Ja t’has despertat vida meva i jo segueixo cosint. No hi ha ni una peça que no t’hagis enganxat per algun lloc. Tu somrius mirant-me, perquè jo bofego a cada esguinçat nou que trobo.

El sol que entrava pel finestró ha baixat de puixança i un delitós aire fresc acarona la saleta.
¿ Et queda molt patufa ? em preguntes , i jo per damunt d’aquestes ulleres que em fan d’ullsmiro l’hora.

La NUCA també espera amb especial enardiment que ens aixequem del sofà.
¿ Recordes com va arribar a casa amor meu ?. Quantes vegades la vem veure darrera aquell vidre que l´empresonava !.

Els teus ulls sempre s’aturàvem a mirar-la embadalit. Recordo com passaves la ma per el vidre esperant que potser en algun moment aquell petit animaló et demanés de llevar-la en braços. Sempre marxàvem mirant enrere i somniant tenir-la.

Arribà el nostre primer nadal plegats i amb ell , les llums de festa. Un arbre frondós ens omplia el menjador de vida i al seu voltant molts regals que vem anar deixant petits i grans per el gran dia.

Tu no podies ni imaginar quin seria el teu amor meu !!! . Vem anar a buscar-la tots 4 un dia que tu vas sortir tot sol.
Els nanos estaven inquiets i no arribava l’hora de donar-te el teu regal.

Finalment vas tornar a casa i nosaltres ben callats sentiem el gemequejar d’un cadell que només tu no escoltaves. Massa estona dins aquella capseta !! pobreta meva !!!. Ja era hora de sortir a buscar-te !.

Vas desfer poc a poc una gran llaçada d’una caixa que no parava quieta damunt la taula. Tot tu ho sospitava i el nostre somriure , t’acaronava el dubte.

Recordo com vas emocionar-te amor meu i com vas agafar-la colpit i encisat.

Aquella gosseta va entrar a casa nostre amb la complicitat de tots i a dia d’avui emvelleix amb nosaltres , tant bonica i trapella com sempre.

Anem dons amor meu, que ja ens belluga la cua. Ella també vol sortir a fer un tomb per la platja i les onades com sempre, faran seu el moment i s´empassaran la tarda.

Advertisements