L’erupció del volcà islandès ha posat en evidència diverses coses. D’una banda, l’enorme força de la natura, com tots aquests terratrèmols i pluges torrencials que en poc temps han sacsejat diverses parts del planeta. D’una altra, que si la tecnologia ens fa més forts, també ens fa més dependents i, en conseqüència, més vulnerables. Se’n va l’electricitat i tot es paralitza. Un accident a la via de cintura i l’entrada a la ciutat es col·lapsa. Fa cent anys, ni hauríem sabut res de l’erupció i ara les conseqüències (informatives, de mobilitat, econòmiques…) arriben immediatament a tot el planeta.

Tot plegat em recorda a la meva avia en pau descansi, li feia por tot i crec que era degut a la enorme quantitat de noticies que havia de entendre en poc temps i assimilar, sempre deia: el món esta boig i no se pas on anirem a parar, pobre dona, no comprenia que avui som més dependents de tot el que ens envolta que mai precisament per la proximitat tecnològica.

Anuncis