You are currently browsing the monthly archive for Juliol 2010.

En un correu electrònic em demanen que comenti la possible intervenció del Tribunal Constitucional contra la llei que prohibeix els toros. I és que els nacionalistes espanyols preguen als deus que la prohibició de les corrides a Catalunya arribi fins al Tribunal Constitucional. Després de l’estrall de l’Estatut, els jutges de la “unidad indivisible” poden ser la medecina que necessiten els malparits dels catalans, que com tothom sap són gent dolenta i desagraïda.

Si del que es tracta es de defensar la “Fiesta Nacional”, ningú no ho farà millor que el “Trio de la Maestranza”. Tant pot ser així, que jo crec que més enllà de revocar la llei aprovada al Parlament, personatges tribals i excloents com Jaume I, Blanca d’Anjou, Prat de la Riba, Macià i Companys, hauran de deixar pas en els plans d’estudi catalans a autèntiques i veritables figures de la història i la cultura comuna, com el Litri, el Cordobés, José Tomás i Jesulín.

El diari Avui es pregunta si aquests aficionats a la tortura feta espectacle no haurien de ser recusats en un cas com aquest. I jo crec que tinc la resposta: de cap manera!

Jo vull que la llei contra les corrides arribi al TC. És el millor que ens pot passar. Ja estic veient un altre 10 de juliol gloriós i, de nou, un model caduc d’estat en evidència davant de tot el món civilitzat.

Aquesta foto és fantàstica. Ho diu tot. Sembla una imatge fixa del NO-DO, i que serveix per a definir clarament la línia que separa la civilització de la barbàrie, el respecte per les institucions democràtiques de l’“ordeno y mando”, el centralisme polític i social de la pluralitat cultural, l’extemporaneïtat de la modernitat, la caspositat del progrés. I els catalans fa temps que sabem a quin costat de la línia volem ser.

Per això vull que des de Madrid intervinguin contra la llei de defensa dels drets animals. És el millor que ens pot passar. No en tinc cap dubte.

A més a més, no em direu que no té la seva gràcia que, al final, i després de tants anys d’afanys siguin ara uns banyuts els qui més hauran fet pel nostre futur nacional.

España está rota. Pero esto no es ninguna novedad. Y si está rota, bueno ¿y qué? ¿qué consecuencias tiene la ruptura? ¿Acaso al­guien se va a llevar los trozos a otra parte o se los va a quedar?

<!– –> ¿Acaso son pro­piedad de otros pobladores que no sean quienes los habitan? ¿Acaso alguien pierde algo con la ruptura, a no ser que tenga cicló­peos intereses a caballo entre el trozo y el todo? España es el “todo” menos Galiza, Euzkadi y Catalunya. Limítense a ella los quejicas que a todas horas gimotean porque España se rompe…

Y no es que España vaya a romperse, es que España está rota desde siempre. Unida por fuera a la fuerza, siempre estuvo hecha pedazos por dentro. Tres territorios tienen la suficiente entidad como para que se eman­cipen cuanto antes de sus seculares dominadores. Galiza, Euzkadi y Catalunya tienen una psicología, un idioma, una mentalidad, una sensibilidad y un sentido de la vida que nada tienen que ver con la psicología, el idioma, la mentalidad, la sensibilidad y el sentido de la vida que tienen los que por la fuerza de las armas o a base de gue­rra han puesto sus zarpas sobre ellos. Estos territo­rios, y los pue­blos que los habitan tienen, desde tiempo inmemorial, una concien­cia especial: la conciencia de vivir juntos convertida en vo­luntad po­lítica. Esas son las circunstancias o condiciones en cuya virtud un pue­blo se transforma en nación. Que se lo nieguen los que tienen la sartén por el mango, es una ignominia y hasta conculcan, llegado el caso, los Derechos Humanos que permiten decidir por sí mismo a cada pueblo.

La historia de esta España rota con sus trozos pegados como se pega un jarrón es la historia de una fuerza centrífuga ejercida por aquellos territorios a la que los verdugos han reaccionado con la fuerza centrípeta necesaria -incluida una guerra- para someterlos. Al final, siempre son las mismas credenciales: la fuerza bruta, o su amenaza.

Pero es que, además, desde que irrumpieron los políticos profe­sionales en escena y empezó la andadura de esta democracia falsi­ficada, han aparecido multitud de delincuentes políticos que agravan la situación. Delincuen­tes políticos que son de dos clases: los que siendo de­lincuentes se metieron a políticos, y los que siendo políti­cos se han convertido en delincuentes. Todos tienen en común que son agita­dores y reclaman para sí lo que niegan a los demás. Ellos son los que reinventan una y otra vez ese invento llamado España que no es otra cosa que una marmita comprimida. Sí, lo repito, Es­paña, tal como esos delin­cuentes políticos la entienden, es un in­vento. Como invento puro es Dios, libertad o justicia.

Tantas veces como han arreciado los escasos periodos de tiempo vividos por aquí en calma y liberalidad, cuando Galiza, Euzkadi y Catalunya han arreciado en sus aspiraciones soberanistas los ca­nallas las han liquidado con guerras sucias o con una guerra abierta.

Lo ideal, para muchos millones, es que España se rompa efectiva­mente de una vez y se descomponga en sus porciones na­turales. Sólo así podremos vivir todos en paz. Mientras eso no se cumpla, la cartografía de este país será un collage de naciones; una visible y dominante, y otras enterradas y dominadas. Pero siempre viendo y padeciendo todo el mundo las costuras.

Jaime Richart
La ética no tiene fronteras. La compasión no tiene nacionalidad. La empatía no entiende de idiomas, ni banderas, ni patriotismos
|Per Yolanda Plaza Ruiz.

<!– –>

Activista madrileña en la Puerta del Sol de Madrid

Fue en 1991 cuando la Comunidad Canaria prohibió por ley la celebración de corridas de toros en su territorio. Han transcurrido 19 años y hoy, 28 de julio del 2010, el Parlamento Catalán ha aprobado la ILP en contra de éstos “festejos”. Millones de ciudadanos nos hemos alegrado por ésta iniciativa. La fiesta, sí fiesta sin sangre ni violencia, se ha vivido no sólo en Barcelona, en Cataluña, sino que en otros rincones del Estado hemos celebrado ésta muestra de cordura, de civismo y de evolución.

En Madrid nos hemos reuinido decenas de personas en la Puerta del Sol para celebrar la victoria. Unos lloraban de alegría, otros saltaban, se abrazaban, nuestras caras reflejaban la satisfacción por el trabajo bien hecho, de ver el fruto de tanto esfuerzo abnegado, de tanto sacrificio. Hoy hemos llorado por ellos, por los toros asesinados sin piedad, por los que aun morirán sin saber que nosotros estamos luchando por sus vidas.

Cuánto cinismo, qué insulto a la razón y a la cordura llamar cultura al sadismo, al crimen cometido contra un animal inocente. El dolor no se pude enmascarar, la sangre no se puede ocultar, la muerte no tiene marcha atrás. Música, aplausos, vítores, matarifes disfrazados de balilarinas, espectadores sedientos de sangre, vampiros por devoción. ¡Qué sarcasmo! Pero hoy su risa se ha helado, su gesto refleja amargura, su alegría ha sufrido un colapso.

¡Qué alegría vivida hoy en la Puerta del Sol! Sí en Madrid, donde algunos quieren enemistar a la ciudadanía contra los habitantes de otros rincones de la península, contra Cataluña. ¡Hoy hemos brindado con cava catalán!. Sí señor, como no podía ser de otra manera. La ética no tiene fronteras. La compasión no tiene nacionalidad. La empatía no entiende de idiomas, ni banderas, ni patriotismos. La justicia y la razón están de nuestra parte. Hoy hemos ganado una batalla, pero aun nos queda mucha guerra por delante.

¡Un brindis por Cataluña!

http://delavidaylapalabra.blogspot.com/2010/07/28-de-julio-2010-puerta-del-sol-en.html

Benvolgut,benvolguda,

Perquè Catalunya sigui lliure i sobirana cal que tots fem un esforç i treballem plegats fins aconseguir-ho.

Tu també hi pots contribuir.

Només et demanem que cada setmana facis un nou adherit. Cada setmana. Al menys un.

Tan se val si estàs de vacances o treballant. A per tot hi ha catalans i Internet. Només cal convèncer a un amic o conegut i portar-lo a registrar-se a http://manifest12abril.cat .

Si tots ho fem, podrem fer arribar un missatge inequívoc a tots els partits polítics: volem ser lliures i sobirans i volem que treballeu units.

I quan ja siguem un nou estat de la Unió Europea tu sabràs que hi has contribuit.

Gràcies,

Manifest 12 d’Abril

Daniele Germani
Gionaletissmo

Primi effetti della legge che ha cancellato i duelli tra uomini i tori in Catalogna. Vile attacco in stile fascista presso la sede dell’ERC, la Sinistra Repubblicana, da parte di Enrique Guillen

Evidentemente deluso dalla decisione di proibire le corride in Catalogna, Enrique Guillen, insieme ad un manipolo di complici, ha devastato il locale. Bilancio: un ferito non grave. La vendetta è un piatto che va servito freddo, o Alexander Guillen Merida 20 2 09 G Castillo Spagna: torero attacca la sede di un partito No corridaalmeno così recita il famoso detto. Evidentemente il torero Guillen ha un’idea totalmente differente su questa proverbiale tempistica e, solo a poche ore dalla ratifica della legge del Parlamento catalano che abolisce le corride in Catalogna, si è presentato presso la sede del Partito della Sinistra Repubblicana di Barcellona e ha devastato il locale dove era in corso una riunione della JERC, la sezione giovanile del partito, ferendo un militante e mandandolo all’ospedale. Secondo Guillen, la ERC gli avrebbe rovinato la vita. La ERC difatti è uno dei due partiti, insieme ai verdi e comunisti, ad aver sempre sostenuto la legge di iniziativa popolare che nel dicembre scorso, democraticamente firmata da ben 180.000 cittadini, aveva dato via all’iter per l’abolizione delle corride in Catalogna. Iter che si è concluso proprio ieri 28 luglio, con l’approvazione a maggioranza di tale legge. In effetti, a causa di questa legge, il torero a partire dal 2012 si troverà disoccupato. O, quanto meno, lo sarà in Catalogna.

AGGRESSIONE FASCISTA’S STYLE– L’aggressione è stata abbastanza anomala, ma di chiaro stampo fascista, almeno per quanto riguarda la tecnica usata. Il torero si è presentato verso le 17.00 presso la sede del partito e si è fatto identificare. Dapprima ha dichiarato le sue generalità, ha consegnato il suo documento di identità e poi ha iniziato a dare in escandescenza. All’inizio inveendo contro l’ERC, rea, secondo lui, di avergli fatto perdere il lavoro e poi distruggendo una bacheca informativa. I militanti, spaventati, hanno chiamato la polizia, che ha tardato ad arrivare. Il ritardo è stato fatale. Infatti dopo pochi minuti Guillen è tornato, stavolta in compagnia di tre complici, due uomini e una donna (sua moglie, a quanto pare) e insieme hanno iniziato a mettere a soqquadro il locale, minacciando di incendiare tutto.

UN FERITO NON GRAVE – La devastazione è stata rapida e il panico ha invaso i presenti. I giovani del partito hanno tentato di far calmare gli aggressori, ma non c’è stato verso, e anzi, i tre, dopo aver distrutto una libreria, hanno tentato di aggredire i convenuti. A farne le spese è stato un giovane militante, che colpito violentemente da una sedia, è stato ricoverato all’ospedale per accertamenti, ma che risulta non essere stato ferito gravemente. La polizia è Spagna: torero attacca la sede di un partito No corridaarrivata quando tutto si era già concluso. Ha raccolto le testimonianze dei presenti e la denuncia della ERC contro gli aggressori.

TUTTO È POLITICA? – L’ufficio stampa dell’ERC, per voce di Laura Baquedano, ci ha assicurato che questa aggressione non ha nulla a che vedere con la questione indipendentista, che negli ultimi mesi sta prendendo sempre più spazio nella politica nazionale spagnola e quella locale catalana, ma che aveva a che vedere solo ed esclusivamente con la proibizione delle corride. La signora Baquedano ha dichiarato inoltre che “apparentemente Gillen non era nè ubriaco, nè drogato”. La vergognosa aggressione subita dai ragazzi della ERC è quindi da ascrivere alla rabbia e nulla più. Resta comuqnue un evento che riempirà l’agenda politica dei prossimi mesi, essendo comunque accaduto in un contesto politico che va in crescendo, e che non potrà essere certamente ignorato dall’opinione pubblica. La ERC questa mattina ha presentato una denuncia nei confronti del torero e dei suoi complici, che nei prossimi mesi dovranno rispondere di quanto accaduto.

L’ULTIMO TORERO DI CATALOGNA – Abbiamo tentato di raggiungere Guillen telefonicamente farci raccontare la sua versione dei fatti, ma non c’è stato modo. Guillen è l’ultimo torero catalano in attività. Già a febbraio scorso aveva lasciato importanti dichiarazioni riguardanti la votazione che poi ieri ha decretato ufficialmente la chiusura di tutte le plazas de toros della Catalogna: “Se passerà la legge, sarà una rovina per tutti e ci saranno ripercussioni anche a livello nazionale”. “Non voglio essere l’ultimo torero catalano della storia” ha inoltre aggiunto “a ricevere una ‘alternativa’ (la prestigiosa promozione da novizio a matador, nda)”. A quanto pare invece lo sarà, e dopo i gravi fatti di ieri pomeriggio, forse le sabbiose arene delle plazas de toros non lo vedranno protagonista per un bel po’ di tempo.

Daniele Germani//Gionaletissmo

La prohibició dels toros a Catalunya en portada de la CNN, la BBC i Le Monde

La decisió del Parlament de Catalunya de prohibir les corrides de toros a partir del gener de 2012 està donant la volta al món. La CNN, la BBC, Le Monde i nombrosos mitjans d’arreu del món ho destaquen en portada de les seves webs.

La prohibició dels toros a Catalunya en portada de la CNN, la BBC i Le Monde

28.07.2010 – 13:07 – Món

CNN: Les ‘cruels’ corrides són prohibides a la Catalunya espanyola

“Catalunya esdevé la primera regió d’Espanya en prohibir les corrides de toros després que el seu parlament ha decidit aquest dimecres acabar amb aquesta tradició cruel”. Segons la principal televisió d’Estats Units “alguns analistes diuen que el nacionalisme català, incloent-hi l’independentisme, no ha influït en aquesta votació”.

BBC: Catalunya prohibeix les corrides en una votació important a Espanya

“Però mentre el debat oficial és sobre els drets dels animals, molts creuen que aquest procés és un atemptat nacionalista català per remarcar la seva diferència del resta d’Espanya rebutjant una de les seves tradicions més importants”.

Els mitjans de comunicació francesos també han seguit amb especial atenció el debat sobre la prohibició de les curses de braus. A continuació, adjuntem els titulars dels principals diaris francòfons:

Le Monde: Catalunya vota prohibir les corrides de toros

Libération: Catalunya prohibeix les corrides

Le Figaro: El Parlament català prohibeix les corrides

Els mitjans de comunicació espanyols, per la seva banda, han reaccionat amb duresa un cop s’ha confirmat la prohibició d’aquest espectacle sagnant a partir del gener del 2012. A la portada del portal sobre toros Burladero hi podem llegir: “Se consuma el atentado catalan contra la historia“.

29.07.2010

Ahir, Catalunya va tornar a ser centre de les mirades d’arreu del món, un fet que per alguna raó comença a ser habitual a l’atrafegada vida política i social d’aquest país. En aquest cas, però, i malgrat que a Espanya ho hagin volgut interpretar d’una altra manera, la qüestió que situava Catalunya al centre de l’escena internacional no va ser cap fet relacionat amb la dialèctica Catalunya / Espanya, sinó una notícia relacionada amb la molt més antiga dialèctica entre civilització i barbàrie.

I és que ahir, per orgull dels seus ciutadans, el Parlament de Catalunya va votar a favor de l’abolició de les curses de braus proposada per la ILP Prou!, impulsada per ciutadans comuns que han fet un us exemplar d’una eina de participació que com més va més mostra el seu potencial per portar al Parlament aquells afers que, malgrat ser d’interès general, no han sigut adequadament recollits pels representants del poble al legislatiu.

Així, i com en realitat sol passar sempre, el triomf de la civilització ha anat acompanyat del triomf de la democràcia. En aquest sentit, són sorprenents les crítiques del PP i C’s contra la ILP, acusant-la de representar una ofensa a la llibertat. Prohibir els toros no afecta més a la “llibertat” dels ciutadans que prohibir l’excés de velocitat, la conducció en estat etílic o el xantatge. I s’ha fet mitjançant l’exercici de llibertat més genuí de tots els que existeixen en democràcia: la participació política. I més enllà, en aquest cas, del simple vot a un partit.

La venjança dels pro-taurins: el torero Enrique Guillén ataca una seu d’Esquerra

Un grup de partidaris de les corrides de toros encapçalats pel torero Enrique Guillén han assaltat aquesta tarda la seu d’Esquerra Republicana al districte barceloní de l’Eixample. Els assaltants han causat desperfectes a la seu i han ferit un militant d’Esquerra.

La venjança dels pro-taurins: el torero Enrique Guillén ataca una seu d'Esquerra

28.07.2010 – 12:07 – Països Catalans

Mal perdre per part dels partidaris de les corrides de toros a Catalunya. La primera resposta violenta per part dels pro-taurins no s’ha fet esperar. I aquesta tarda, el torero Enrique Guillén s’ha personat amb diversos defensors de les corrides a la seu d’Esquerra a l’Eixample. Guillén i els pro-taurins han increpat als militants d’Esquerra i de les JERC que hi havia en aquell moment, i els han amenaçat de propinar-los un atac amb violència. En tot moment, els pro-taurins no han parat de proferir insults contra Esquerra i els ‘nacionalistes’.

Què ha passat exactament?

Els militants de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya estaven reunits com tots els dimecres a la seu de l’Eixample quan un violent Enrique Guillén ha entrat per la porta del casal. El torero que s’ha identificat amb aires de grandesa dient “soy Enrique Guillén” i ha enumerat els nombres del seu document nacional d’identitat.

El matador ha insultat als militants del partit independentista amb violència i els ha retret que “por vuestra culpa me voy a quedar sin trabajo”. Enrique Guillén ha amenaçat dient que “os vais a enterar, esto no va quedar así, ahora iremos a por vosotros, Esquerra, Iniciativa, el señor Benach y el Portabella”. Els militants espantats, en tot moment, li han demanat que es calmés. Guillén ha destrossat l’aparador amb informació i ha marxat.

Llavors han trucat als Mossos d’Esquadra. Però abans que puguessin venir, la dona de Guillén s’ha presentat de nou per increpar al local d’ERC. Al cap d’uns minuts Enrique Guillén ha aparegut amb 3 individus més que han entrat a la seu i han destrossat el local. En primer lloc, han tirat pel terra tota la biblioteca històrica del Casal d’Esquerra-Eixample, han trencat material audiovisual i han volgut arrencar una senyera estelada.

Els exaltats pro-taurins fereixen a un militant

El pànic s’ha estès a la sala. Ha estat llavors quan un dels pro-taurins ha llançat amb violència una cadira contra un militant que ha resultat ferit. Quan els assaltants s’han adonat del que havien fet, amb el Casal destrossat, han marxat ràpidament. Els Mossos d’Esquadra han arribat tard i Esquerra denunciarà als assaltants. El militant ferit està a l’Hospital Clínic.

Així doncs, aquesta ha estat la primera resposta violenta per part dels pro-taurins després que el Parlament de Catalunya hagi aprovat democràticament l’abolició de les corrides de toros. No cal oblidar que el procés de la ILP ha estat un procés net i que ha comptat amb el suport de 180.000 signatures, i amb el recolzament social majoritari dels ciutadans de Catalunya.

pubblicato il 28 luglio 2010 alle 11:53 dallo stesso autoretorna alla home

Il parlamentino della comunità autonoma catalana ha votato a favore della proibizione degli spettacoli taurini. La previsioni di voto sono state rispettate e, dopo le Canarie nel 1991, la regione catalana sarà la seconda comunità spagnola a proibire le corride.

prou ilp Spagna: dal 2012 stop alle corride in CatalognaMatados los matadores. Storica decisione del parlamento autonomo della Catalogna, che questa mattina ha approvato la sospensione definitiva della programmazione delle corride su tutto il territorio catalano, a partire dal 2012. È la seconda comunità autonoma spagnola a proibire questo spettacolo, definito come “tortura indegna” dai promotori della legge popolare approvata il 18 dicembre scorso dallo stesso parlamento catalano. Non tutti gli spettacoli taurini saranno proibiti, ma solamente quelli che implicano la morte violenta del toro. I promotori della legge di iniziativa popolare, la “Piattaforma Basta” (Plataforma Prou), avevano fatto appello alla ragione, alla compassione e alla civiltà dei cittadini prima, che avevano firmato in 80.000 per presentare al parlamentino regionale la proposta di legge approvata oggi, e ai gruppi parlamentari poi.

DECISIVI I VOTI DEI SOCIALISTI E VERDI – Il voto è restato in bilico per tutta la durata della votazione. L’ ERC, partito di estrema sinistra, e l’ICV (comunisti e verdi), avevano dato istruzioni ben precise ai loro rappresentanti, dichiarando da tempo il loro appoggio alla sospensione delle corride. Contrari invece Ciudadanos e il Partito Popolare. In partenza quindi i voti a favore dell’abolizione erano  33 contro 18 contrari, mentre ben 85 deputati non avevano avuto istruzioni di voto. Sono risultati decisivi i 38 voti del Partito Socialista Catalano e dei 48 del CiU (Convergència i Uniò), che avevano lasciato ai propri deputati la libertà decisionale. La votazione finale è stata di 68 voti favorevoli, 55 contrari alla proibizione e 9 astenuti.

I TORI IN AIUTO DEGLI INDIPENDENTISTI – La Catalogna, insomma, volta un’altra pagina della sua storia, distinguendosi sempre più dal resto del territorio spagnolo. Nelle ultime settimane il dibattito contro le corride aveva assunto contorni fortemente politici, e i toni si erano notevolmente alzati, identificando i “pro-toro” con gli indipendentisti, e contrariamente gli “anti-toro” con i partiti che considerano la Catalogna come territorio spagnolo, probabilmente in maniera troppo semplicistica. La questione taurina, infatti, è stata affrontata più volte nella storia iberica:bullfight4 Spagna: dal 2012 stop alle corride in Catalogna nel 1991 la Spagna vide le Canarie come prima comunità autonoma proibire la tauromachia, e le isole hanno davvero poco in comune con le questioni indipendentiste e autonomiste. Ma è evidente come l’imponente manifestazione popolare che il 10 Luglio scorso ha visto un milione di persone in strada a Barcellona a favore dell’indipendenza territoriale, abbia in un certo modo contribuito alla vittoria del no alle corride. I catalani hanno preferito ribattere ancor di più che loro non sono spagnoli, e che le spagnolissime corride non fanno quindi parte delle loro tradizioni.

LO STOP COSTA CARO, MA NON TROPPO– Nel 2008 in Catalogna sono state effettuate 16 corride, a fronte, ad esempio delle 343 di Madrid. Le corride catalane, quindi, non hanno mai rappresentato una voce fondamentale per le finanze della Catalogna, ma la loro proibizione porterà degli effetti negativi a tutti i cittadini che vi risiedono. Viene infatti stimato da 300 a 500 milioni di euro il mancato introito che lo stop alle corride produrrà alle casse regionali. Di questi, una buona parte deriverà dall’acquisto delle “plazas de toros” da parte della regione, che verranno così utilizzati per altri scopi commericiali. La spesa quindi procapite per ogni cittadino catalano sarà di circa 40 euro, che verrà ammortizzata in un aumento graduale delle imposte.

Juliol 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny   ag. »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 214,602 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos