He tancat els ulls un moment...

Vens a mi sempre, amb els ulls oberts, amb els ulls tancats.
Aquesta tarda he cosit el teu mitjó esguinçat al temps que tu re-llegies “el nostre llibre”.
Desprès, t’has adormit en mig d’un raig de sol que entrava per el finestró de la saleta, el nostre reconet preferit.
He aprofitat per mirar-te
. Molts records han vingut a mi mentres ho feia i el teu semblat serè m´‘ha portat als moments més entranyables. ! Quin encert de vida trobar-nos amor meu !
Tots aquests anys has complert la teva promesa … fer-me feliç!   I ara que no m´escoltes, en aquest silenci callat d’un cansament reposat que s‘esdevingut després de dinar, només puc que agrair-te tot el que m’has donat durant aquest temps.


No va ser fàcil començar a caminar plegats. Dubtes i neguits, incerteses i distàncies van abonar-nos el camí d’un amor que creixia malgrat tot. I aquí estem !, sota el mateix sostre, units com llavors i estimam-nos com sempre, amb la mateixa il.lusió d’ aquell petó robat del primer dia. Aquell bes estimat que ens va obrir un portal de vida , aquell petó tant recordat que avui amb els cabells ja blancs, em segueixes fent cada dia.

Amor meu, abans que despertis, et miro i sé que trobar-te i estimar-te va ser el millor regal que m’ha donat la vida. Els nanos ja son grans i tots desfilen…però tu i jo, estem i ens sentim com el primer dia.

Gràcies.


Anuncis