You are currently browsing the daily archive for Abril 17, 2010.

Cap a l’ONU per l’Estat Propi

Enric I. Canela

En poc més d’un any el panorama independentista ha canviat de forma radical a Catalunya. Potser ens passa com amb les persones, quan estem convivint o veient cada dia a un nen no ens adonem de com canvia, però si estem un any fora, sense veure’l, quan hi tornem notem que el nen ha experimentat un gran canvi.

Com vèiem nosaltres l’independentisme a Catalunya, posem, a començament del 2008? No sé quin record tindreu vosaltres, però jo sentia parlar de sobiranismes, de dret a decidir, escoltava un llenguatge ple d’eufemismes, però poca gent parlava sense complexos d’independència.

Durant aquests mesos han passat moltes coses. Per a mi, potser referència subjectiva, el moviment transversal iniciat per 10Mil en Xarxa per l’Autodeterminació que ens va portar a Brussel·les el 7 de març de 2009 va ser un punt visible d’inflexió. Va ser aquell matí d’hivern quan ens vam trobar i caminar per la capital europea milers de catalans defensant el dret de la Nació catalana a esdevenir un estat independent i sobirà dins de la Unió Europea.

Poc després més d’onze mil persones vam demanar al Parlament de Catalunya, per mitjà d’una Iniciativa Legislativa Popular a la que van donar suport més d’un centenar d’ajuntaments, que es convoqués un referèndum d’autodeterminació. La Mesa del Parlament no la va admetre a tràmit, però un dels suports, el d’Arenys de Munt va ser la convocatòria d’una consulta municipal en favor de la independència de la nació catalana que es va celebrar el 13 de setembre proppassat. L’èxit va superar les expectatives. A aquesta convocatòria li va seguir d’immediat el procés que avui coneixem com “la Consulta”. Onades de consultes municipals, 13 de desembre, 28 de febrer, 25 d’abril… que van sumant vots i participació a favor de la independència del nostre poble.

El moviment independentista ja no és ara quelcom de testimonial i residual, exclusiu de sectors extrems de la societat. La crida a la independència la protagonitzem ara sectors de tots els àmbits de la societat.

Fa poc més d’un any, a Brussel·les, vam presentar les nostres demandes al Parlament Europeu. Ara, tal com ens havíem proposat, anirem a Ginebra i farem palès a l’Organització de Nacions Unides el que volem, un Estat propi, i també explicarem com durant aquests darrers mesos centenars de pobles, de forma legítima, ja s’han determinat a favor de la independència.

Catalunya no és viable sense els poders d’un estat. Llengua i cultura quedaran engolides per la globalització sense un estat que les defensi. També l’espoli econòmic continuat i la inversió asimètrica de l’estat espanyol ofegarà la nostra capacitat de desenvolupament econòmic. La contínua i injusta negació al nostre ple desenvolupament destruirà el nostre país.

El proper 8 de maig a Ginebra tindrem una altra ocasió per internacionalitzar el nostre conflicte pacífic. Tindrem, una vegada més, l’oportunitat de fer saber al món que no podem ni volem continuar sent una província espanyola.

Seguirem caminant fins la victòria. Catalunya, amb l’ajuda de tots, serà independent. Ens veiem a Ginebra.

Anuncis

Inicien una roda de contactes amb entitats cíviques, culturals i sindicals

La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) ha convocat una mobilització a Barcelona el dia 12 de juny per protestar per la situació política, especialment per la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de seguir ajornant la decisió definitiva sobre l’Estatut.

Fonts de l’organització independentista han explicat que encara que en la seva opinió hi ha molts motius per manifestar-se, la manca d’una sentència sobre el text estatutari suposa un nou motiu per a la protesta. A més, la PDD ha iniciat una roda de contactes amb entitats cíviques, culturals i sindicals per guanyar suports per a la mobilització.

La consulta sobre la independència es farà el 10 d’abril del 2011

Barcelona Decideix s’ha reunit avui per configurar les comissions de treball i decidir la data del referèndum

Ja hi ha data per a la consulta sobre la independència a Barcelona, serà el 10 d’abril de l’any vinent. Així ho han decidit els representants de més de dues-centes cinquanta entitats que han participat a la tercera assemblea de Barcelona Decideix. La trobada s’ha fet a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

La trobada ha servit també per escollir els responsables de les comissions o àrees de treball. Anna Arqué i Alfred Bosch seran els responsables de comunicació, Carles Macian ho serà de recursos, Xavier Martínez serà encarregat de la campanya i Josep González coordinarà l’extensió.

La data per celebrar la consulta a Barcelona ha sigut un dels temes amb més controvèrsia des que es va emprendre la iniciativa de portar el referèndum a la ciutat. Alguns sectors eren partidaris de no dilatar gaire el procés i no aïllar massa la consulta de Barcelona respecte les de la resta del país per no perdre la inèrcia de la campanya. Per contra, sembla que una majoria dels representants a l’assemblea ha preferit cercar una data que permeti més temps per aconseguir recursos i la implicació del màxim de gent possible.

Reproduït de www.tribuna.org

Crònica – Col·lectiu Joan Crexell

Cada dia que passa, Espanya s’equivoca més, i amplia fins a l’infinit el procés d’alliberament nacional i la voluntat dels catalans de ser lliures com qualsevol altra nació de la Unió Europea.
Avui, enmig de la crisi econòmica i l’espoli que exerceix l’estat sobre el Principat i la resta dels Països Catalans, no entenem com encara hi ha gent que, de bona fe, escriu llibres que intenten, de nou, buscar l’entesa i l’encaix amb Espanya, i altres fórmules acomplexades amb les que les noves generacions ni s’hi senten vinculades, ni entenen, ni volen.

Deixem, doncs, de condicionar les nostres dinàmiques i estratègies a les polítiques estatutàries, als dictàmens del Tribunal Constitucional espanyol, i comencem a caminar cap a Europa i el món com el que som, una nació que vol ser lliure. Espanya no ens vol com som, el que busca és simplement l’assimilació nacional, i a Catalunya, on ja hi ha el 60% de la població que no va viure ni la transició ni els seus inconfessabes pactes de la por, i necessita escapar del carreró sense sortida heretat per bastir un nou projecte creïble, possible i, a la vegada, engrescador.

Comencem, doncs, pel fet que la producció del nostre món empresarial ha de deslliurar-se del mercat espanyol en un 75-80% i, naturalment, les nostres inversions també. I més vital encara, el nostre imaginari col·lectiu ha d’abandonar el projecte espanyol. No oblidant, però, els lligams sentimentals i afectius d’una bona part dels catalans que tenen orígens espanyols, als que cal convèncer que serem bons veïns i que l’espoli i la marginació a Catalunya ens perjudica a tots els ciutadans, siguin de l’origen que siguin.Catalunya i els Països Catalans no poden seguir en l’agonia de dependre d’Espanya.

No perdem més el temps ni ens angoixem pel que pugui dir el TC… posem-nos a construir un futur desacomplexat i no ens deixem influir pels sectors fàctics financers, professionals i mediàtics que viuen del negoci d’Espanya i del nostre acomplexament.

El camí és la unitat de tots els catalans per ser tant independents com ho poden ser al segle XXI les nacions que composen la UE.

Sr. Artur Mas, escric aquestes ratlles mentre escolto, més ben dit, mentre faig un gran esforç per a escoltar les pobres respostes –ambigües, indefinides, vagues, sense futur, sense plantejaments sòlids, sense compromís ni profunditat, nedant i guardant la roba- que dóna a l’entrevista que la Sra. Terribas intenta fer-li, que ja té mèrit intentar entrevistar tanta ambigüitat i mediocritat. Entre vostè, l’ambigüitat personificada, i en Montilla, la mediocritat personificada, anem arreglats els catalans de la Catalunya Central.

Sr. Artur Mas, no ens prengui més el pèl jugant amb l’ambigüitat de l’encaixista, amb la indefinició d’aquell que viu còmodament instal·lat a la colònia. L’època de les ambigüitats s’està acabant i el país demana definició. Parlar de que vostè vol defensar el dret a decidir dels catalans sense plantejar la independència política, romanent a Espanya, és entabanar els catalans. És com pretendre fer-nos creure que per a arribar a la Lluna no ens cal un cohet, que hi podem arribar amb una bicicleta i pedalant, i que si pedalem molt i molt hi arribarem. Aquest és el fons del seu discurs. I això és de temeraris i irresponsables.

Això ja ho va fer molt bé en Pujol –enredar els catalans fent-los creure en la possible convivència amb Espanya- aprofitant les pors que tenien els catalans després de passar-se quaranta anys en un camp de concentració, però vostè ja no enreda ningú. “El conte de pujolàndia o el somni de l’encaix” ja s’ha acabat; el mateix virrei Pujol ho ha reconegut quan ara fa dos dies ha dit que Espanya no ha complert el pacte de la transició. Jo em pensava que en Pujol era un home llegit i que sabia que Espanya mai complia els pactes, però es veu que no, que han hagut de passar trenta anys perquè se’n adonés d’allò que ja estava escrit als llibres. I ara només ens queda viure l’agonia del fracàs pujolista fins que assolim l’Estat Català. La història es repeteix, però alguns no en van voler fer cas i es van passar d’espavilats pensant-se que Espanya, la seva mentalitat i concepció, es podien reformar al sortir del franquisme i que fent pedagogia des de la “perifèria” els podíem ajudar a canviar. I ara, passats trenta anys en paguem les conseqüències: a nivell econòmic per exemple, la gran regió de Madrid li ha pres el lideratge econòmic de l’estat espanyol al Principat de Catalunya, es postula estar entre les deu regions més innovadores d’Europa i disposa d’unes infraestructures que ja les voldrien algunes capitals d’Europa. I tot això amb la seva famosa col·laboració a la governabilitat d’Espanya. Doncs sí que n’hem tret profit de la seva genial estratègia d’encaix a Espanya !

Sr. Mas, miri si vostès tenen poc poder de decisió a Espanya que en trenta anys encara no han aconseguit recaptar i gestionar el 100% dels impostos dels catalans, quan els bascos fa trenta anys que ho van aconseguir. Això sí que és una autèntica crisi que els catalans patim cada any i que es sobreposa a les altres dues crisis que patim: la internacional i la immobiliària. I vostè ara ens vol oferir una altra pastanaga electoral parlant d’assolir el concert econòmic quan a Madrid, els homes com en Pujol i com vostè, els encaixistes, els tenen apamats abans de baixar de l’avió? A Madrid saben que vostès són uns bons administradors de la colònia, que posant-se la barretina i ballant una sardana les seves aspiracions catalanistes ja estan satisfetes. Saben que mai s’encararan a l’amo. Saben que patriòticament, nacionalment, estan capats, anul·lats per a defensar els interessos nacionals i econòmics dels catalans.

Evidentment Sr. Mas que parlar d’independència divideix Catalunya. La divideix entre aquells que creiem en Catalunya, en el potencial de la seva gent, en una Catalunya plena, adulta, lliure, políticament independent, i aquells que com vostè, com en Jordi Pujol, sempre troben excuses per a no donar el pas i seguir-la mantenint com una regió espanyola espoliada i humiliada. La divideix entre independentistes i regionalistes. Entre els que volem oblidar-nos d’Espanya (i França) i els qui no la poden oblidar perquè en el fons s’hi senten còmodes.

Sr. Mas, si com diu vostè, la preocupació de la gent del carrer i la seva prioritat com a governant és sortir de la crisi, per què enganya la gent fent-los creure que vostè podrà tirar endavant Catalunya si no disposarà ni de les polítiques econòmiques (són competències dels estats) ni del pressupost necessari (a causa de l’espoliació fiscal que patim) per a resoldre els problemes estructurals de Catalunya? Es pensa que els catalans no hem anat a escola i que ens pot convèncer amb uns arguments tan pobres? Vostè va dir que si governava faria una revolució en infraestructures. Ens pot concretar, Sr. Mas, als qui sabem sumar i restar amb quins diners pensa fer-ho? Amb els 22.000 M€ que cada any Espanya ens roba mentre vostès s’han dedicat a sostenir i ajudar governs espanyols?

Vostè va anar a negociar l’Estatut directament amb en Zapatero, amb nocturnitat i alevosia ja que el Parlament no li va encomanar aquesta missió. En un altre país amb una mica de cultura democràtica, després d’una acció tan fosca com saltar-se tot un Parlament i renegociar un text aprovat pel Parlament, vostè hauria anat a parar a les catacumbes de la política i no li haurien permès sortir-ne mai més. I a sobre va ser tan babau de deixar-se enredar pel president espanyol. I vostè vol que els catalans confiem el nostre futur en algú tan innocent que no sap que els presidents espanyols no tenen paraula? Vostè vol negociar amb Espanya quan no coneix ni els espanyols? Vostè diu que ara no es creu en Zapatero? És que vostè va ser tan irresponsable de creure-se’l en algun moment? Quan n’aprendran la gent com vostè i com en Jordi Pujol que mentre Catalunya estigui a Espanya mai ens en sortirem com a nació? Quants anys de fracàs necessiten per a entendre i acceptar que aquesta convivència no té uns fonaments sòlids, que és impossible i que cal corregir el rumb de forma urgent?

Sr. Mas, vostè diu que Catalunya necessita un govern fort que la tregui de la crisi i també diu que vol governar Catalunya. Jo penso que Catalunya necessita un president amb coratge que cregui en Catalunya, que tingui l’ambició de governar un Estat Català, no les quatre províncies d’una trista colònia. La sort que vostè té de cara a les properes eleccions colonials és que la seva competència electoral actual, tant si parlem del PSOE d’en Montilla com d’Esquerra, és més que mediocre i que els catalans no han vist un autèntic líder polític des d’en Francesc Macià, i vostè i jo sabem que el borni és el rei en el país dels cecs.

La meva ànima i el meu esperit ja no l’aguanten més. Deixo d’escoltar l’entrevista ara que parlen del finançament dels partits polítics i canvio de canal. Em sap greu per la Sra. Terribas per l’esforç que està fent per a fer una entrevista mínimament interessant, però tot té un límit. Ben bé que en Pujol és fill d’en Cambó i vostè fill d’en Pujol. Tot plegat, regionalistes al servei de la governabilitat del seu amo: Espanya.

Jo d’un president per a Catalunya n’espero que no sigui un pidolaire polític i que reflecteixi com a mínim dues característiques del nostre tremp nacional imprescindibles per a encarar les dificultats: dignitat i coratge. Per aquest motiu no els he votat mai.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
http://josepcastany.blogspot.com/
http://www.catalunyaaccio.org/

Estat actual del bunquer de defensa de Carmel Guinardó!   És així com l’Ajuntament conserva La Memòria Històrica?

Fotos que m’ha fet arribar na Margarita Barjau.

Abril 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març   maig »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 215,589 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos