Per Cucarella.

Amb l’espectacle polític que representen PP i PSOE n’hi ha per a baquejar-se de riure. Però és més aviat patètic tot plegat. Són patètics els partits, ho són els seus “líders” i tota la cort que els alça el pet. Riuríem a gust si no fóra perquè les seues decisions ens afecten com queixalades d’un dobernam patronal a ja jugular dels treballadors.

Mireu ZP pintant-se-les de “progressista” però prenent decisions manllevades de la teoria i la pràctica política del PP; mireu-lo fent d’alegre capatàs del poder ultraliberal més immoral, lladre i criminal. I Rajoy, a qui els seus s’afanyaven a cantar-li les absoltes, a tort i a dret amolla increïbles declaracions per l’esquerra del PSOE. Esperpèntic.

Rajoy, que es veia combregat i pernolitat, ha trobat en l’esperpèntica actuació de ZP la possibilitat d’ajornar el seu anunciat soterrar, i per això no hi vol pactes d’oposició “responsable” amb el govern espanyol, i fa del tuacte de la crisi ariet per a derrocar el castell de ZP. A la vista dels fets, ni amb 100 Gürtels a l’aire guanyarà el PSOE les eleccions, ni avançades ni caducades de data. És per això que Rajoy embesteix com un bou cec, perquè si a ZP li deserten els vots –que li desertaran i a manta!– només conservant el seu electorat fidel ell seria president espanyol (si calguera amb Duran i Lleida i Urkullu de ministres de Qualsevol Cosa). S’hi aboca, doncs, Rajoy, a traure resquit de la incomparable incompetència de ZP: s’hi juga el futur polític que fins fa no res no tenia. ZP, però, ja no s’hi juga res. Ja put. Però «por los servicios prestados» ja el posaran d’assessor paràsit en el BCE o en alguna altra residència europea per a encaradors retirats.

Anuncis