Ramon Carner és el pare del Cercle Català de Negocis, patronal independent i independentista que va camí del miler de membres. Són comerciants i petits i mitjans empresaris que tenen un objectiu clar: l’Estat propi perquè l’economia catalana i el seu teixit productiu guanyin competitivitat a nivell global. Quatre anys amb l’Estatut sobre la taula, mandats esgotats, membres reprovats… ¿Hem de demanar la renovació del Tribunal Constitucional (TC)? No. Els polítics del nostre país s’equivoquen quan pretenen influir en la justícia d’un altre país. Ens han tingut enganyats molt de temps, perquè ens deien que políticament podíem encaixar amb Espanya. Potser en una altra època, però és evident que jurídicament mai no hi hem encaixat. I la prova és el TC. Està actuant contra Catalunya? Jo crec que fa molt ben fet! El TC ha de vetllar per la Constitució espanyola i, evidentment, si jo fos del TC faria el mateix. Ja m’agradaria a mi tenir un tribunal com aquest que vetllés per la Constitució del meu país. Però hi ha articles clavats als d’altres Estatuts, com l’andalús, que estan recorreguts. No creu que hem de defensar la seva constitucionalitat? No. Nosaltres som una nació històrica i hem tingut legislació molt abans que Espanya. Som un país que sempre hem estat lliures i ara, per circumstàncies històriques, estem dins d’Espanya, però no hi encaixem de cap de les maneres. El TC vetlla per la no ingerència d’altres postulats que vulguin llimar la Constitució espanyola, ¿què hi hem d’anar a fer, demanar que canviïn els membres o dir-los el que han de fer? Això és absurd! I com ens hem de defensar? El primer pas és dir les coses clares: Catalunya no encaixa a Espanya ni políticament ni socialment ni culturalment ni jurídicament. I el proper pas és fer de Catalunya un nou Estat d’Europa. Abans de la sentència? Nosaltres entenem que, al pas que va el TC, la independència arribarà abans que la sentència. Com? És molt senzill. En el moment que hi hagi una majoria social que voti partits que volen la independència de Catalunya, aquests s’han d’unir per proclamar la declaració unilateral d’independència en el Parlament. A partir d’aquí comença la negociació amb Europa i amb Espanya del nou Estat català dins el món. Un cop el tinguem, ja veurem com el governem. I com convencem els europeus i els espanyols? Hem de guanyar-nos els alemanys. Ells necessiten un Estat econòmicament fort al sud d’Europa, que no n’hi ha cap, i Catalunya ha de fer aquest paper. Hem de convèncer Alemanya perquè allargui els fons socials europeus deu anys més a Espanya. Així tothom hi sortirà guanyant: Catalunya serà independent, Espanya tindrà els diners que no li aportarà Catalunya i Europa tindrà un Estat fort al sud. Creu que la majoria social que es necessita podria sorgir en les eleccions de la tardor? Des del Cercle Català de Negocis estem parlant amb tots els partits perquè incloguin al seu programa electoral que si hi ha majoria nacionalista, s’uniran per proclamar la independència. Ens falta reunir-nos amb Iniciativa, però en Mas s’ho està pensant, en Puigcercós s’ho està pensant i en Carretero ja ens ha dit que ho farà. I no s’ha de fer un referèndum? Un cop els diputats hagin proclamat la independència, s’ha de fer la Constitució i, quan estigui tot preparat, s’ha de fer un referèndum per aprovar-ho. No es pot fer primer perquè com a comunitat autònoma d’Espanya no és possible, no ens deixaran, i no tenim la força mediàtica per fer-ho. Farem el referèndum per validar que el poble català vol un Estat propi i aprovar la nostra Constitució. Ara fer un referèndum seria un suïcidi. I com valora les consultes? Són molt importants perquè són una eina per fer despertar la gent. Molts catalans havien tirat la tovallola i estaven desanimats perquè veien que la classe política havia anul·lat els moviments independentistes. Però ara, des d’Arenys, s’ha aconseguit reanimar la gent, que surti de casa i que s’expressi. Com a empresari, creu que el poder econòmic donarà suport a la declaració d’independència que proposa? El pes de Catalunya en el món ha baixat, l’economia catalana està molt tocada i ens està arrossegant la mala política econòmica d’Espanya. Estar dins d’Espanya és una pèrdua per a tots els empresaris. Per què? En un món global, en el qual hem de competir amb empreses franceses amb l’Estat francès al darrere, amb empreses alemanyes amb l’Estat alemany al darrere, amb empreses italianes amb l’Estat italià al darrere, les empreses catalanes, si no tenim també un Estat al darrere, no serem competitives. El món global és el món dels comerciants catalans des de sempre. Però hi ha empresaris que tenen por de perdre el mercat espanyol. Abans n’hi havia molts; ara quasi ningú, ja. Els catalans sempre hem volgut fer negocis, i als segles XIX i XX vam encaixar amb Espanya perquè Espanya era negoci. Però ara amb l’encaix hi perdem, i cada vegada hi ha més empresaris que ho veuen. La qüestió econòmica és la clau de la independència i del ressorgiment nacional, perquè el que ens uneix als catalans és la butxaca!

Xavier Alegret al Diari AVUI

Anuncis