Tu que m´has vist caure a terra
tu que sempre m´has trobat
en les nits de lluna plena
dormint en el teu sofà

Tu m´ajudes sense presses
si cal deixes el que tens
m´obres sempre casa teva
perquè no em quedi al carrer

Ens fem vells però no hi ha pressa,
entre copes em vas dir,
col·locats quasi com sempre
sense un duro però amb estil

No desitjo una altra cosa
el meu món, els meus amics
i la vida no em fa nosa
mentre tingui un ros als dits

Entre mig de vells poemes
de la glòria del passat
he trobat aquesta història
per la nostra amistat
que potser havies oblidat.

Advertisements