You are currently browsing the monthly archive for Agost 2010.
Sense cap dubte que els catalans en quan a tenir ànsies d’independisme ningú ens guanya, i ara mes que mai, o sigui que les mostres que actualment s’estan donant entre els partits que se serveixen de la paraula “independència” son una clara demostració, ja que cada partit o associació, o grup polític s’independitza un d’altre, o sigui tots volem ser independents i no dependre de ningú, o sigui una mostra ens l’han donat aquesta ultima nit dia 29 d’Agost en la ultima trobada que han celebrat el Sr Laporta i el Sr Carretero ja que com sempre tan un com l’altre han donat mostres d’independentisme, o sigui res d’unir forces per aconseguir anar tots a la una.
Jo crec que aquets dos galifardeus que es proclamen líders tan els hi fot la unitat dels catalans que desitgem ser un dia independent, ja que les mostres que fins ara estan demostrant aquests dirigents sols és aconseguir apropiar- se d’un silló al Parlament, a fi de tenir un futur econòmic assegurat per vida i enviar l’ independencia a la merda, o sigui lo mateix que feren els d’abans els d’ara, i els que vindran.
En fi ara que a Catalunya ja mes independentisme que mai i entre tots l’envien a fer punyetes.
Lo llastimós és que gracies a aquesta colla de mes de 12 partits que diuen ser d´esquerres i a mes independents afavoreixen a CIU, i que aquet sense cap dubte tallarà el bacallà a les properes eleccións, i nosaltres a fer hores extres amb el temor de ser acomiadats amb una base de 20 dies per any treballat.
Jorfont
Laporta va tornar ahir al Camp Nou i el veies a ell i guaitaves la Llotja i la degradació que en poc temps ha sofert el Barça és més que molt evident. Entre el millor president de la història del Barça i aquest poca-pena que quan fou president la primera cosa que va fer va ser anar a demanar perdó al president d’Extremadura, la distància és infinita.
Entre el president del Barça més catalanista de tots els temps, i més universal, i aquest pobre desgraciat que va parlar en castellà al congrés de les penyes “per respecte” als penyistes de fora de Catalunya -com si els penyiestes catalans no es mereixessin el respecte de ser parlats en la seva llengua- hi ha la trista crònica del que ens espera.
Informa: SALVADORSOSTRES.CAT
Molts també aposten per iniciar els ‘tràmits oportuns’ per caminar cap a la independència · Entre ells, 6 capitals de comarca
La llista de municipis “moralment exclosos de la Constitució espanyola” continua creixent. La setmana passada dèiem que eren 46 Port de la Selva (Alt Empordà) a dia d’avui ja són 62 les localitzats que se senten fora de la Constitució espanyola. Entre aquests municipis, 6 capitals de comarca: Banyoles -Pla de l’Estany-, Ripoll -Ripollès-, Solsona -Solsonès-, Mollerussa -Pla d’Urgell-, Vic -Osona- i Vilafranca del Penedès -Alt Penedès-, i 56 poblacions catalanes s’han desmarcat moralment de la carta magna espanyola i algunes han iniciat “els tràmits oportuns per obrir el procés que ens ha de portar a la independència”. A principis de mes, la Comissió del Centenari de l’Estelada va instar la resta de consistoris catalans a afegir-se a la iniciativa que neix del rebuig a la sentència sobre l’Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol (TC) i ara ha fet especial èmfasi a l’hora d’emplaçar a fer de la Diada d’enguany un nou clam per la llibertat com va ser en la històrica diada de l’estelada de 2008, quan 140 ajuntaments catalans van hissar les banderes independentistes.
Pel que fa a la resta de municipis, per comarques trobem a l’Alt Camp, el Pla de Santa Maria; a l’Alt Empordà, Castelló d’Empúries, Lladó, El Port de la Selva i Vilamaniscle; a l’Alt Penedès, Sant Quintí de Mediona i Subirats; a l’Anoia, Capellades; al Bages, Avinyó, Calders, Sallent i Santpedor; al Baix Penedès, L’Arboç i Sant Jaume dels Domenys; al Baix Empordà, Palafrugell; al Baix Llobregat, Molins de Rei i Begues; al Gironès, Llambilles, Vilablareix i Sant Gregori; a les Garrigues, Albagés, Albi i Tarrés; a Osona, El Brull, LLuçà , Manlleu, Montesquiu, Prats de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Torelló, Roda de Ter, Taradell, Calldetenes i Viladrau; a la Selva, Amer, Anglès i Vidreres; al Maresme, Arenys de Munt i Argentona; al Pla de l’Estany, Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Palol de Reverdit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Vilademuls; al Ripollès, Pardines; al Vallès Oriental, la Garriga, Lliçà de Munt, Tagamanent, Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor i al Vallès Occidental, Vacarisses i Castellar del Vallès
Per Racó Català
per Jordi Berenguer
Aquests dies tothom es fa la mateixa pregunta: per quina raó Solidaritat Catalana i Reagrupament, dos projectes polítics calcats, no han pogut arribar encara a un acord?.
La majoria de les persones demanen unitat, potser de vegades d’una forma un pel obsessiva, però cal reconèixer que no els falta raó, doncs la unió fa la força, i si aquesta finalment no arriba potser no aconseguirem sumar una majoria parlamentària independentista.
Estic d’acord amb que el més important que hem de fer ara i fins el dia de les eleccions, és explicar a la gent d’aquest país les avantatges de la independència, però al mateix temps no hem de deixar d’intentar trobar la formula que ens permeti sumar forces.
Solidaritat Catalana diu que és tracta d’un problema de llistes, i Reagrupament diu que Solidaritat Catalana no és una coalició sinó un projecte electoral que necessita el seu temps de maduració. Molta gent se sent cansada i atribueix les dificultats a personalismes.
Jo estic convençut que les dificultats per arribar a un acord amb Solidaritat Catalana no han estat degudes a personalismes, ni al sistema de llistes, ni a un atac de banyes per part de Reagrupament al veure que Laporta finalment es decidia a constituir la seva pròpia formació política. No. Segueixo a Reagrupament des del primer dia i em consta que no és això per moltes raons.
La veritable dificultat rau en que Solidaritat Catalana ha esdevingut finalment un partit polític, i no pas una coalició com havien anunciat al principi. Per aquesta raó Reagrupament no pot entrar-hi sense dissoldre’s. És un fet que Solidaritat Catalana està formada per militants i no per partits. L’estratègia de Solidaritat Catalana ha consistit en que tothom baixi del seu vaixell en marxa, per pujar a la seva llanxa ràpida, i tot això amb unes eleccions tot just a la cantonada.
Per un costat, això ha estat positiu perquè un sector de l’independentisme que no es sentia còmode a Reagrupament, per la raó que fos, s’ha avingut amb Solidaritat Catalana, i d’això ens n’alegrem, perquè han aconseguit sumar una part important de l’independentisme, però per altra banda, cal ser sincers i reconèixer que aquesta no és la millor manera de sumar forces, que l’estratègia que han seguit es clarament partidista, clarament electoralista, i que per tant, Solidaritat Catalana no ha esdevingut tampoc el pal de paller de l’independentisme, més aviat ha esdevingut el partit de Laporta, Lopez-Tena i Bertran, el que teòricament hagués pogut ser Democràcia Catalana.
D’altra banda, fins ara ha estat impossible un acord donat que Solidaritat Catalana ni tant sols ha fet una proposta formal de coalició a Reagrupament. Només hi ha hagut intents de que líders de Reagrupament abandonin la seva formació i s’en vagin a Solidaritat, cosa que acabaria provocant una auto-dissolució de Reagrupament. Es evident que molts reagrupats, davant d’aquesta estratègia s’hagin sentit molestos, però hem d’evitar caure en crítiques i atacs entre nosaltres. Doncs Solidaritat Catalana no és el nostre enemic. Els uns i els altres volem veure el nostre país lliure.
Sincerament crec que una vegada Solidaritat Catalana hagi madurat, és a dir, hagin constituït les seves llistes, i això serà el dia 4 de setembre, tothom finalment tindrà el seu partit i per primera vegada serà possible parlar de fer una coalició de veritat. Per això dubto que a la reunió del proper dia 29, s’aconsegueixi arribar a un acord. Només quan els parits ja estiguin constituïts es podrà parlar de coalició. La coalició futura haurà de ser un projecte compartit, de tots i que ens integri a tots. Una coalició compromesa només amb la declaració unilateral i a evitar la participació en qualsevol govern autonomista.
A les paperetes hauria de sortir el logo de la coalició i a sota el logo de les diferents forces polítiques que l’integren: Solidaritat Catalana, Reagrupament, Suma independència, Conferència Nacional Sobiranista, etc. D’aquesta manera aconseguirem sumar al màxim.
La llista i el programa és el de menys, doncs una vegada proclamada la independència, si convé podem convocar eleccions per a que cadascú trii el partit amb que se senti més representat.
Seguim doncs endavant, amb serenitat i confiança. Estem gairebé al final i no deixarem que ningú ens trenqui el nostre somni. Resistirem i guanyarem!
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat aquest divendres que “els estrategs actuals d’ERC” han d’estudiar per què baixa l’expectativa de vot del partit si creix l’independentisme a Catalunya.
Quan se li ha preguntat per l’actual diversificació de les opcions independentistes, ha dit que “caldria analitzar amb serietat què passa en un país quan resulta que creix el sentiment, la convicció i la voluntat independentista, i, en canvi, segons les enquestes, sembla que baixa l’únic partit independentista que hi ha”.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, Carod ha advertit també al seu partit que ara “haurà de decidir per quina ànima es decanta: per la de ser un partit nacional d’esquerres que vol la independència i que entén que els partits hi són per governar, o si vol tenir una actitud més extraparlamentària, més de manifestació i pancarta”.
Per a ell, aquesta i totes les formacions polítiques passaran en els pròxims quatre anys per una transició cap a una nova estructura, perquè avui “l’estructura de partits no respon a la voluntat de la gent. En quatre anys hi haurà sigles que avui no hi són i viceversa”.
Per això mateix, creu que també CiU haurà de decidir entre les posicions d’Artur Mas (CDC) i de Josep Antoni Duran (UDC) sobre el sobiranisme de Catalunya, que veu molt diferents.
Carod ha manifestat que, de totes maneres, no està nerviós pel futur de la voluntat independentista. Considera que és millor “pensar en els anys vinents” que no pas a curt termini per aconseguir aquest objectiu, perquè aquesta voluntat prevaldrà governi qui governi.
A més, “les independències no s’improvisen, i hi ha moltes qüestions pendents”, com la integració de Catalunya a la UE, el llegat de les lleis espanyoles, el repartiment del patrimoni de l’Estat a l’estranger, i les qüestions de defensa i seguretat nacional, a més de tenir al costat països que recolzin aquesta independència.
S’ha preguntat si la separació d’Espanya serà amistosa, i també sobre les conseqüències econòmiques que tindria: “No m’agrada preguntar-me si Catalunya serà viable econòmicament; prefereixo preguntar-me per la viabilitat econòmica d’Espanya sense Catalunya”.
“Del meu futur, ja en parlarem”
Abans de deixar la Vicepresidència del Govern i ara que no repetirà com a cap de llista d’ERC a les eleccions, Carod ha reiterat que no tindrà cap participació a la campanya de les eleccions autonòmiques, i assegura que no s’ha plantejat sortir del partit. “Del meu futur, ja en parlarem”, ha afegit.
A manera de balanç del tripartit, ha recordat que a Catalunya feia 64 anys que no hi havia cap govern de coalició, però reconeix que ha faltat “més espai per reforçar projectes comuns”.
“Farà falta que passin 20 anys per analitzar a fons el gran canvi provocat per aquest govern d’esquerres, que ha impulsat un nou Estatut que ens ha servit per veure clarament els límits d’Espanya”, segons ell.
Informa: ELDEBAT.CAT
L’escriptor i membre de la Real Academia Española, Arturo Pérez-Reverte, ha afirmat que “Cataluña independiente de una puta vez. No pasa nada, oigan. Y me sorprende que no lo hayan hecho todavía. No hay el menor riesgo”.
En un apunt a la seva pàgina web, ha apuntat que “se reúne el honorable Parlament, se proclama la independencia por la cara, y asunto resuelto. Pasada la primera impresión -aquí todas las impresiones pasan-, quedaría hueco en la sección nacional de los periódicos para otros asuntos. Y todos contentos”.
En su opinión, “nos dejamos de pellizcos de monja, de amagar y no dar, de morritos de mercader en plan quiero y no puedo, o puedo y no quiero. Una sola lengua, una bandera estelada, una nación, un führer. Punto. Y los charnegos que no traguen, a la frontera o que se jodan. Por lo demás, ya me dirán ustedes, ante el hecho consumado, qué iban a hacer los fascistas de Madrid”.
Per últim es pregunta: “¿Se imaginan a Zapatero, o incluso a Rajoy, oponiéndose con hechos a una declaración catalana de independencia? ¿Cómo? ¿Mandando tanques a las Ramblas?” i afegeix que “venga ya. Como mucho, iría Moratinos a negociar fotografiándose con barretina, de caganer. Mayor garantía, imposible”.
Un altre conseller nacional de CDC se’n va a Solidaritat Catalana
Carles Pagès lamenta que el partit perdés l’oportunitat de ‘situar-se al capdavant del sentiment independentista’
Carles Pagès, fins ara conseller nacional de CDC, ha anunciat que deixa el partit i que s’adhereix a Solidaritat Catalana. ‘Lamento profundament, que el, fins ara, meu partit desaprofiti una oportunitat única de situar-se al capdavant del sentiment independentista’, diu Pagès, que segueix els passos de l’ex-consellera nacional Laia Escarrà i d’Alfons López Tena.
Pagès exposa, en una carta adreçada al secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, que fins ara ‘encara tenia esperances que CDC representés el sentiment independentista de la majoria del poble català, com així ho va deixar palès a la manifestació del dia 10 de juliol’. I també recorda: ‘estat molt feliç de compartir anys de feina i il·lusions amb vosaltres, i us agraeixo la feina feta’.
La setmana passada Laia Escarrà també va comunicar la baixa del partit, remarcant com a motiu les declaracions de la número dos de la llista de Barcelona, Joana Ortega, segons la qual la federació ‘no és independentista, en absolut’.
Carme-Laura Gil refusà d’adherir-se a Solidaritat
Aquestes paraules també van fer que l’ex-consellera Carme-Laura Gil demanés al partit que deixés clar si era o no independentista. Puig va respondre que CiU avançava cap a la independència ‘pas a pas’. Carme-Laura Gil, a diferència d’Escarrà, López Tena i ara Pagès, va refusar d’adherir-se a Solidaritat Catalana, argumentat que pensa que CDC és l’instrument necessari per avançar cap a l’autodeterminació.
Els coordinadors de Reagrupament fan pinya amb Carretero per negociar una coalició
Criden a manifestar-se l’Onze de Setembre ‘a favor de la candidatura que proclami la independència al Parlament’
Una quarantena de coordinadors comarcals, de vegueries i de districte de Reagrupament han expressat mitjançant aquest comunicat ‘total confiança i suport’ a Joan Carretero i a la junta nacional de la l’associació amb vista a la negociació amb altres formacions independentistes per una possible candidatura independentista. Els coordinadors també remarquen ‘la forta campanya de presència al territori en forma d’actes als pobles de Catalunya i també a l‘exterior per explicar als catalans la necessitat d’independència del nostre país i de regeneració democràtica’.
Recorden que en l’assemblea del 10 de juliol proppassat es votar la candidatura per a les eleccions i ‘en un acte sense precedents de generositat i patriotisme que fos oberta a incorporar més candidats de fora de l’associació’.
Aquest posicionament dels coordinadors arriba quan hi ha pendents converses amb Solidaritat Catalana per a una possible coalició i quan ja se n’han fet amb altres grups, com la Conferència Nacional pel Sobiranisme.
L’entitat esperona les empreses a complir la nova normativa per respectar els drets lingüístics de tots els habitants · Recorda que al Principat hi ha més de 500 lleis que imposen el castellà i menystenen el català
La Plataforma per la Llengua ha respost les accions de PP i C’s contra la nova Llei de consum de Catalunya, que ahir va entrar en vigor. En un comunicat, assegura que aquests partits cerquen “imposar el monolingüisme”, ja que hi ha més de mig miler de lleis que imposen el castellà i discriminen el català a Catalunya. L’entitat recorda que tots els països de la Unió Europea amb llengües pròpies amb un nombre de parlants similar al català, tenen garantits des de fa temps els mínims que estableix la nova llei catalana. Així la nova normativa recorda que els consumidors “tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, ús i maneig adeuat dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat”. A l’Estat espanyol hi ha actualment 192 lleis que imposen el castellà a l’etiquetatge, instruccions i garanties en pràcticament tots els productes que es distribueixen a Catalunya -amb el seu corresponent règim sancionador-, tal com va informar l’entitat fa mesos.
“Aquestes lleis, juntament amb els centenars de legislacions que obliguen a utilitzar el castellà en molts altres àmbits, comporten que aproximadament per cada llei que el Govern fa per afavorir el català a Catalunya, l’Estat espanyol en faci 50 afavorint el castellà en aquest mateix territori”. Per això la Plataforma considera que la nova normativa “significarà un canvi substancial en el paisatge del mercat català, on la majoria de productes no s’etiqueten en llengua catalana. Els consumidors catalanoparlants eren fins ara els únics de la Unió Europea que, tot i constituir un gruix tan important de parlants, encara no tenien una normativa en etiquetatge que obligués a l’ús de la llengua respectiva. En la resta de casos de llengües amb tants milions de parlants ja se n’havia regulat l’obligatorietat”.
Per això l’entitat recorda a PP i C’s que “l’actual llei espanyola del consumidor (Reial Decret Legislatiu 1/2007) té dos articles lingüístics pels quals fa obligatori el castellà a Catalunya en l’etiquetatge, instruccions i garanties dels productes, el 18 (que diu: “Sense perjudici de les excepcions previstes legalment o per reglament, les indicacions obligatòries de l’etiquetatge i presentació dels béns o serveis comercialitzats a Espanya han de figurar, almenys, en castellà, llengua espanyola oficial de l’Estat”). I el 125 (“La garantia comercial s’ha de formalitzar almenys en castellà, i, a petició del consumidor i usuari, per escrit o en qualsevol altre suport durador i directament disponible per al consumidor i usuari, que sigui accessible a aquest i d’acord amb la tècnica de comunicació utilitzada”)”.
Així, en ambdós casos “l’obligació és molt més directa que no pas en el cas del Codi de Consum pel que fa al català, i també es preveuen sancions i multes lingüístiques per a qui no acompleixi aquestes normatives. PP i Ciutadans s’oposen, doncs, al bilingüisme legal en l’etiquetatge de productes, refermant-se en la defensa única del monolingüisme impositiu del castellà a casa nostra”.
La Plataforma per la Llengua ha mostrat la seva sorpresa pel fet que aquests partits polítics justifiquin les seves crítiques al Codi de Consum assegurant que estan a favor de la llibertat quan hi ha més de 500 lleis que imposen el castellà i discriminen el català a Catalunya. En tots els casos de països comparables dins la Unió Europea que tenen llengües pròpies amb un nombre similar de parlants a la catalana, els mínims que estableix el Codi de consum ja fa temps que estan garantits.
Amb la nova normativa, cap a finals de febrer del 2011 les grans empreses de refrescos, iogurts, medicaments, joguines o electrodomèstics que encara ara no etiqueten en català hauran d’haver canviat les etiquetes i instruccions dels productes per adaptar-los a la nova normativa. Fins ara, només els productes catalans amb denominació d’origen o de qualitat estaven obligats a estar etiquetats en català.
Tots som un pou de vida,
tots vivim amb la mort
amagada a una guarida
que ens agafarà de la mà
a poc a poc, o un dia de cop.
Si l’alè es cansa
i l’ombra ens domina.
Si un mal cop de sort
al no- res ens deriva.
Si un esdeveniment
ens paralitza el cor.
Si un joc del destí
ens fa perdre la partida amb la vida,
ja saben els altres que érem part d’un tot
i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,
i amb les flors i el foc l’eterna fugida.
I serem record,
i serem la baula
d’una cadena que ens uneix a tots
al misteriós món de la vida,
al misteriós món de la mort.
Isabel Barriel
La vida no ha estat justa amb tu Laura.
Poc a poc te’n vas i nosaltres , qui t’estimem, qui t’hem acaronat alguna vegada, qui sempre ho ha fet , plorem un acomiadament que no hem tingut ocasió d’expressar-te.
No era encara el teu moment bonica meva i tu , poc a poc marxes sense dir-nos res.
Quatre rodes t’han esguerrat una vida que tot just començaves a viure. Malsons els que ens deixes amb la teva absència i records impregnats de la teva vitalitat , malmesa per un moment que no era encara per tu…
Una abraçada molt forta carinyet… que el teu somni profund d’avui t’agafi de la ma i et condueixi on només poden descansar els àngels.
Carme Fusté i família.
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents