà segur Catalunya!
Deia un poeta molt gran:
– Adéu per sempre a Espanya!-
que si no veuen com som,
és que tenen mala entranya.
I si no fotem un cop
de puny a sobre la taula,
ens fotaran els calès
explicant-nos una faula!.
I com sempre ens han donat
la quarta part que ens pertoca
ara ens donaran meitat
i a callar com una soca!.
Desperta ferro, direm
els catalens ja cansats.
Els senyors Mas i Montilla:
que continuem casats
amb la infanta de “Castilla”.
I com sempre, a suportar…
-Catalans, ara no toca!-
Deixeu-vos enserronar,
d’intel.ligència poca!
Mes si voleu tenir glòria
i una terra amb desència,
deixeu-vos de més història…
Conquerim la independència!

Per Juli Nevot

Anuncis

Estic veien que cada dia molts dels ciutadans tindríem motius de estar de molt  mala llet si reparéssim amb la facilitat que els politics que tenim es malgasten els nostres diners amb el fi de pogué reunir-se amb els de la seva mateixa espècie, i així aprofitant qualsevol acte o commemoració o diada  a fi de reunir-se i pogué   lligar alguns negocis o xunxullos a vegades de caràcter inconfessable, m’explico; que encara que pertanyin a partits politics oposats no importa, lo que els importa es pogué contactar amb càrrecs influents.

Una de aquestes trobades entre politics i gent no politics pro si de renom (entre ells empresaris) ha sigut aquesta ultima diada  de San Jordi (Patró de Catalunya) i que la Generalitat commemora aquet dia com a festiu  encara que per el mon laboral es un dia normal i corrent, lo que me fot a mi es que la Generalitat  te per costum oferir cada any una xocolatada amb melindros  als invitats seleccionats, (Aquet any 400 litres de xocolata) i  dona la causalitat que jo que soc català i a mes me dic Jordi no m’han invitat cap any, cosa que me fa sentir-me com un desgraciat i a mes cornut, ja que el cost de aquest 400 litres de xocolata i melindros estic segur que s´han pagat amb  diners del poble, o sigui que no es just que amb els diners que recapten es fotin xocolatades a la esquena nostre.

Lo llastimós es que no es una xocolatada solament  un dia al any, lo llastimós es  que aquets politics també tenen per costum donar-se a conèixer cada fi de setmana a una localitat diferent de Catalunya, cosa que un cop han fet acte presencia i en dit quatre paraules acaben la festa amb un dinar, y la majoria de vegades o casi totes  pagant el poble.

jorfont

Las urnas mantienen el pulso con 265.000 nuevos votantes

La tercera oleada de consultas sobre la independencia en los Països Catalans mantiene una participación similar a la de febrero y demuestra que el movimiento soberanista es capaz de mantener el pulso siete meses después del primer referéndum. El “sí” superó de nuevo el 92% de los votos emitidos, mientras que el “no” obtuvo casi un 5%.

GARA

BARCELONA-. Ya son medio millón los ciudadanos de los Països Catalans que han votado a favor de la independencia. Ayer se celebró la tercera ola, y 265.000 papeletas se sumaron a las de las anteriores convocatorias. Así pues, el pulso de las consultas se mantiene, a pesar que la participación cayó un punto respeto a la última convocatoria (28 de febrero) y se quedó en el 20%. Del 1.327.575 de personas con derecho a voto, 265.000 fueron en esta tercera cita a los colegios electorales de los 212 municipios que celebraban jornada electoral, y una amplia mayoría, el 92,5%, depositó la papeleta del “sí”. Por el “no” optaron menos del 5%.

Para la Coordinadora Nacional de las consultas, la clave del descenso es que en cada nueva ola los referendos se celebran en poblaciones más grandes, donde “es más difícil movilizar a la población” sin contar con los medios de la instituciones.

La participación media fue ayer del 20%, pero el porcentaje osciló según los municipios. De un lado, la ciudad con más población donde se ejerció el derecho al voto, Lleida, con más de 130.000 habitantes, se quedó en el 8% de participación. Por contra, Girona, la otra capital de provincia donde se instalaron urnas, superó, aunque por poco, el 20%. Otras cabeceras de comarca medianas, como Olot y Valls, lograron una participación del 26%.

Entrenamiento

Más allá del recuento y del nivel de participación, la pregunta clave es hacia donde va el movimiento de las consultas. Uno de los que se oponen a este proceso, el alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), lo menospreciaba al considerar que “es un camino que no sabemos hacia dónde lleva”.

Para la mayoría de los que participan en las consultas, la respuesta la daba ayer Joan Carretero, líder de Reagrupament, formación escindida de ERC y que ha anunciado la voluntad de presentarse a las autonómicas previstas para otoño. Carretero estimó que las consultas son “un excelente entrenamiento para cuando se tenga que decidir de verdad”. Pero cuando se pregunta el “cómo” avanzar hacia la posibilidad de “decidir de verdad”, las respuestas son dispares.

Para Reagrupament se trata de lograr una mayoría en el Parlament de Catalunya que proclame de manera unilateral la independencia. En ERC lo ven de otro modo: el presidente de la formación, Joan Puigcercós, ha explicado que su partido quiere pactar después de las elecciones de otoño con quien este dispuesto a trabajar para que en la próxima legislatura se convoque un referéndum oficial sobre la independencia de la nación catalana.

Mucho más ambiguas son las respuestas de otra de las formaciones que dice que “acompaña el proceso”, CiU. Si ayer oíamos a Josep Rull, diputado de esta formación, afirmar que “se abre una nueva etapa en Cataluña que deberá pivotar necesariamente sobre el derecho a decidir”, Artur Mas se ha mostrando mucho más cauto, especialmente a medida que se acercan las elecciones. Por ejemplo, en una entrevista reciente afirmó que defiende el derecho a la autodeterminación, pero que no se considera independentista.

Precisamente por la ambigüedad de CiU, el President del Generalitat, José Montilla, se permitía el sábado interpelar a Artur Mas y pedirle que deje de “esconderse”, “diga claro lo que quiere” y “haga una campaña por la independencia si éstas son las convicciones” de su partido. Con estas declaraciones, rompía el silencio que mantuvo en torno a las anteriores convocatorias.

Esta vez, el silencio se ha hecho notar especialmente desde Madrid. La tendencia generalizada del Estado ha sido pasar del intento de prohibir el referendo en Arenys al intento de quitarles valor legal y de darles el menor eco posible a las consultas.

Tribunal Constitucional

En las valoraciones de la jornada no podían faltar referencias al Tribunal Constitucional, que hace diez días volvió a ser incapaz de dar el veredicto sobre el Estatut. Joan Puigcercós, de ERC, contraponía el TC, a quien considera “el pasado”, a las consultas sobre la independencia de Catalunya, que entendía que son “el presente y el futuro”. Desde la CUP, su portavoz Marc Sallas, emplazaba el resto de formaciones catalanas a “no esperar sentencias que ya no nos resolverán nada”, y añadía que “las consultas constatan que la vía autonomista ha entrado definitivamente en un callejón sin salida”.

Algunos habían pronosticado que la noticia llegada del Tribunal Constitucional haría subir la participación, por el enfado de parte del electorado ante al bloqueo estatutario. Pero las cifras muestran que no sirvió para aumentar la afluencia a las urnas. Posiblemente, quienes más se oponen a una injerencia del TC en la política catalana y piensan que hay que responder frente a lo que creen un atropello, sean quienes ya estaban implicados en el proceso de consultas antes de que se conociera la decisión.

Los organizadores de las consultas previstas para los próximos meses deberán tomar nota, especialmente de lo sucedido en los grandes municipios, pues Cornellá, Sabadell o Terrassa (ciudades del área metropolitana de Barcelona que preparan referendo), se parecen mucho más a Lleida que a Arenys de Munt. Barcelona ha tomado en cuenta la recomendación de trabajar con tiempo y celebrará la consulta dentro de un año.
sin sorpresa

El president de la Generalitat, José Montilla, tenía derecho a voto, pues la consulta estaba también convocada en su municipio, Sant Just Desvern. Pero no sorprendió a nadie y no acudió al colegio donde podía depositar su papeleta.

“El único camino es darle la palabra al pueblo”

La consulta por la independencia de ayer no dejó indiferente a las decenas de observadores internacionales que la presenciaron in situ. Entre los observadores flamencos, corsos o sardos, destacó la amplia representación vasca, con Jone Goirizelaia, Tasio Erkizia y Txelui Moreno desde la izquierda abertzale; Jon Abril desde Aralar; e Iñaki Agirrezabala, Mariano Alava o Rafa Larreina desde EA.

Tasio Erkizia afirmó que la organización fue “impresionante”: “Todo estaba muy bien atado; una coordinación excelente y muy estricta. Además -prosiguió- verificaban por ordenador que nadie hubiera votado dos veces”.

Añadió que esta consulta es ejemplar por dos motivos: “En primer lugar, cabe destacar que la iniciativa ha nacido desde el movimiento ciudadano, donde han participado personas de todos los espectros haciendo un `redescubrimiento’ de la democracia. Y por otro lado, queda demostrado que en los Països Catalans, al igual que en Euskal Herria, el único camino para superar el conflicto que mantiene con el Estado es darle la palabra al pueblo, y por lo tanto, la oportunidad de que sea el propio pueblo quien decida sobre su futuro”.

Por su parte, Jon Abril opinó que “antes o después” en Euskal Herria se llevarán a cabo este tipo de experiencias, sobre todo para demostrar a los partidos españolistas que afirman que nos sirven para nada, que es una herramienta más para hablar sobre la independencia y los beneficios que nos traería. “En Euskal Herria es un debate que se evita, y aquí en cambio, han logrado hablarlo y discutirlo con naturalidad”, concluyó.

“Este proceso ha sido insultantemente democrático”, agregó Txelui Moreno. “La de la ciudadanía catalana es una práctica democrática que tumba. Todo el mundo la acepta y la respeta. En Euskal Herria sería imposible, si no se desactivan las medidas de excepción que tenemos no podremos hacerlo”.

“Ha renacido la ilusión y han visto que la independencia no es una utopía”, consideró Erkizia, aunque, asimismo, recordó que aún queda mucho camino por recorrer.

Kaosenlared

Más información:

Per RAMON SERRA

Escric a raig fet, moments després de fer-se públic els resultats provisionals en la consulta sobiranista del 25-A. Que s’hagi arribar pràcticament a un 20% del cens dels votants, tenint present que hi entraven en joc grans ciutats és un gran èxit i confirma que l’independentisme no té aturador.

Els enemics de les consultes diran que ha baixat la participació en relació a les consultes anteriors. Diuen que ha baixat només un punt respecte a la del febrer.Tant se val, perquè era més complicat arribar a grans ciutats. És allò del circ:c ada cop més difícil. Les consultes han triomfat malgrat les pressions espanyoles, el botiflerisme i el silenci escandalós d’alguns mitjans de comunicació, especialment La Vanguardia i El Periódico,dos grans instruments de l’ocupació espanyola. En canvi en aquesta ocasió tant TV3 com Catalunya Ràdio s’han espavilat més i ens han fornit una informació correcta. A cadascú el que sigui seu. La pressió popular ha donart els seus fruits. Ara, la consulta de Barcelona ja no ens ha de fer por. Gairebé mig milió de persones han dit sí en el total de les tres consultes.Els experts diuen que amb un milió de vots aconseguiríem la independència des del Parlament. I això que tot just portem quatre dies! Som a mig camí. Avancem amb pas ferm i decidit.

Naturalment els analistes de l’ espanyolitat faran l’análisi que vulgui. Però ningú no pot negar que a Catalunya cap força poítica arriba al 20% dels vots. Aquesta és la realitat que demostra que l’independentisme és ja la primera força del país. Esperem que ben aviat en sigui la força majoritària i que Espanya continuï ajudant-nos amb les seves bestieses. És el nostre millor aliat en contraposició al botiflerisme de Mas i Montilla que porten al davant dels seus cognoms la M de Madrid i del mal. Precisament Montilla ha perdut l’oportunitat de rentar-se la cara anant a votar a Sant Just, on té la residència administrativa perquè la pollítica és a Madrid. Però no ho ha fet. Tant parlar de participació i l’hora de la veritat només l’interessa que el votin a ell. I la societat civil? Que la bombin! Fets i no paraules, senyor president de la Diputació Quatriprovincial!

Malgrat això, la participació ha arribar al 19,77,una suma de vots més alta que l’aconseguida per CiU, ERC i ICV tots plegats a les últimes eleccions municipals. Fins i tot,doncs, a la població de Montilla l’independentisme creix om mai. Potser perquè hi viu Montilla. Si tenint tantes coses en contra hem arribar fins aquí, què no serà si aguantem amb la tossuderia d’ara? Qui pot mobilitzar els milers i milers de voluntaris que hi ha al darrere de tot aixó? Fins ara hi ha hagut més de 66.000 voluntaris,el doble que als Jocs Olímpics de Barcelona. Aquest capital és impagable.

Nosaltres treballem per amor a Catalunya.mentre que espanyols i botiflers ho fan per odi.L’amor construeix : és de les poques coses al món que ningú no pot matar ni tan sols Espanya. Que per una vegada la força de la raó s’imposi a la raó de la força.

Joan Maragall

Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l’ànima,
i el bes més dolç te’l daren els zefirs.
Mai seria l’aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.

Miquel Martí i Pol

Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.

SALVADOR CARDÚS / Professor de sociologia de la UAB i periodista, sociòleg i escriptor

L’única virtut que haurà tingut tot el procés de reforma de l’Estatut i l’esperpèntic final que li escriu un Tribunal Constitucional incapaç de rematar la faena, dubitatiu entre el recurs a una estocada que travessi el cor de la bèstia o a una puntilla a la nuca, és que haurà posat al descobert la gran tragicomèdia que ha estat la política catalana aquests darrers trenta anys. Ara a la política catalana se li veuen les vergonyes.

Perquè cal reconèixer que els espanyols mai no han enganyat: la Constitució espanyola és clara i rotunda en la seva lletra, i hem estat els catalans els que hem viscut de les quimeres de suposats esperits de la Transició i d’inexistents pactes constitucionals entre Catalunya i Espanya. I som nosaltres sols que hem volgut creure que l’Estatut era una mena de petita Constitució catalana, quan és una llei orgànica espanyola, expressió directa de la voluntat de la nació espanyola a través de les seves Corts i l’única que té realitat jurídico-constitucional. Fins i tot ens hem mentit dient-nos que el referèndum de l’Estatut era una expressió de la sobirania catalana, quan en cap cas no tenia aquesta naturalesa jurídica. De sobirania, a Espanya, només n’hi ha una i és la del poble espanyol.

VULL DEIXAR BEN CLAR QUE NO M’ALEGRO de tot aquest escàndol. Hi ha qui, amb mala fe, pressuposa que l’independentisme s’alimenta del principi que, com pitjor anem, millor. En tot cas, no és el meu cas i no ho hauria de ser de ningú: no és fent el ridícul que es pot mantenir el nivell d’autoestima necessari per avançar cap a l’emancipació nacional. L’independentisme no necessita una sentència negativa del Tribunal Constitucional, perquè ni amb una de positiva no en tindria prou. Però, en canvi, sí que he de dir que tinc la certesa que el tribunal està fent bé la seva feina, que no és altra que la de garantir que es compleixi la Constitució i sense les ambigüitats que són fruit dels oportunismes d’uns i altres.

Ells han de garantir la unitat d’Espanya i han d’assegurar que la sobirania segueixi residint allà on la Constitució estableix: en l’única nació reconeguda, que és l’espanyola. El tribunal, és cert, està en una situació de precarietat per la incapacitat del PP i del PSOE de pactar-ne la renovació, però les lleis preveuen aquesta situació, de manera que formalment no tan sols té tota la força jurídica que cal, sinó que té tota la legitimitat democràtica que necessita per emetre una sentència com i quan més li plagui. I si la sentència és redactada per uns nous magistrats, bé sigui en una versió rotunda, bé sigui en una versió vellutada, serà exactament la mateixa sentència.

EL QUE SÍ QUE ÉS UN ESCÀNDOL és la reacció antidemocràtica del PSC, ICV i CiU a la possible sentència. I s’entén perquè, com he dit, aquest final posa al descobert les vergonyes de la política catalana dels darrers trenta anys, entestada a fer-nos creure allò que no existia. No: constitucionalment no som una nació, i per tant l’Estat espanyol no pot ser plurinacional. No: no tenim cap mena de sobirania reconeguda i per tant, la sentència no la pot posar en entredit. No: no hi ha hagut mai cap pacte formal entre Catalunya i Espanya, perquè Espanya és un Estat que només signa pactes amb altres subjectes polítics internacionalment reconeguts, és a dir, amb altres Estats. El gran drama actual de la política catalana és que s’ha desenvolupat sobre una gran mentida fundacional. Entenc que es digui que a finals dels setanta era difícil o impossible anar més enllà.

D’acord. I entenc que es digui que hi havia la promesa que, en democràcia, tot seria possible: pecat d’ingenuïtat. Molt bé. Però els nostres líders polítics van saber molt aviat que ens havien enredat. I, davant la magnitud del fiasco, van optar per seguir la via del com si: fer com si fóssim una nació, com si tinguéssim una sobirania pròpia -o compartida-, com si tractéssim Espanya de tu a tu… I ara tot s’ha descobert. Ara s’ha posat en evidència la farsa, i, una vegada més, PP i PSOE es posen d’acord per recordar-nos que si ens volem autoenganyar, que ja ens ho farem, però que les regles de joc són les que són.

EN AQUEST SENTIT, ÉS DEMOCRÀTICAMENT vergonyós l’intent dels nostres principals partits de voler endarrerir la sentència del Constitucional per després de les eleccions catalanes. Demanar la renovació del tribunal abans que emeti sentència, recusar-ne els magistrats o demanar que s’inhibeixin són estratagemes impropis de partits democràtics, pensades només per poder arribar a les eleccions amb més comoditat política per a ells però furtant als electors un element determinant en la seva presa de decisió per als propers anys. Per decidir qui votar, ens cal saber amb quines regles es jugarà la partida, i necessitem saber què proposen els nostres partits davant de l’evidència de la mort definitiva del text estatutari.

ENTENC MOLT BÉ, DONCS, EL DESCONCERT i la irritació dels partits catalans, que veuen acabada l’etapa d’ambigüitat que tantes satisfaccions els ha proporcionat. I s’entén l’enrabiada de Jordi Pujol contra el Tribunal Constitucional, cridant a rebel·lar-nos-hi. Pujol pot estar més disgustat que qualsevol altre, perquè ja havia advertit que la reforma de l’Estatut obriria la caixa dels trons i que, com ha passat, hi perdríem bous i esquelles, que en aquest cas vol dir perdre el marge d’ambigüitat en el que s’havia sobreviscut trenta anys. Però atenció, president: si ens rebel·lem contra el Tribunal Constitucional, que quedi clar que darrere hi van enganxats l’Estatut i la Constitució. S’ha acabat el temps de fer embuts.

AQUESTS DIES HE RECORDAT LES CONVERSES amb l’enyorat Josep M. Puig Salellas durant les celebracions de les jornades anuals El nacionalisme a la fi dels segle XX de 1987 a finals dels 90. Puig Salellas, amb mirada de notari, seguia amb sornegueria els nostres grans debats especulatius sobre el futur de la nació, per recordar-nos -quan ens embalàvem massa- que, finalment, res no existeix políticament si no té un suport jurídic. M’agradaria poder-lo escoltar ara, quan parlem amb tanta frivolitat d’un vague “dret a decidir” per evitar parlar de la independència! I el recordo perquè crec que, efectivament, els catalans hem viscut trenta anys en una ficció política, en una nació sense papers, basada en una realitat de la qual cap notari no hauria pogut donar-ne fe. I això s’ha acabat. Anem despullats, i tothom ho pot veure.

ELS QUE TENIU LA SORT DE PODER ANAR A VOTAR a les consultes d’avui, si us plau, feu-ho. I voteu per la independència, que necessitem un vestit nou i a mida.

Informa: AVUI

La sotssecretària d’Organització Electoral del Partit Popular espanyol (PP), Ana Mato, ha demanat la intervenció del Fiscal General de l’Estat per a evitar la celebració de les consultes independentistes que se celebren a dos centenars de municipis d’arreu del país i ha instat el govern de José Luis Rodríguez Zapatero a que expliqui ‘què està fent al respecte’.

En declaracions als mitjans, la dirigent popular ha qualificat d’absurdes les consultes i ha assegurat que una bona prova d’això és ‘la presència d’observadors de Batasuna’. Des del seu punt de vista, les consultes ‘no porten enlloc i no tenen cap tipus de valor’.

D’altra banda, Mato també ha negat que els pamflets xenòfobs amb el lema No volem romanesos que ahir van repartir a Badalona Alícia Sánchez-Camacho i Xavier García-Albiol siguin realment del PP. Ha argumentat que ‘simplement és un pamflet que es va recollir al carrer i per tant el PP no se’n fa responsable’. Mato ha dit que no ha vist la fotografia del pamflet, però ha exposat que ‘mostra un balcó del carrer on una persona hi tenia una pancarta amb aquest lema’ contra els immigrants romanesos, que ha reiterat que el PP no comparteix.

Informa: DIRECTE.CAT

La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha situat la participació en l’onada de consultes del 25A vora el 20% del cens. Les dades, que són encara provisionals ja que només inclouen el 90% dels municipis, han estat valorades molt positivament tenint en compte que en aquesta convocatòria la consulta s’ha celebrat a 33 poblacions de més de 10.000 habitants i capitals de demarcació com Lleida i Girona, on és més difícil aconseguir una xifra de participació elevada. Uriel Bertran ha assegurat que el repte aconseguit a les ciutats ‘apuntala’ i és el ‘pas definitiu’ cap a la consulta de Barcelona que ara ja ‘no fa cap por’.
La participació al migdia era del 12’43%, similar a la de l’onada del 28-F

Més d’un milió de catalans estaven convocats avui a la onada de consultes sobre la independència més important de les que s’han celebrat fins ara a Catalunya. Fins a les dues del migdia, havia votat un 12’43% del cens. El vot anticipat, però, ha sigut molt més alt (un 4’6% i més de 60.000 persones).

Un 4’6% de vot anticipat, una xifra que multiplica la d’altres eleccions

61.180 persones, el 4,6% del cens, han votat anticipadament en la tercera onada de consultes en els 213 municipis que es porta a terme, segons el portaveu de la coordinadora nacional, Uriel Bertran. Ha destacat que aquesta és una xifra ‘notable’ i ‘molt important’. Bertran ha assegurat que ‘no es poden extrapolar en termes de participació’ les dades de vot anticipat amb altres ‘perquè en aquesta consulta del 25 d’abril s’ha fet un treball a consciència al voltant del plantejament de fer arribar la consulta a tots els racons del país a través del vot anticipat’.

Salt aconsegueix més de 500 vots d’immigrants implicats en la consulta

Del total de 1.961 vots comptabilitzats aquesta tarda, 195 són de persones amb nacionalitat estrangera. La comissió organitzadora es mostra contenta amb la participació provisional de les persones nouvingudes en aquesta onada de consultes al municipi. ‘Hem fet una feina de moltes hores parlant amb associacions molt diverses, entre elles de musulmanes’, comenta Ferran Burch, que explica que en tan sols dos dies van reunir gairebé 200 vots anticipats del col·lectiu musulmà Al Hilal a la sortida de la mesquita.

Puigcercós: ‘Les consultes han servit per refer ponts entre CiU i ERC’

El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha constatat aquest diumenge que les consultes independentistes han refet ponts entre CiU i ERC. ‘S’ha demostrat que quan hi ha una causa comuna, les relacions entre persones molt distanciades poden aflorar i es pot treballar conjuntament’, ha assegurat.

Felip Puig assegura que les consultes són ‘un fracàs d’Espanya’

El secretari general de CiU, Felip Puig, ha afirmat aquest diumenge que les consultes independentistes són “un fracàs d’Espanya” perquè no ha acceptat la realitat plurinacional. Puig creu que “hi ha hagut una involució autonòmica” i que “a Espanya ens diuen que no ens volen”. Segons Puig, els referèndums formen part d’una “evolució natural”; i ha carregat contra el PSC per ser un catalanisme que opta per amagar-se en certes “posicions regionalistes i de clara dependència espanyola”.

Iniciativa veu les consultes com una resposta ‘a la situació que viu l’Estatut’

‘Les consultes són una resposta a la situació inversemblant que viu l’Estatut, són moltes altres coses però també són una manera de canalitzar aquesta perplexitat que vivim com a ciutadans a Catalunya davant de les vicissituds que està passant l’Estatut’, ha comentat Dolors Camats a la fira de primavera de Martorell. Ho ha dit després d’acompanyar a votar a un dels dos regidors que té ICV a Martorell, Olga Eugenia Fernández.

Informa: CRONICA.CAT

Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha situat la participació en l’onada de consultes del 25A vora el 20% del cens. Les dades, que són encara provisionals ja que només inclouen el 90% dels municipis, han estat valorades molt positivament tenint en compte que en aquesta convocatòria la consulta s’ha celebrat a 33 poblacions de més de 10.000 habitants i capitals de demarcació com Lleida i Girona, on és més difícil aconseguir una xifra de participació elevada. Uriel Bertran ha assegurat que el repte aconseguit a les ciutats ‘apuntala’ i és el ‘pas definitiu’ cap a la consulta de Barcelona que ara ja ‘no fa cap por’.
La participació al migdia era del 12’43%, similar a la de l’onada del 28-F

Més d’un milió de catalans estaven convocats avui a la onada de consultes sobre la independència més important de les que s’han celebrat fins ara a Catalunya. Fins a les dues del migdia, havia votat un 12’43% del cens. El vot anticipat, però, ha sigut molt més alt (un 4’6% i més de 60.000 persones).

Un 4’6% de vot anticipat, una xifra que multiplica la d’altres eleccions

61.180 persones, el 4,6% del cens, han votat anticipadament en la tercera onada de consultes en els 213 municipis que es porta a terme, segons el portaveu de la coordinadora nacional, Uriel Bertran. Ha destacat que aquesta és una xifra ‘notable’ i ‘molt important’. Bertran ha assegurat que ‘no es poden extrapolar en termes de participació’ les dades de vot anticipat amb altres ‘perquè en aquesta consulta del 25 d’abril s’ha fet un treball a consciència al voltant del plantejament de fer arribar la consulta a tots els racons del país a través del vot anticipat’.

Salt aconsegueix més de 500 vots d’immigrants implicats en la consulta

Del total de 1.961 vots comptabilitzats aquesta tarda, 195 són de persones amb nacionalitat estrangera. La comissió organitzadora es mostra contenta amb la participació provisional de les persones nouvingudes en aquesta onada de consultes al municipi. ‘Hem fet una feina de moltes hores parlant amb associacions molt diverses, entre elles de musulmanes’, comenta Ferran Burch, que explica que en tan sols dos dies van reunir gairebé 200 vots anticipats del col·lectiu musulmà Al Hilal a la sortida de la mesquita.

Puigcercós: ‘Les consultes han servit per refer ponts entre CiU i ERC’

El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha constatat aquest diumenge que les consultes independentistes han refet ponts entre CiU i ERC. ‘S’ha demostrat que quan hi ha una causa comuna, les relacions entre persones molt distanciades poden aflorar i es pot treballar conjuntament’, ha assegurat.

Felip Puig assegura que les consultes són ‘un fracàs d’Espanya’

El secretari general de CiU, Felip Puig, ha afirmat aquest diumenge que les consultes independentistes són “un fracàs d’Espanya” perquè no ha acceptat la realitat plurinacional. Puig creu que “hi ha hagut una involució autonòmica” i que “a Espanya ens diuen que no ens volen”. Segons Puig, els referèndums formen part d’una “evolució natural”; i ha carregat contra el PSC per ser un catalanisme que opta per amagar-se en certes “posicions regionalistes i de clara dependència espanyola”.

Iniciativa veu les consultes com una resposta ‘a la situació que viu l’Estatut’

‘Les consultes són una resposta a la situació inversemblant que viu l’Estatut, són moltes altres coses però també són una manera de canalitzar aquesta perplexitat que vivim com a ciutadans a Catalunya davant de les vicissituds que està passant l’Estatut’, ha comentat Dolors Camats a la fira de primavera de Martorell. Ho ha dit després d’acompanyar a votar a un dels dos regidors que té ICV a Martorell, Olga Eugenia Fernández.

Informa: CRONICA.CAT

Abril 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març   maig »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 215,120 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos