Jordi Canals

La llei de paritat del cinema en Català, es troba en tramit i, possiblement, encara passarà algun temps abans no es pugui aplicar. Aquesta llei proposa que de totes les còpies de pel·lícules que es facin a Catalunya, la meitat es faci en Català.

Certament això és un avenç quant a la possibilitat de poder gaudir de cinema en Català. Ara senzillament no n’hi ha o el molt poc que pots trobar l’has d’anar a cercar a sales ben amagades. El cert es que ben poques vegades he pogut veure una pel·lícula en la meva llengua.

Però aquesta nova llei, tampoc hem satisfà massa. Tinc els meus dubtes quant a les poderoses distribuïdores i quant a les sales on es projectaran les còpies en la meva llengua. On caldrà anar a cercar-les? La lògica diu que es projectaran allà on els espectadors, consumidors de cinema en Català, siguin més presents. Tot i això segueixo tenint els meus dubtes.

El joc empresarial pot, fàcilment, decantar la presencia d’aquestes còpies allà on els sigui més necessari. Pot donar-se el cas contrari i que les còpies en Català es portin precisament als llocs on hi ha menys demanda, a cinemes de segona o ben apartats. I tot això es podria fer amb la intenció de cercar arguments que puguin arribar a demostrar que els espectadors, senzillament, no assisteixen als passis en Català.

Quan anem al cinema, tenim moltes coses en consideració: La sala, el lloc, els serveis que tenim a prop. Ara ja tenim el costum de veure cinema en una llengua que no és la nostra, i si la dificultat és haver de fer un munt de quilòmetres, anar a una sala de segona i no gaudir ni d’uns bons serveis ni d’una bona qualitat, podria ser que acabéssim tornant a aquella sala que ens agrada i a la que tenim costum; i això encara que haguéssim de renunciar a gaudir de la pel·lícula en Català.

En altres rams del sector serveis, com poden ser el comerç, la hostaleria i turisme o la banca, la llei sobre el Català va per una altre camí. En aquesta mena d’establiments, no es proposa pas que facilitin la meitat de la informació en Català, i tampoc proposa que ho facin només la meitat dels establiments, ni que la meitat dels fulletons publicitaris siguin en la nostra llengua. En aquests sectors, la norma diu que tota la informació s’ha de facilitar, com a mínim, en Català.

Crec que portar aquesta filosofia al món del cinema, seria realment el que tots desitjaríem. La millor opció seria que totes les sales i tots els establiments ens oferissin les pel·lícules, com a mínim, en Català. Es tracta de garantir la projecció en Català, es tracta de que tots els usuaris puguem gaudir del cinema en Català a qualsevol lloc.

Fent una norma que obligués a totes les sales a exhibir les pel·lícules, com a mínim en Català, es garantiria realment els nostres drets i s’evitaria la possible manipulació o mala elecció de les sales on es projectin aquestes còpies. Caldrà, però, veure com es desenvolupa aquesta llei i la manera en que assegura una presencia important de copies en Català a totes les sales. I mentre tant, seguirem sense poder gaudir del cinema en la nostra llengua.

Anuncis