You are currently browsing the monthly archive for Juny 2010.
Dels milions de delinqüents que han sigut enxampats per la justícia a la llar de la historia, pocs d’ells han sigut tan afortunats com el Millet i el Montull, ja que aquets després d’haver-se confessat culpables dels delictes d’apropiacions indegudes com així d’estafar a tort i a dret segueixen en llibertat, o sigui que pocs deliquents han sigut tan afortunats al llarg de la historia.
A vegades tinc moments a la meva vida que el meu pensament va mes enllá de lo que alguns han diuen “prudencia” ja que fins i tot mal penso de que el jutge responsable de jutgà al Sr Millet i al Sr Montull pot ser que el tinguin acollonit, o que les influencies o coneixences que el Sr Millet <se suposa que tenia amb algun politic>, pogués fer de fre, o que alguns d’aquets dedicats a la politica pogués tambe estar emmerdat fins les orelles amb els afers del Palau, com així també de les apropiacions indegudes i de projectes immobiliaris de quan el Sr Millet presidia aquesta institució.
En fi que tal com deia al començament, milions de delinqüents que no li arriben a la sola de la sabata al Sr Millet en qüestions d’apropiacions indegudes han estat engarjolats al mateix dia de la seva compareixença al jutgat.
Res d’extranyar que d’aqui poc temps al Sr Millet el contracti alguna productora cinematogràfica per fer una peli- cula de la seva vida.
He rebut un correu que deia textualment el següent:
Això és massa:
La sra. Leire Pajín, d’aquí a uns dies serà senadora, gràcies a l’acord de psoe i pp. Cada mes cobrarà:
– sou de senadora…………………………………………………………….. 5.500 euros
– sou de secretaria d’organització del psoe………………………. 6.500
– sou de ex-secretària de Estat de cooperació(*)………………. 7.000
– dietes ……………………………………………………………………………1.800
– total mensual……………………………………………………………… 20.800
– total anual……………………………………………………………………291.000 euros
(*): aquest càrrec el va deixar al juliol, però cobrarà aquesta indemnització durant 2 anys (vaja, com qualsevol de nosaltres).
I això en plena CRISI, amb 5 milions de persones sense feina al regne espanyol. Amb centenars de milers de treballadors cobrant el SALARI
MÍNIM de 624 euros/mes (8.736 euros/any). Amb més de 8 milions de persones sota el límit de la POBRESA. Aquesta és la política del servei públic i del be comú? O és l’Espanya del pelotazo i la corrupció legal?
Cal que ho sàpiga tothom. PASSA-HO
He fet cas a la frase final i te’l passo. De vegades penso que he sigut molt ruc de no haver-me fet polític perquè els d’aquí segur que deuen cobrar, si fa o no fa, igual.
També et passo l’enllaç a un vídeo on es pot veure i sentir una persona que parla clar: http://www.youtube.com/watch?v=nqno8H-mjeY
M’ho van recomanar i jo també us recomano que el feu còrrer.
Si ens proposem classificar per un ordre els governs dels països que son còmplices amb els atacs i altres maldats que ha comes el govern d’Israel en contra els palestins o contra el Líban al llarg de la seva curta historia en l’Orient Mitja és molt probable que quedessin poques pagines en blanc, ja que les demostracions dels governants de molts països del Mon sempre ha sigut la de tancar els ulls i tapar-se les orelles en quan els palestins son bombardejats robats o expulsats per el jueus de les seves pròpies terres, o sigui que aquestes maldats dels jueus que sempre en portat a cap, mai han sigut lo suficientment castigades per cap país, ja que si és per ordre alfabètic i cliquem la A d’America descobrim que aquet país sempre ha ajudat desinteressament a Israel, o sigui que EEUU és el principal proveïdor l’armament d’Israel i altres matèries, a mes és un defensor de la seva política i dels seus atacs, i si cliquem la E cap sorpresa ja que els espanyols sabem de sobres que tots els governs d’España des de Felip Gonzalez a Aznar i l’actual govern del Sr Zapatero mai han demostrat estar en contra el govern d’Israel, al contrari sempre els hi ha facilitat part de l’armament que és causant de moltes morts de palestins, en fi que aquets últims dies moltes paraules de condemna i de fer-se fotos els governants de molts paisos que diuen que son civilitzats, pro de demostracions de trencar relacions res de res, o sigui que cap pais a trencat relacions ni a expulsat a cap embaixador de Israel.
Aixi mateix es una llàstima que el govern d’Espanya o d´America o d´Alemania o de França no aprofitin l’ocasió per demostrar la seva solidaritat amb el poble palestí, ja que ara seria un moment oportú per enviar uns quants vaixells d´ajuda humanitária al port de Gaza, i que aquets vaixells estiguesin comandats per l´almiarall princep Felip.
Forcadell: ‘Serà la primera manifestació que demanarà sense embuts el dret a l’autodeterminació’
Representants dels 463 municipis que han fet la consulta estendran simbòlicament les seves pancartes davant del Parlament
La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha convocat per aquest proper dissabte una manifestació que sota el lema ‘Autodeterminació és democràcia’ vol fer arribar a la classe política el clam de la societat per poder exercir el dret a l’autodeterminació. ‘Volem dir que la gent està fent allò que no fan els partits’, explica a directe!cat la vicepresidenta de la PDD, Carme Forcadell. Al mateix temps, recorda que després que més de 500.000 persones hagin participat a les consultes i amb la sentència del TC penjant com una espasa de Dàmocles damunt de l’Estatut, és l’hora de ser ‘proactius’ i sortir al carrer abans de les eleccions de la tardor.
La marxa sortirà el proper dissabte a les sis de la tarda des de la Plaça d’Urquinaona de Barcelona i anirà fins al Parlament de Catalunya on els representants de les diverses comissions organitzadores de les consultes sobre la independència hi estendran les pancartes dels seus corresponents municipis per tal de reclamar als representants polítics que tinguin en compte aquest moviment i que hi donin suport. Després hi haurà actuacions musicals a l’Arc de Triomf i la marxa es traslladarà a Cornellà on se celebra l’acte central de campanya per a la consulta del 20J.
Tres pancartes
Forcadell explica que a l’encapçalament de la marxa no hi trobarem cares conegudes sinó justament la gent anònima per demostrar que és gràcies al treball de totes aquestes persones que s’ha aconseguit tirar endavant les consultes arreu del Principat. Darrere una segona pancarta hi aniran representants d’entitats i personalitats que vulguin donar suport a la manifestació. S’espera que hi puguin assistir bona part dels noms propis que s’han adherit al manifest com per exemple Agustí Bassols, Carles Móra, Carles Móra, Joan Solà, Josep Maria Terricabras, Mathew Tree, Montserrat Carulla, Núria Feliu, Salvador Cardús o Maria Lapiedra. La tercera pancarta la duran els batlles i regidors que han treballat de la mà de les comissions organitzadores per tirar endavant les consultes.
Marxa preventiva davant la sentència del TC espanyol
La mobilització d’aquest dissabte està pensada per donar suport a les consultes sobre la independència i per reclamar el dret a l’autodeterminació davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) pugui retallar l’Estatut referendat pel poble de Catalunya. La vicepresidenta de la PDD creu que és una ‘aberració jurídica’ que sigui un tribunal el que determini la voluntat d’un poble i troba paradoxal que després que 500.000 persones ja hagin dit sí a la independència a les consultes, el Parlament encara estigui pendent del futur de l’Estatut. És per això que reclama sortir al carrer aquest diumenge per demostrar que l”Estatut és una via exhaurida’.
Manifest nacional i social
Forcadell fa èmfasi en el contingut nacional i social del manifest de la marxa del 12J (pdf) que situa l’espoli fiscal i la capacitat de Catalunya per decidir les seves pròpies polítiques socials com a punts clau. En aquest sentit recorda que en un moment de crisi econòmica com el que vivim l’espoli fiscal que pateix Catalunya agreuja encara més la situació de les persones pobres del país.
El benestar de tots els ciutadans d’aquest país per poder passar la crisi té la clau en l’obtenció de la independència com més aviat millor
Christian Guarro i Cot / Cercle Català de Negocis
Aturats en una oficina del Servei Català d’OcupacióDIEGO IBARRA / ARXIU
Des de ja no recordo quan, hi ha el pensament legítim que abans de pensar en processos independentistes ens hem de centrar en el terreny ideològic i en el terreny social per avançar en la millora del benestar de les persones. En temps de crisi, aquest benestar sembla que agafarà el sentit invers que hauria de tenir i les retallades ens vindran des d’un suposat partit d’esquerres amb la vènia de la dreta, partits, és clar, d’obediència espanyola. És a dir, que, a sobre de patir l’espoli que patim des de temps immemorials, ara als catalans ens retallaran drets que ens han costat suor i llàgrimes d’aconseguir.
Jo sóc dels que defensen que la independència i la ideologia social van agafades de la mà. Ni una primer que l’altra, les dues es complementen. Tan sols assolint la independència arribarem a unes quotes inimaginables de benestar. Des del Cercle Català de Negocis (CCN) ho hem anat explicant en els més de 140 actes que portem per tot el territori, en els prop de dos anys d’existència: hi ha 60 milions d’euros diaris que agafen el TGV i no tornen o, dit d’una altra manera, 3.000 euros/any per persona que no ens són retornats. Algú es pensa que viuríem més malament en cas d’independitzar-nos demà mateix?
Passaríem a ser el quart Estat d’Europa en renda per càpita. Ja no rebríem diners europeus, ans al contrari, ens convertiríem en un Estat que per la nostra situació econòmica contribuiríem a la solidaritat europea, entesa, aquesta sí, com a solidaritat voluntària. Abaixaríem els impostos a les empreses per aconseguir l’efecte crida i, d’una manera natural, sense pors abanderades des d’altaveus interessats, s’anirien instal·lant noves empreses que afavoririen la creació de nous llocs de treball. Disminuirien les taxes d’atur tan exagerades que tenim en aquests moments: arribem al 18% i, agafem-nos fort perquè no sembla que es vulgui aturar, per culpa de pertànyer a un Estat que mira pels seus interessos, que no són els nostres. Des del CCN defensem, respecte a aquest atur tan elevat, que amb una Catalunya independent aconseguiríem anivellar-nos amb els països capdavanters europeus.
Nosaltres tenim altres horitzons, horitzons compromesos amb Catalunya, horitzons que ens hem de plantejar com a assolibles, que els tenim a tocar, no ja com una quimera, sinó com una realitat. Plantejar-nos l’assoliment de l’Estat propi i no pensar en el país seria un despropòsit per part nostra.
El benestar de tots els ciutadans d’aquest país per poder passar la crisi té la clau en l’assoliment de la independència com més aviat millor. Una independència que passa per obtenir la majoria necessària al Parlament, 68 diputats que es comprometin a declarar la independència al Parlament de Catalunya, i que el poble de Catalunya voti via referèndum el que el nostre Parlament ha declarat. Sense traumes, sense divisions que ens portin a la derrota, sense pors que no ens deixin caminar. El CCN fa una aposta clara per unificar criteris, una aposta de país que garanteixi la unitat de tots els catalans cap a un únic objectiu, la independència de Catalunya. Una aposta cap al canvi tranquil i democràtic.
Ara que l’independentisme està tan despert, que està en ascens, com en les consultes que estan tenint tant d’èxit, ara que hi ha sectors atemorits per la força que porta el moviment independentista. Per poder somiar en un país que amb l’esforç de tothom el podem fer l’enveja de tot el món. Junts podem!
la tribuna
A Catalunya tenim una alternativa per superar la crisi d’una forma ràpida, molt més ràpida del que suposa seguir a Espanya: la independència
Serà una oportunitat per establir-se aquí, perquè hi haurà inversions derivades de l’eliminació de l’espoli fiscal i del dèficit acumulat de tants anys d’arraconament premeditat
Sobre la crisi que vivim se n’ha escrit molt i en tornarem a llegir molts arguments dels perquè i de com n’hem de sortir. Qualsevol pla per sortir-ne, fracassarà si seguim a Espanya, aquest país que fa inversions milionàries en trens d’alta velocitat que cap més país del món no s’atreveix a fer perquè saben que no és rendible, aquest país que per ajudar les comunitats pobres crea milers de funcionaris, duplicant i triplicant el nivell de Catalunya, o dóna un subsidi agrari tot l’any només treballant dues setmanes, aquest país que construeix milers de quilòmetres d’autovies en àrees on no hi ha gairebé trànsit i oblida aquelles que generen el PIB més alt i en són deficitàries, i aquest país que ajuda la banca privada, inverteix milions d’euros en obres per afavorir les grans empreses constructores espanyoles, i en canvi oblida el petit i mitjà empresari, que genera més llocs de treball i que està arrelat al territori. Qualsevol sortida de la crisi continuant dins aquest país, és inviable o si més no farà tancar milers d’empreses, deixarà a l’atur centenars de milers de persones, i allargarà l’agonia més enllà del que ens mereixem.
Perquè a Catalunya tenim una alternativa per superar la crisi d’una forma ràpida, molt més ràpida del que suposa seguir a Espanya.
Recorda el lector l’efecte que va produir la designació de Barcelona com a seu Olímpica al 92? Després d’uns anys foscos de dictadura i unes quantes devaluacions per intentar mantenir la competitivitat internacional, l’impuls olímpic va suposar un procés il·lusionador per a un país que volia tornar a ser al món, hi havia un objectiu a complir amb nota i es va palesar a totes les capes socials, polítiques i econòmiques. Però també va suposar que moltes empreses d’arreu del món trobessin en Catalunya un país on invertir per fer-hi indústries aprofitant els costos salarials baixos i l’impuls tradicional de l’empresa catalana. Tot plegat va suposar uns anys de creixement econòmic però també social.
Avui aquesta situació ja no és reproduïble, no es pot fer un gran esdeveniment com aquell i en cap cas no suposaria el desenvolupament del moment perquè ara no tenim aquells avantatges que trobaven les empreses que s’implantaven a Catalunya.
Però sí que hi ha un esdeveniment que farà que es produeixi un efecte similar i ens traurà de la crisi de forma ràpida, si ho fem a temps. Es tracta de l’assoliment de la independència de Catalunya. Sens dubte tornarà a ser un procés engrescador que unirà molts sectors, que remourà estructures i permetrà repensar moltes de les qüestions que hem adoptat com a nostres pel fet de ser a Espanya, però que provenen de visions tancades i castellanitzants, res a veure amb el tarannà català. Parlem de tornar als valors clàssics de l’esforç, del treball, de la feina ben feta, en lloc de l’especulació, la televisió escombraria o les baralles dialèctiques dels polítics.
Però més important encara, un nou Estat català serà vist per importants grups empresarials internacionals com a una oportunitat per establir-se aquí, per una banda perquè hi haurà moltes inversions per fer derivades de l’eliminació de l’espoli fiscal i del dèficit acumulat de tants anys d’arraconament clarament premeditat, però per una altra perquè entendran que pocs llocs d’Europa ofereixen una tradició empresarial com la nostra, un alt de coneixement tecnològic, algunes de les millors escoles de negoci del món, i una situació estratègica al sud d’Europa. I també grans grups financers veuran en Catalunya un nínxol de mercat al qual aportar finançament, amb el convenciment que sent fora d’Espanya la capacitat de Catalunya per retornar el capital i interessos serà molt més alta que avui. Aquest finançament és bàsic per evitar el tancament de moltes petites i mitjanes empreses que s’han vist impossibilitades d’obtenir pòlisses i crèdits.
Els catalans hem de fer valer els nostres valors i virtuts per sortir del pou en què hem entrat per pertànyer a Espanya, i ho hem de fer abans que sigui massa tard. Encara hi som a temps, mai no hem estat tan a prop d’assolir-ho, i tampoc mai no hem estat tan a prop de la desaparició de gran part del nostre teixit empresarial de petita i mitjana empresa, la que ha mantingut el pols econòmic de la societat catalana. Per fer-ho només ens queda una via, la independència, i només depèn de nosaltres, del que votem a les properes eleccions.
Butlletí de titulars per correu electrònic Enviar Dijous 03.06.2010 | 19:38Catalunya compliria amb tots els requisits per constituir-se en Estat dins la Unió Europea La jurisprudència europea marcada amb el referèndum de Montenegro indica que cal que voti més d’un 50% de la població i que el Sí a la independència superi el 55% dels vots emesos. Catalunya compliria els dos requisits si es celebrés un referèndum.
Perquè la independència de Montenegro fos aprovada i reconeguda per la Unió Europea, van caldre dos requisits:
1. Que votessin més d’un 50% de les persones amb dret a vot.
2. Que el vot Sí superés el 55% dels vots emesos.
Ambdós requisits es van complir i l’any 2006, Montenegro va esdevenir un Estat independent de Sèrbia de forma democràtica. L’altre referent és Kosovo, que el febrer de 2008 va proclamar la independència unilateralment des del seu Parlament.
El referèndum a Catalunya compliria amb els requisits internacionals
Segons l’enquesta feta per DYM i difosa per la Universitat Oberta de Catalunya, el referèndum sobre la independència del nostre país seria un èxit en tots els sentits. En primer lloc, votaria un 70% del cens, superant de llarg el primer requisit. En segon lloc, dels vots emesos, el Sí arrasaria amb un 72% dels vots. Els vots en contra només arribarien a un 25%. La resta serien vots en blanc.
A Montenegro hi havia menys independentistes que Catalunya
Al referèndum de Montenegro hi va votar l’espectacular xifra del 86% del cens. A Catalunya existeix una abstenció fixa que recau en el 20%, per tant, és gairebé impossible superar el 80% de participació en unes eleccions o en un referèndum. Ara bé, el resultat a Montenegro va ser d’allò més ajustat. Un 55,5% va votar a favor i un 44,5% ho va fer en contra de la independència. A Catalunya, els resultats serien molt més clars. Ara per ara, la Constitució espanyola prohibeix la secessió de qualsevol part de l’Estat. De fet, l’article número 8 assegura que “el ejército es el garante de la unidad de España”.
Informa: CRONICA.CAT
Per e-noticies
El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Salamanca el juny de 2007 on es reconeix la vulneració al dret a l’honor de Julián Lanzarote (PP), alcalde de Salamanaca, pels insults realitzats per l’actor Pepe Rubianes, ja mort.
Pepe Rubianes, mort l’1 de març de 2009, va assegurar el 26 de gener de 2007 al diari e-notícies que Lanzarote era un “idiota” i “desgraciado“, va dir que “qué coño va a leer” l’alcalde salmantí, i va indicar que esperava que el dirigent del PP “se ahogue en su propia mierda“.
El jutjat de primera instància número 2 de Salamanca va desestimar la petició de Lanzarote, decisió que va ser revocada posteriorment per l’Audiència Provincial, i ara el TS ha confirmat aquesta revocació.
El ponent, Xavier O’Callaghan, considera que les manifestacions de l’actor “redunden en el descrèdit de la persona afectada, que per la seva projecció pública i política té transcendència social, comportant en si mateixes una desqualificació inadmissible de reputació”.
La sentència afegeix que “es pot discrepar, censurar i criticar amb tota la força que es consideri necessària, però no insultar”. Aquesta resolució obliga al diari e-notícies a publicar la sentència durant dos dies.
Els cinc dies que el rei Joan Carles va estar ingressat a les habitacions de Barnaclínic, la planta privada de l’Hospital Clínic de Barcelona, han estat facturats a la Casa del Rei per una suma de 25.000 euros, segons informa El Periódico.
La xifra no inclou la operació, atès que el monarca va ser operat a l’àrea pública del Clínic. Tot i això, va ser hospitalitzat, per raons de seguretat, a la planta de Barnaclínic.
La Zarzuela va reservar totes les dependències de Barnaclínic del 6 al 12 de maig. L’alt cost s’explica pels acompanyants que va tenir Joan Carles, que va estar acompanyat per escortes i militars. A més, la factura inclou el reforç de personal d’infermeria i auxiliars que va requerir l’estada del Rei.
El documental “Adéu, Espanya?” de M. Dolors Genovès, dins l’espai “Sense ficció” de TV3 va ser el programa més vist a Catalunya amb una audiència mitjana de 733.000 espectadors i una quota del 23,9%, segons dades de Kantar Media.
El documental, de 96 minuts de durada, és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta si la secessió és democràtica i si els processos d’independència són jurídics o fruit d’una negociació.
“Adéu, Espanya?” va aconseguir, a més, la millor nit de dijous del 2010 a TV3, 5.5 punts de quota per sobre de la mitjana del altres dijous.
De les dades d’audiència, destaca que el 35,2% de joves fins a 24 anys que en aquells moments miraven la televisió van triar veure “Adéu, Espanya?”. Per gèneres, el documental va ser vist per un 26,4% d’homes i el 20,1% de dones. També destaca la quota que el documental va obtenir a Barcelona: 28%.
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents