Cristalls caiguts del cel

lliscant sobre dunes blanques

alimenten el teu recel

impedint que el fruit de noves branques

creixi a partir d’aquesta arrel.

Allibera el teu cor de l’hoste ingrat

que marca el pas dels teus batecs

i no mereix ésser honorat

de dirigir tan grans bufecs.

Canvia la direcció dels teus ulls,

aparta d’aquests possibles brosses

que emmascaren la realitat que esculls

no permetent eliminar les crosses

per por de perdre el qui ara aculls.

Dóna’m les claus del teu cofre

i en seré un bon guarda jurat

no permetent que quedi de nou orfe

a mans de qualsevol aprofitat.

Permet que sigui el teu esclau

i m’alliberi de la riquesa

que ara guardo sota clau

essent vós l’única, princesa,

que tindreu accés al meu palau.

Violant de Bru, 2003

Advertisements