Érem dalt el turó del Guinardó, tot contemplant la ciutat que començava a despertar.

Les merles cantaven afinant el dia. Fosquejava encara. La geometria de Barcelona i nosaltres, des de les ruïnes del antiaeri construït per La República, en temps de la Guerra Civil, intentàvem imaginar, com devien viure aquells dies molts dels nostres pares essent nens i nenes.

Deurien veure passar per damunt dels seus caps, els projectils que anaven dirigits contra les naus enemigues.

Amb tremolors repassem amb la mirada, la enrunada defensa antiaèria.

Les parets plenes de grafits. Podem diferenciar clarament el lloc a on eren situats els canons, les municions; entre mig de l’oblit, pintat i disfressat d’un superficial munt de colors fets pels joves okupes, ens amaguen les històries de moltes vides de post- guerra, que van viure, a l’antiaeri com si, fos una casa, fins hi tot construint lavabos.

Doble oblit, d’una història que ha estat també història de vides en lluita.

Anònims que els colors, tot tapant les parets, s’obliden.

Margarita Barjau

Advertisements