You are currently browsing the daily archive for Mai 17, 2010.

Personalitats clau del país com l’expresident del Parlament, Heribert Barrera; l’exconseller de Justícia, Agustí Bassols; el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Joan Solà o l’exalcalde de Badalona i exdiputat del PSC Joan Blanch han presentat aquest dilluns un manifest en què apel·len a la ‘generositat’ de tots els partits i associacions independentistes per tal de trobar-se en una ‘conferència nacional del sobiranisme’ per tal de trobar la millor manera per aconseguir presentar una candidatura ‘transversal, equilibrada i unitària’ que porti al Parlament diputats que ‘es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència. Una cinquantena de persones destacades ja s’han adherit al text que, donant per morta la via autonomista i la inexistència de la via federal, demanen la celebració d’aquesta conferència perquè estan convençuts que ‘amb la unitat, la independència és possible’.
El manifest es remunta a la Primera República per constatar que, des de llavors, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’Estat espanyol que accepti l’autogovern de Catalunya han resultat ‘fallides’. Creuen que l’aplicació de l’Estatut de 1979 i de l’Estatut de 2006 han conduït el país ‘al declivi industrial, l’empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país’ i afirmen que seguir en aquesta direcció porta ‘la nació catalana a l’acceptació tàcita d’una mort dolça’.

Després d’aquesta diagnosi i davant de la proximitat de les properes eleccions al Parlament de Catalunya on es podria donar la circumstància que es presentessin una diversitat de candidatures independentistes fan una crida ‘a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes’ per trobar-se fins que hi hagi ‘fumata blanca’ i es trobi la millor manera d’articular aquesta candidatura unitària.

El manifest es presentarà públicament en un acte aquest vespre a Òmnium Cultural i s’obrirà la recollida d’adhesions que, segons Joan Blanch, ha de generar un ‘moviment que arribi a tot arreu’ i que aplegui a tot aquell que cregui que l”independentisme és l’única manera de salvar el país’. Agustí Bassols considera que aquesta conferència es pot convocar ‘amb relativa facilitat’ i suggereix que, més enllà de l’objectiu d’aconseguir una candidatura unitària, seria positiu per al país que la conferència nacional del sobiranisme prengués ‘un caràcter estable’ perquè totes les entitats i associacions que treballen per separat per la independència de Catalunya tinguessin un espai de relació i discussió conjunta per abordar conjuntament alguns aspectes.

Els signants entenen que ‘no és fàcil’ superar les diferències existents, però creuen que val la pena intentar-ho perquè estan convençuts que ‘amb la amb la unitat, la independència és possible. I és l’única solució que permet resoldre definitivament el problema entre Catalunya i Espanya, I establir els fonaments d’una convivència justa, digna i en peu d’igualtat’.

Informa: DIRECTE.CAT

Anuncis

Ni els àrbitres espanyols ni Florentino Pérez no poden amb el Barça: CAMPIONS!!

Reproduït de http://www.sport.es

EL BARÇA, CAMPIÓ DE LLIGA


Ho tenia tot a les mans i no ha fallat. El FC Barcelona s’ha proclamat aquest 16 maig 2010 campió de Lliga. És el vintè títol de Lliga del conjunt blaugrana i posa punt i final a una altra gran temporada

Josep Capdevila

S’ha acabat. I es va acabar molt bé. Després de guanyar la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de clubs, el FC Barcelona ha tancat una altra gran temporada guanyant la Lliga Espanyola. No ha estat gens fàcil, perquè davant s’ha trobat amb un Reial Madrid que, tot i ser el millor Madrid de la història, s’ha hagut de conformar amb acabar segon.

Després de guanyar la temporada passada la Copa, la Lliga i la Champions, el llistó havia quedat molt alt. I quan el 19 de desembre, encara en ple 2009, ja s’havien guanyat les Supercopes d’Espanya i Europa i el Mundial de clubs, semblava que l’equip es podia quedar sense fam de títols. Però res d’això. Ni quedar eliminats primer a la Copa del Rei i posteriorment a la Champions va poder tombar un equip guanyador. Quedava la Lliga per davant. No es podia fallar. I no ha fallat.

El Barça, campió de Lliga. Amb pràcticament 7-8 jugadors del planter sempre en l’onze inicial, s’ha tornat a fer història. És igual que alguns sorrut diguin que és una pedrera camuflada. D’això res. La pedrera l’ha tornat a guanyar la batalla a la cartera. I aquest és un motiu més d’alegria per a tota l’afició barcelonista.

Alguns s’han gastat 300 milions per no guanyar res. Nosaltres, aquests 300 milions els gastem per donar-li les gràcies a tota la plantilla ia tot el cos tècnic del primer equip del FC Barcelona. 300 milions de gràcies!

J.M. Terricabras: ‘L’ideal seria una Solidaritat Catalana Independentista’

Reproduït de http://www.avui.cat

Món i política

L’ideal seria una Solidaritat Catalana independentista”

Entrevista al filòsof Josep Maria Terricabras

Vicenç Relats

Barcelona

Amb convicció i ganes de despertar consciències, el filòsof Josep Maria Terricabras conclou que l’autonomisme és en via morta i que és l’hora d’acordar un full de ruta sobiranista. Advoca per una nova Solidaritat Catalana com a plataforma electoral unitària o per un acord previ de mínims.

¿Les relacions Catalunya-Espanya estan en un final de trajecte o en un episodi més de la batussa eterna?
Som en un final de trajecte, que no està concentrat en un punt ni s’acaba de seguida. Baixar del tren i passar tota l’andana és un procés una mica llarg i difícil. Amb tot, és obvi que amb el temps cada vegada més gent s’adona que no hi ha sortida: s’ha de triar entre l’autonomisme i la sobirania. I l’autonomisme és una cosa cada vegada més esquifida, retallada i miserable, que no satisfà ni els desitjos d’aquells que no són gaire nacionalistes, que al final s’adonen que l’independentisme és la solució. Encara hi ha qui defensa el federalisme, però, pobres, s’hi agafen com una solució d’emergència, perquè saben que a Espanya ningú n’és. Com et vols casar amb algú que no es vol casar amb tu? El federalisme és una ocasió perduda per a Espanya i una solució antiga. S’hauria pogut donar, però ja no.

L’autonomisme és, doncs, en via morta?
Sí. És en una via morta, amb la gent dins del vagó esperant, però atipant-se’n. La Renfe ens ha donat exemples terribles d’això, amb viatges de Girona a Barcelona de tres hores, sense donar explicacions, dient que callis i no reclamis a sobre. Aquesta és la via autonomista que s’està confirmant i que el TC acabarà de reblar. Això no pot satisfer en cap cas els empresaris catalans, però tampoc les universitats, ni la societat civil o els ajuntaments. La dependència exagerada de Madrid no deixa respirar com es voldria i això du a la frustració de molta gent.

La renovació del TC salvaria l’Estatut?
No. El TC no m’interessa gens, no en faria cap cas. No sé per què s’entretenen a demanar que es renovi. El TC ja no hauria d’haver intervingut en aquesta operació, perquè no li tocava. No té cap legitimitat, només la que ells s’han atribuït, perquè la Constitució no diu enlloc que els estatuts han de passar pel TC.

¿S’hauria de treure alguna lliçó de l’espectacle de l’Estatut al TC?
La lliçó és literalment penosa; de demanar-se com pot haver-hi institucions amb tota la retòrica jurídica que són d’estricte control polític. Com pot ser que un TC que respectés una mica la diversitat de l’Estat només tingués gent nomenada pel PP i el PSOE? Això no passa a cap país del món amb una certa formació plurinacional. És tan pervers que no hi ha res a fer. La renovació del TC que amb tan bona fe –amb un candor impropi de polítics bregats– reclamen CiU i el PSC és d’una ingenuïtat espantosa. Renovar el TC no voldria dir res, sinó tornar a començar el procés amb gent que pensen del tot igual, triats pel PP i PSOE, contraris a l’Estatut.

¿I de les consultes sobiranistes de la societat civil què se n’ha d’aprendre?
Aporten lliçons molt interessants. Una és que el sobiranisme és un discurs normalitzat, quan fa 15 anys parlar d’independència costava. És molt important que sigui una iniciativa sortida de la base, que sobretot serveix per crear debat entorn del sobiranisme i consciència nacional. La gent pot votar com a assaig d’una possibilitat futura i pedagògicament té molta força. Les consultes han posat a l’agenda la independència com una qüestió transversal. Però en cap cas sóc partidari d’anar a un referèndum d’independència oficial en la situació actual. Si me l’ha d’organitzar l’Estat espanyol o un govern que no creu en la sobirania sinó que hi posa bastons a les rodes –el PSC, concretament– és obvi que no el guanyem. Cal una majoria parlamentària a Catalunya, que faci govern i des del govern prepari la independència i el referèndum. El guanyarem segur.

Com veu la proposta de la Coordinadora de la consulta de fer un referèndum oficial d’iniciativa popular?
Hi tinc poca fe. Qualsevol moviment en aquest línia té la meva complicitat, però com que la llei de consultes requereix que doni permís el govern espanyol, sé que ho negarà segur, igual que no vol renovar el TC. Jurídicament la via de la legalitat espanyola està acabada.

I com s’aconsegueix fer la proclamació parlamentària de la independència?
Aquesta és la via absolutament democràtica. Si l’independentisme es presenta a les eleccions i té majoria, després cal que actuï en conseqüència. La legalitat espanyola s’hi oposaria, però a l’Europa i el món d’avui, la decisió lliure dels ciutadans, si fos majoritària, hauria de ser acceptada.

Hi ha un sobiranisme emergent, però molt dividit. Qui el rendibilitzarà?
Això és el més problemàtic i ara és l’hora de la generositat política. Si de debò hi ha grups convençuts que la independència és una prioritat per organitzar bé el país –en immigració, economia, etc.– seria ideal que hi hagués com una Solidaritat Catalana antiga, en la qual s’ajuntessin tots els grups que estan per la independència. És molt difícil perquè hi ha massa personalisme i purisme entre els grups, però és l’únic que podria engrescar la gent. Tindria un resultat espectacular i evitaria que es perdessin vots. El problema és que potser alguns dels líders actuals no serien els millors reclams i hi caldria gent nova.

Això és picar ferro fred…
Sí, però s’ha de picar, perquè a vegades hi ha miracles… Si la coalició no fos possible, caldria que abans de les eleccions els partits fessin un acord sobre el full de ruta de la independència, de manera que cadascú pogués votar en funció de les seves preferències socials o econòmiques sabent que el camí el tenen pactat. I això sí que s’hauria de poder aconseguir. I entre aquest grups hi ha ERC, sectors importants de CiU, i Carretero, Laporta, la CUP… i molts grups.

Ha  dicho la Vicepresidenta del gobierno que es indecente que mientras la  inflación es -1%,y tengamos más de 4.000.000 de parados, haya gente que no esté de  acuerdo en alargar la jubilación a los 70 años.

Nos gustaría transmitirle a esta “Sra. Vicepresidenta” y a todos los políticos, lo que consideramos  indecente :

INDECENTE,  es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a  6.500 €/mes.

INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de  universidad o un  cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos  de un ayuntamiento de tercera.

INDECENTE, es que los políticos se  suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la  legislatura).

INDECENTE, es que un ciudadano tenga que  cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste  sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión  máxima, sólo necesiten jurar el cargo.

INDECENTE, es que los  diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país  que están  exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores =  (léase amigotes  con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados.)

INDECENTE, es el  ingente dinero destinado a sostener a los partidos, aprobados por los  mismos políticos que viven de ellos.

INDECENTE, es que a un  político no se le exija superar una mínimaprueba de capacidad para  ejercer su cargo. (ni cultural ni intelectual.)

INDECENTE, es el coste que representa para los  ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en  gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.

INDECENTE No es que no se congelen el sueldo sus señorias, sino que no se lo bajen.

INDECENTE, es que  sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.

INDECENTE, es que ministros,  secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son  los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos  salarios del ERARIO PÚBLICO.

Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno “derecho de pernada” mientras no se cambien las leyes que lo regula. ¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já. Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con “cara y ojos” para acabar con estos privilegios, y con otros.

Haz que esto llegue al Congreso a traves de tus amigos

ÉSTA  SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO  NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE  MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO. esta en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.

El crack que ha fet aquests dos darrers anys l’economia espanyola és només una raó més per fugir, com abans millor, de les urpes d’aquest estat. Espanya és, avui, una ruïna. Com ho va ser ahir i ho serà demà passat. L’Estat espanyol ha estat un dels que més fons de cohesió europeus ha rebut, però el espanyols, fidels a la seva ancestral incapacitat de viure dels seus recursos, els han dilapidat i han perdut l’oportunitat d’aprofitar-los per a establir les bases d’un sistema econòmic més productiu.

Espanya està avesada a viure dels altres: primer de les colònies americanes, després de les europees i fins ara del conte de la Unió Europea. La improvisació, la fagocitació dels altres i la incapacitat dels seus governants són problemes endèmics d’Espanya. L’ampliació de la UE i la crisi financera mundial han situat Espanya en el lloc que mereix: a la ruïna.

Aquesta vegada no hauríem de permetre tal mostra de generositat. N’hi hauria prou amb una mica de democràcia que ens deixès decidir. Espanya no és només una ruïna, és un pare colonitzador i totalitari i una Maria Rosa, vull dir “Madre Patria” que quan s’hi posa ja sabeu què passa.

Evidenment tots aquets sonmis de “Grandeur” i de “G8” se´n van en orris.Certament despres d´haber rebut tots el ajuts i fons de l´UE durants anys, ara ens trobem amb un deficit terrible. Ens ho em gastat tot en festes, com va passar amb el Imperi que vem tindre i no va servir de res. La decadencia ha arribat gracies al PP i PSOE que sols han sapigut de l’economia especulativa. Quina vergonya i frustacio devant d’Europa fen equip amb Grecia i Portugal.

Mai 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.   juny »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 219.702 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

Flickr Photos

Anuncis