Mai no he sentit cap passió per la selecció estatal. Jo m’estimaria més de poder tenir la meva pròpia selecció, la catalana. A mi, “la roja”, fins ara, mai no m’ha fet ni fred ni calor. M’era indiferent tant si guanyaven com si perdien.

Avui hem sabut que la selecció estatal serà el conjunt que cobrarà la prima més alta de totes les seleccions que competeixen al Mundial de Sud-àfrica. Cadascun dels jugadors se’n durà, si guanyen la final i a banda de tot el que ja cobren, 600.000 euros de premi.

Això, la selecció que repesenta un dels estats que les estan passant més magres econòmicament. Amb gairebé 5 milions d’aturats, i on ja s’han reduït, per decret, el sous dels funcionaris, s’han congelat les pensions, s’han aplicat retallades socials i s’aprovarà, en pocs dies, una reforma del mercat laboral que, segons es preveu, significarà un retrocés bestial en els drets laborals.

Els jugadors de la selecció estatal cobraran, si guanyen, més que qualsevol de les altres 32 seleccions. El doble que els italians i el triple que la selecció brasilera. Parlem d’uns diners que, segons han dit a Catalunya Ràdio, sortiran dels pressupostos generals de l’Estat.

Val a dir que, aquest any, amb vuit jugadors del Barça, la selecció em despertava més simpaties del que és habitual. Però, després d’aquest escàndol, crec que aquest any el millor que ens pot passar a tots plegats es que quedin eliminats a les primeres de canvi. I que dediquin aquesta fortuna a generar ocupació i a fer acció social, caram!

Anuncis