el plat de fusta

Com que l’avi ja és vell i tremolós,
a taula i tot li cauen les bavalles,
taca les estovalles i,
ben sovint, d’un plat en sol fer dos.

Així és que l’hereu, que vol i dol,
per més que això li sembli cosa injusta,
me li fa un plat de fusta,
i el fan menjar allà al racó, tot sol.

Troba l’hereu són nano petarrell,
tot fustejant. Quan li diu què guarnia,
ell que li responia:
-Us faig el plat per quan ja sigueu vell.

La dita de l’infant és tret segur.
L’hereu sense bestreure-hi una paraula,
fa tornar l’avi a taula,
tot pensant: “Lo que fas, faran amb tu”

Anuncis