Fa uns dies vaig rebre un comentari que d’alguna manera m’ha fet reflexionar al voltant del per què de la meva elecció del català com a llengua vehicular d’aquest blog.

Mantindré en l’anonimat la persona que em va enviar el missatge, però el contingut us el copio tot seguit perquè pogueu entendre la meva sorpresa i posteriors reflexions.

Hola eduard, perdona que te hable en español. Pero es el idioma que conozco. Y perdon tambien por la ironia.. 😛

Ya me ha pasado varias veces que he visto una foto de tu blog, y me he quedado con las ganas de saber de que iba. Entiendo que conozcas una lengua minoritaria (a nivel global) y que la quieras… mmm… defender? usandola. Pero suponiendo que tambien conoces el español, por qué utilizas el codigo (idioma) menos conocido para mandar un mensaje al mundo mundial?

La respuesta parece que sale sola: porque el mensaje no esta dirigido a mi ni, en general, a los que no hablen catalan. Pero entonces cómo te planteas esta exclusion en una red social, en un lugar donde se busca la cooperacion y formar una red social.

Si pudiera, me expresaria en un idioma que todos los hombres y mujeres entendieran. No puedo. Bueno, siempre es un consuelo saber que el español es el tercer idioma mas usado en el mundo. El uso del catalan es aun mas incomprensible en una web como ésta (de difusion y tal.. ) cuando los que hablan catalan tambien podrian entender lo que
dices en español.

Pues eso, que no lo entiendo. Seguro que tu lo ves desde otro punto de vista ¿me lo cuentas (en español)?

Per posar en contexte aquest comentari, cal dir que el feed del meu blog també apareix redirigit dintre d’algunes xarxes socials a les que participo (Facebook, etc.), i concretament aquest comentari el vaig rebre dins la Red Cooperacción, una xarxa social per posar en contacte gent del món de la cooperació al desenvolupament.

Suposo que us podeu imaginar la meva sorpresa al llegir el comentari. Primer de tot em sembla increïble que avui en dia encara es cregui que si algú escriu en català ho fa forçadament de manera reivindicativa o per defensar la seva llengua. Jo escric en català perquè és la meva llengua, simplement. Per mi és el més natural del món, i en fer-ho no tinc cap pretensió d’excluir ningú ni tampoc de reivindicar res. De fet al meu blog, existeixen dos enllaços per fer la traducció automàtica del text a l’espanyol i a l’anglès, potser massa amagats pel que veig. Els hauré de donar més presència.

L’argument de que escrivint en espanyol arribaria a més gent em sembla una mica fluix i ja molt gastat. Primer perquè parteix de la hipòtesi de que escric el meu blog per a tot el món, i segon perquè com també sé anglès i amb aquesta llengua encara arribaria a més gent, llavors em tocaria escriure el blog en llengua anglesa. I d’aquí poc tots hauríem d’escriure en xinès per aconseguir el màxim d’audiència.

A l’autor del comentari li sembla estrany l’ús d’una “llengua minoritària” dins una xarxa social de cooperació. A mi el que em sembla estrany és la seva reacció, precisament dins de l’entorn de la cooperació, on jo entenc que la diversitat és molt important. Val a dir però, que el seu missatge ha estat molt educat, tot i que encara no ha contestat a les raons que li vaig enviar de resposta (les mateixes que escric ara, però en espanyol).

Qui sap, potser està tan sorprès com jo.

En resum,

  • Escric en català perquè per mi és el més natural, és la meva llengua materna, la que coneixo millor. Penso en català, parlo en català i escric en català.
  • No tinc cap ànim d’excluir a ningú ni de reivindicar res. Al meu blog he penjat molts cops textos en espanyol perquè sovint traduir-los és absurd. Si publico un poema de Borges evidentment no ho faré en català. Quan publico articles científics pel meu doctorat ho faig en anglès. No tinc cap problema per llegir i escriure altres llengües, al revés, crec que és enriquidor i, m’encanta llegir literatura en espanyol.
  • No pretenc que aquest blog es llegeixi a tot el món, però per si hi arriba facilito la traducció automàtica del text.
  • Finalment, amb tot això no intento justificar l’ús del català al meu blog, ja que evidentment no necessita cap justificació, sinó que m’he limitat a escriure les reflexions que m’ha provocat el comentari rebut.

M’encantaria saber la vostra opinió sobre aquest tema. Per què escriviu el blog en català? Considereu que estem practicant exclusió?

Advertisements