El Tribunal Constitucional ha anul·lat parcialment o totalment 14 articles de l’Estatut, entre els quals destaquen els de l’ús preferent del català a les administracions públiques i diversos aspectes vinculats al Poder Judicial a Catalunya. Tots els articles que s’esmenten a continuació han quedat anul·lats per 8 vots a favor i 2 en contra.

El català a l’administració i als mitjans

L’Estatut determinava que el català era la llengua “preferent” de Catalunya. En comptes d’això, la defineix com a llengua d'”ús normal”.

“La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal a les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua utilitzada normalment com a vehicular i la llengua d’aprenentatge a l’ensenyament.”

Consell de Garanties Constitucionals i Síndic de Greuges

El TC considera inconstitucional el precepte de l’Estatut que estableix el “caràcter vinculant” de les decisions del Consell de Garanties Estatutàries “en relació amb els projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts pel present Estatut”. Amb la retallada, deixen de ser vinculants.

Respecte al Síndic de Greuges, el Constitucional li treu la potestat de supervisar “amb caràcter exclusiu” la Generalitat.

L’article queda així: “El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats reconeguts per la Constitució i el present Estatut”. I afegeix que “amb aquest fi supervisa l’activitat de l’administració de la Generaltiat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o realitzen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de la resta de persones amb vincle contractual amb l’administració de la Generalitat i amb les entitats que en depenen. També supervisa l’activitat de l’administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen”.

Consell de Justícia

La retallada també arriba al Consell de Justícia de Catalunya, que l’Estatut definia com “l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sense perjudici de les competències d’aquest últim d’acord amb el que preveu la llei orgànica del poder judicial”.

El TC elimina algunes funcions d’aquest Consell, com ara:

-Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i en la dels presidents de sala de l’esmentat Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials.

-Proposar el Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i cessaments dels jutges i els magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució, així com determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixen mesures de reforç.

-Instruir expedient i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats en el termes previstos per les lleis.

-Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals, ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància i dur a terme propostes en aquest àmbit, atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i els tribunals que insti el govern i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades.

També n’elimina la part que diu que les resolucions del Consell “en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial”.

El TC tomba també l’article que diu que el Consell podrà participar en la convocatòria d’oposicions i concursos per cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.

I s’elimina que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sigui l’òrgan jurisdiccional més elevat de l’organització judicial a Catalunya, i ho continuarà sent el Tribunal Suprem.

Finançament i solidaritat

La regulació en matèria fiscal prevista a la carta estatutària també ha suspès la prova al TC, que considera inconstitucional l’article 218.2 quan afirma que les competències financeres de la Generalitat poden “incloure la capacitat legislativa per establir i regular els tributs propis dels governs locals”.

S’anul·la també l’article 206.3, que estableix que la Generalitat aportarà recursos financers per garantir l’anivellament i la solidaritat a la resta de comunitats autònomes (…), “sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar”.

A més, és inconstitucional l’article 111 sobre “competències compartides” que atribueix a la Generalitat de manera compartida amb l’Estat potestats legislatives, reglamentàries i executives “com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i el present Estatut”. Ara queda així: “En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de manera compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat”.

De la mateixa manera, es declaren nuls els articles 120 i 126 que amb els mateixos criteris atribueixen a la Generalitat competències compartides amb l’Estatut en matèria de caixes d’estalvis i les entitats de crèdit, respectivament. L’article de les caixes queda així: “Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis catalanes, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb les bases que fixi l’Estat”

3CAT24.CAT

Advertisements