Si els catalans ens volem seguir identificant per saber dir les coses pel seu nom i dir-li al pa, pa; i al vi, vi haurem de dir que el difunt Sr. Samaranch, amés de ser el soci n. 93 del Real Madrid, també va ser un militant del partit d’en Franco, admirador seu i mai és va penadir de ser-ho i per això no és mereix ser reconegut com a català especial.
Ara be, si l’actual inquil·li de la Generalitat , li vol cedir un honor que no li pertoca i deixa instal·lar la capella ardent enllà com a poseïdor de la medalla d’or de la Generalitat , guardó que tampoc li pertoca, doncs apaga i marxem.
Això és , ara per ara Catalunya: l’expressió mes crua i mes dura del vull però… no puc.
Anuncis