Per RAMON SERRA

Madrid és un sainet, una ciutat de sarsueles.Tot es mou a ritme de xotis que no té res a veure amb el de la sardana. Per això no és gens estrany que el Tribunal Colonial–conegut legalment com el Tribunal Constitucional–hagi decidit ajornar un cop més la sentència sobre la constitucionalitat de l’ Estatut. No ve pas d’un pam, ni de dos ni d’un any. Com diem en catanyol, “quien día passa año empuja”.

El bo del cas és que cada dia que passa sembla que les tisores van retallant cada cop més el text. Ara resulta que l’anomenat bloc conservador té majoria al tribunal. De fet, és un error dividir el tribunal entre conservadors i progressistes. En tot cas hem de dividir el tribunal entre anticatalanistes i més anticatalanistes. Poques diferències hi ha entre els components del PP i del PSOE a l’hora de castrar químicament l’Estatut i/o d’estructurar l’Estat.

Amb tot, el Tribunal Colonial no fa altra cosa que aplicar les lleis de la metròpoli. Al capdavall els principals culpables són els polìtics d’aquí que ens volien fer creure que era possible una entesa amb Espanya. Santa innocència! Amb Espanya no hi ha hagut, no hi ha, ni hi haurà cap mena d’entesa.Que més hem d’esperar per assumir una evidència com aquesta? L’Estatut no és cap pacte entre Catalunya i Espanya sinó unes concessions dels nostres amos. No és un diàleg entre iguals sinó el sometiment a la llei del més fort. I el TC no té cap legalitat per censurar la voluntat del poble ni des del punt de vista “democràtic ” d’Espanya ni català. És més, un senyor de Villalobos de Abajo ha de decidir sobre el català? Mecagumdena!

El camí més dreturer, doncs,passa per tocar el dos al més aviat possible abans que no sigui massa tard. Naturalment ho haurem de fer amb uns polítics assenyats i no extremistes com Maragall, Montilla,Mas i Duran.Ells i altres són els que intenten que els catalans perdem la nostra centralitat i que siguem perifèrics d’un altre  centre que es diu Espanya. Catalunya no necesita aquests radicals i tarambanes. Són ells els qui han perdut i l’equilibri, el seny i s’han venut als nostres enemics. Roma no paga traïdors, però Espanya es veu que sí.

Per què aquesta gent adopta aquesta actitud? Mai no podem saber del cert què passa en els altres caps, però com que en política les coses són públiques proposo que tots els polítics espanyolistes facin públics els seus béns i així veurem quins són els seus interessos econòmics.I si amb això no n’hi ha prou potser haurà arribat l’hora que passin una revisió psiquiàtrica.És impossible que una persona culta i amb capacitat de raonar no desitgi la independència del seu propi país si no hi ha alguna cosa amagada. Desemmascarem-los!

Mentrestant, el poble haurà de ser el promotor de la independència i el qui escombri a tots aquests polítics “pocosueltos” i “sensevergonyes” . Mentrestant, haurem de preparar les plaques dels carrers i places dels nostres pobles i ciutats que hauran de dur ben aviat els noms dels membres del TC i dels personatges més anticatalans que ara viuen a la capital de la metròpoli.De forma destacada ells son i seran la gasolina que ens permetrà arribar a Ítaca al més aviat possible.Segur que molt abans que esperàvem. Sense ells no sembla pas que s’engegin els motors de la independència.

Siguem,doncs,un poble agraït. I per a molts polítics actuals, un cop superada l’espolicació fiscal amb la independència ,els podríem pagar una jubilació a Salamanca o al Valle de los Caídos o a algun balneari espanyol. Per exemple. Ja que els mitjans de comunicació espanyols no podrien  viure d’alimentar l’anticatalanisme–per cert, Madrid és la capital europea amb més mitjans de comunicació d’extrema dreta– , els catalans com a bons solidaris els enviaríem si més no uns jubilats d’or per reactivar la seva economia. Som i serem solidaris amb Espanya fina a la mort. Amén.

Advertisements