“L’associació és forta i aguanta tan bé les tempestes, que fins i tot l’ajuden a crèixer”

Entrevista a Joan Carretero

06 agost 2010

Autor: Equip de Premsa de Reagrupament

Joan Carretero durant la inauguració de la seu electoral al passeig de Gràcia
(Puigcerdà, 5 d’agost de 2010)

“Hi ha una xifra d’associats prou notable i la seva qualitat humana i professional és excel.lent”

“Almenys ningú podrà dir que amaguem res, perquè fins i tot les nostres errades les hem fet de cara al públic”

“Desgraciadament l’objectiu de determinades persones no és engrandir l’espai independentista, sinó més aviat al contrari, líquidar una associació, que dia a dia va fent els deures”

“Per a alguns la vida política del nostre país seria molt més fàcil si nosaltres no hi fossim”

Parlem amb el doctor Carretero conscients de que hi han hagut esdeveniments, darrerament, que mereixen un comentari, especialment de cara als associats. Li truquem per fer l’entrevista a la tarda i ens respon que serà al consultori. Ens emplaça a dos quarts de deu i amb puntualitat anglosaxona comentem els darrers esdeveniments i altres qüestions.

Equip de premsa .  Que ha passat amb els reagrupats de l’Ebre?

Joan Carretero . A la darrerera assemblea, una persona de l’Ebre ens va anunciar que se n’anava i que amb ella marxarien uns quants. Això s’han encarregat de fer-ho públic. És una petita part la que ha marxat. Jo personalment no hi tinc res a dir, perquè ja vaig comentar a l’assemblea que aqui la gent hi entra amb llibertat i en pot marxar amb llibertat. Però un cop dit això voldria que quedés clar que no han marxat tots. Ni tan sols la majoria. De fet la gent que s’ha quedat, que són molts, ja treballen per muntar una assemblea comarcal.

EP . Seguint amb aquesta línia, també ha aparegut quelcom similar als mitjans, sobre la comarca del Berguedà…

JC . Al Berguedà han demanat la baixa cinc persones. Per tant no són el 60%, ni el 40, ni el 20… Més aviat es tracta d’una persona que ha tingut unes certes diputes i arrel d’això ha deixat de fer de coordinador i ha marxat. Però poca cosa més. En canvi si llegeixes determinats mitjans, t’emportes la sensació de que hi ha persones que tenen ganes de fer mal, que d’aquí s’en va tothom, etc. I això afortunadament no és cert. Tenim més altes que baixes i ja som 3400 i escaig i continuem pujant. Som més reagrupats que a la darrera assemblea que vàrem celebrar a Barcelona. L’associació és forta i aguanta bé les tempestes. Fins i tot diria que l’ajuden a crèixer.

EP . Com valores l’aparició de nous actors i partits entorn a l’independentisme?

JC . Qualsevol grup que s’organitzi per crear un moviment en favor de la independència de Catalunya és ben rebut. Això és bó, entre altres coses, perquè ningú pot pretendre tenir el monopoli de tot. Felicitats, doncs, per tots aquells que volen treballar per la independència. I que cada dia siguem més. Ara bé, nosaltres fa temps que treballem per la màxima unitat possible, per la suma i ens sorprèn de que gent a la que se’ls ha ofert tot i més per estar amb nosaltres i ho hem fet i manifestat de forma pública diverses vegades, resulta que a l’hora de la veritat no hi volen estar. Això ho trobo bastant sorprenent i més tenint en compte que el full de ruta d’alguna d’aquestes opcions, que han aparegut més tard que nosaltres, sembla una fotocòpia del nostre. Si hi hagués diferències ideològiques, seria normal que no s’acostessin a nosaltres, però jo almenys entenc que sumar no és crear noves coses, si les que ja hi ha són eines prou vàlides. I la nostra ho deu ser, perquè el full de ruta que presenten alguns ara, és com el nostre que ja fa temps que prediquem. Malgrat això nosaltres farem esforços fins a l’ultim segon per poder fer una coalició. I per això em vaig oferir i estic a disposició tant de Joan Laporta, com de Joan Puigcercós. I torno a repetir que entre tots hem de trobar la manera de poder fer aquesta gran coalició independentista.

EP . Quins serien els passos a donar per materialitzar aquesta coalició?

JC . Avui he enviat una carta a Joan Laporta i a Joan Puigcercós, per que quedi clar que es tracta d’una oferta formal i que estem disposats a asseure’ns i a parlar. Un dels passos que cal fer és el de veure si tots valorem la situació política de la mateixa manera i si l’objetiu real de tots és comú. Estem en un moment únic, ja que fa molt poc el tribunal internacional de la Haia ha dictaminat que és legal el fet de proclamar de forma unilateral la independència d’un país i per tant cal posar fil a l’agulla. El temps ens ve a donar la raó i aquest era un argument que ja vàrem utilitzar quan Reagrupament era una corrent interna d’Esquerra.

EP . Malgrat aquests esforços, l’activitat a Reagrupament no s’atura…

JC . Un reagrupat en deia l’altre dia que això és com si algú fa el camí de sant Jaume i quan està a mig camí i de cop i volta li demanen que s’aturi perquè n’hi ha un que diu que vol començar a fer el camí. Nosaltres no ens podem aturar. Hem promès a molts ciutadans de Catalunya que hi seriem i hem de treballar per ser-hi. I això no significa que no treballem, en paral.lel, perquè hi pugui haver aquesta coalició.

EP . Com prepara Reagrupament les eleccions?

JC . Les eleccions no trigaran gaire, perquè hi ha una data màxima en les que es poden celebar. Estem acabant de obrir els locals que ens varem proposar. Tenim locals a Barcelona, Girona, Berga, la setmana vinent inaugurem a Lleida, l’altra setmana obrirem el de Vic, en tindrem un a Igualada, també a Tarragona, etc. També estem començant a preparar tota la logística de les eleccions.  Continuem amb els actes de proximitat, per donar-nos a conèixer a la gent i que sàpiguem quin és el nostre programa…

EP . Tenim entès que ja està treballant l’equip de campanya…

JC . En el seu dia 600 persones van fer un programa electoral molt complet, que parla no nomès d’independència, sinó també de salut, d’infraestructures, d’economia, etc. Ara del que es tracta és de fer-lo arribar al màxim nombre possible de ciutadans de Catalunya.

EP . Quin balanç faries de l’activitat política de Reagrupament, fins ara?

JC . Una de les nostres màximes ha estat la transparència. Això ho hem aplicat sempre amb la premsa, que ha tingut accès lliure a tots els actes que hem fet. I vull recordar que hem estat pioners, perquè abans a la premsa, només se la convocava pel breu discurs de torn. En aquest mateix sentit, sempre hem dit quans erem i quants som. Vaig dir a la tercera assemblea que havíem tingut algunes baixes, però també algunes altes. Ara mateix fruit de l’opa hostil estem tenint alguna baixa, però afortunadament encara en són més les altes. Per tant tenim un balanç positiu. A hores d’ara, i que consti que ho lamento, cap associació, llevat de les parlamentàries, havia aconseguit tenir gairebé 3500 associats. Això vol dir que hi ha unes persones que paguen la seva quota religiosament i que estan treballant de manera intensa en els seus territoris. El balanç més positiu que en faig és que en paral.lel a una xifra d’associats prou notable, hi ha la seva qualitat humana i professional, que és excel.lent.  He de reconèixer que no tot ho hem fet bé. Podem i hem de millorar en alguns aspectes. Almenys ningú podrà dir que amaguem res, perquè fins i tot les nostres errades les hem fet de cara al públic.

EP . Quin missatge voldries fer arribar ara mateix als reagrupats?

JC . Que no es deixin influir per les intoxicacions que circulen sobre l’associació. Hi ha gent que va dir que en vuit dies Reagrupament desapareixeria. Doncs no. Ni en vuit, ni en vuitanta, ni en vuit-cents. El que si que farà Reagrupament és desapareixer quan aquest país sigui independent, perque aquest és el nostre objectiu. La immensa majoria de la nostra gent, són gent de pedra picada que tenen clar perquè són aquí i no són en un altre lloc. Desgraciadament l’objectiu de determinades persones no és engrandir l’espai independentista, sinó més aviat al contrari, líquidar una associació, que dia a dia va fent els deures. Jo apel.lo a l’orgull dels reagrupats d’estar en una associació que no treballa pel bé d’uns pocs, sinó pel bé del país i de la immensa majoria de catalans. La independència del nostre país te molts enemics, que voldrien que això no s’arribés a materialitzar mai. I també n’hi ha molts que no volen una regeneració política, perquè hi ha molts interessos creats. Per a alguns la vida política del nostre país seria molt més fàcil si nosaltres no hi fossim. Ens queda molta, molta, molta feina per fer. Desitjo als reagrupats que estan de vacances que descansin en cos i ànima i que tornin amb les piles carregades per anar a per totes.

Advertisements