CARLES BONAVENTURA

Igual que la sentència ha liquidat l’Estatut, també hauria d’haver liquidat una classe política que ha fet del fracàs, la mentida i la corrupció la seva divisa La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut certifica el final d’etapa de l’autonomisme a Catalunya. L’Estatut ja va néixer mort i el TC l’ha rematat. De fet, cap novetat; tot el que ha passat era previsible; la via de la reforma de l’Estatut, com els independentistes ja havíem vaticinat, era una via morta, una via que no portava enlloc, tan sols a estavellar-se contra el mur de l’espanyolisme, contra el mur d’un marc juridicopolític heureu del franquisme que tan sols ofereix a Catalunya la possibilitat de ser una autonomia entre disset més, una comunitat autònoma de règim comú.

Els espanyols no volen vestits a mida per a Catalunya. En aquest sentit, la sentència del Constitucional és la màxima expressió del cafè per a tothom i desautoritza tots aquells que defensaven que dins l’Estat espanyol Catalunya podria trobar el reconeixement a la seva realitat nacional diferenciada. El TC ens ha demostrat que l’encaix de Catalunya a Espanya tan sols es pot fer a cops de martell i a cop de ribot.

Ara bé, si la sentència del Constitucional espanyol era del tot previsible, el que em sembla increïble és que tots aquells partits que havien defensat que la via de la reforma estatutària era l’única possible i que havien aprofitat per menysprear aquells que apostàvem per la independència, ara no expressin cap mena d’autocrítica i que a sobre tinguin la barra de fer crides a la unitat i a sortir al carrer a manifestar-nos contra la sentència. Ara es recorden del poble al qual han entabanat tots aquests anys? Ara volen que la gent els faci la feina en què ells han fracassat? No era el senyor Montilla qui afirmava que el PSOE era l’aliat de Catalunya i que defensaria els interessos dels catalans? No era el senyor Mas el que encaixant la mà de Zapatero prometia que el nou Estatut tiraria endavant i solucionaria els nostres problemes?

No era el senyor Ridao el que deia que el que ara tocava era desenvolupar l’Estatut? No era el senyor Saura el que sostenia que l’Estatut era la base d’una Espanya federal? Ara ens exigeixen unitat? Unitat per fer què? Per mobilitzar-nos contra la sentència?, contra el TC?, a favor de l’Estatut? Una cosa hauria de quedar clara després de la decisió del Constitucional: igual que la sentència ha liquidat l’Estatut, també hauria d’haver liquidat una classe política que ha fet del fracàs, la mentida i la corrupció la seva divisa. No ens demanin res, tan sols facin el favor d’anar-se’n a casa. Ja no és l’hora de falses unitats autonomistes, és l’hora de la independència.

Informa: EL PUNT

Advertisements