El crack que ha fet aquests dos darrers anys l’economia espanyola és només una raó més per fugir, com abans millor, de les urpes d’aquest estat. Espanya és, avui, una ruïna. Com ho va ser ahir i ho serà demà passat. L’Estat espanyol ha estat un dels que més fons de cohesió europeus ha rebut, però el espanyols, fidels a la seva ancestral incapacitat de viure dels seus recursos, els han dilapidat i han perdut l’oportunitat d’aprofitar-los per a establir les bases d’un sistema econòmic més productiu.

Espanya està avesada a viure dels altres: primer de les colònies americanes, després de les europees i fins ara del conte de la Unió Europea. La improvisació, la fagocitació dels altres i la incapacitat dels seus governants són problemes endèmics d’Espanya. L’ampliació de la UE i la crisi financera mundial han situat Espanya en el lloc que mereix: a la ruïna.

Aquesta vegada no hauríem de permetre tal mostra de generositat. N’hi hauria prou amb una mica de democràcia que ens deixès decidir. Espanya no és només una ruïna, és un pare colonitzador i totalitari i una Maria Rosa, vull dir “Madre Patria” que quan s’hi posa ja sabeu què passa.

Evidenment tots aquets sonmis de “Grandeur” i de “G8” se´n van en orris.Certament despres d´haber rebut tots el ajuts i fons de l´UE durants anys, ara ens trobem amb un deficit terrible. Ens ho em gastat tot en festes, com va passar amb el Imperi que vem tindre i no va servir de res. La decadencia ha arribat gracies al PP i PSOE que sols han sapigut de l’economia especulativa. Quina vergonya i frustacio devant d’Europa fen equip amb Grecia i Portugal.

Anuncis