Josep Villarrubia

Era hivern al carrer,                                    
primavera en els ulls,
estiu al cor.

Era una nit estrellada
de joguines de metall.
Les estrelles fugisseres
presagiaven un miracle
i la lluna argentava
les cases del poble vell.

Dintre de mi era lluita
entre la por i el desig
i va vèncer el desig
barrejat amb l’alegria
de saber que tu volies
el mateix que jo volia.

Del que després va passar
jo no sabria explicar‑me
sol recorde que al mirar‑nos
flor encesa eren els llavis
i el cor galop de cavall.

Anuncis