El benestar de tots els ciutadans d’aquest país per poder passar la crisi té la clau en l’obtenció de la independència com més aviat millor

Christian Guarro i Cot / Cercle Català de Negocis
Aturats en una oficina del Servei Català d'Ocupació Aturats en una oficina del Servei Català d’Ocupació
DIEGO IBARRA / ARXIU

Des de ja no recordo quan, hi ha el pensament legítim que abans de pensar en processos independentistes ens hem de centrar en el terreny ideològic i en el terreny social per avançar en la millora del benestar de les persones. En temps de crisi, aquest benestar sembla que agafarà el sentit invers que hauria de tenir i les retallades ens vindran des d’un suposat partit d’esquerres amb la vènia de la dreta, partits, és clar, d’obediència espanyola. És a dir, que, a sobre de patir l’espoli que patim des de temps immemorials, ara als catalans ens retallaran drets que ens han costat suor i llàgrimes d’aconseguir.

Jo sóc dels que defensen que la independència i la ideologia social van agafades de la mà. Ni una primer que l’altra, les dues es complementen. Tan sols assolint la independència arribarem a unes quotes inimaginables de benestar. Des del Cercle Català de Negocis (CCN) ho hem anat explicant en els més de 140 actes que portem per tot el territori, en els prop de dos anys d’existència: hi ha 60 milions d’euros diaris que agafen el TGV i no tornen o, dit d’una altra manera, 3.000 euros/any per persona que no ens són retornats. Algú es pensa que viuríem més malament en cas d’independitzar-nos demà mateix?

Passaríem a ser el quart Estat d’Europa en renda per càpita. Ja no rebríem diners europeus, ans al contrari, ens convertiríem en un Estat que per la nostra situació econòmica contribuiríem a la solidaritat europea, entesa, aquesta sí, com a solidaritat voluntària. Abaixaríem els impostos a les empreses per aconseguir l’efecte crida i, d’una manera natural, sense pors abanderades des d’altaveus interessats, s’anirien instal·lant noves empreses que afavoririen la creació de nous llocs de treball. Disminuirien les taxes d’atur tan exagerades que tenim en aquests moments: arribem al 18% i, agafem-nos fort perquè no sembla que es vulgui aturar, per culpa de pertànyer a un Estat que mira pels seus interessos, que no són els nostres. Des del CCN defensem, respecte a aquest atur tan elevat, que amb una Catalunya independent aconseguiríem anivellar-nos amb els països capdavanters europeus.

Nosaltres tenim altres horitzons, horitzons compromesos amb Catalunya, horitzons que ens hem de plantejar com a assolibles, que els tenim a tocar, no ja com una quimera, sinó com una realitat. Plantejar-nos l’assoliment de l’Estat propi i no pensar en el país seria un despropòsit per part nostra.

El benestar de tots els ciutadans d’aquest país per poder passar la crisi té la clau en l’assoliment de la independència com més aviat millor. Una independència que passa per obtenir la majoria necessària al Parlament, 68 diputats que es comprometin a declarar la independència al Parlament de Catalunya, i que el poble de Catalunya voti via referèndum el que el nostre Parlament ha declarat. Sense traumes, sense divisions que ens portin a la derrota, sense pors que no ens deixin caminar. El CCN fa una aposta clara per unificar criteris, una aposta de país que garanteixi la unitat de tots els catalans cap a un únic objectiu, la independència de Catalunya. Una aposta cap al canvi tranquil i democràtic.

Ara que l’independentisme està tan despert, que està en ascens, com en les consultes que estan tenint tant d’èxit, ara que hi ha sectors atemorits per la força que porta el moviment independentista. Per poder somiar en un país que amb l’esforç de tothom el podem fer l’enveja de tot el món. Junts podem!

Anuncis