Far i re fart dels nostres polítics i del futur que ens espera i decidit per un temps encara no determinat abstenir-me de fer cap comentari polític a fi de no ferir la sensibilitat d’alguna persona que estigui relacionada amb la política o que sigui simpatitzant d’algun partit polític o d’algun personatge polític, o sigui que avui m’apartaré dels polítics i de la mare que els va parir i dedicaré aquests  temps per relatar-vos alguns dela records de la meva infància en el meu barri de Gracia.

Començaré  per “El Drapaire” aquets és el nom dels que es dedicaven fins a final dels anys 50 a comprar els draps  papers i cartons i altres deixalles entre elles les botelles de vidre i altres trasto de ferralla, de drapaires ni havien d’instal·lats a tots els barris humils i no tan humils, també i havia  “Drapaires” ambulants que amb l’ajuda un carro tirat per un burro anaven pels carres del barri i a crits cridaven “ElDrapaireeeeeeeé …” a fi que els veïns sentissin el seu reclam i li  baixessin els papers i botelles que tenien arraconades i que ell comprava per revendre, moltes eren les famílies que no llençaven res que el “Drapaire” pogués comprar, les botelles de (champan i las d’Anis de Mono) eren de les mes preferides pel seu valor, cosa que els diners que recaptaven les mestresses de casa  era d’ajuda per satisfer quelcom petit capritx desitjat o portar els fills al cinema, actualment aquests personatge ja no existeix o sigui que no té lloc en els  temps actuals, ja que avui dia cap envas de vidre ni paper usat  tenen acceptació per part de ningú (excepte per les grans  empreses de reciclatge), ja que aquets tenen l’exclusiva otorgade pels ajuntaments per recollirles en els contenedors instalats en la via publica .

Altres  personatges que actualment també ja no estan de moda i que son desconeguts  per molts dels que ara sou joves  eran els que es dedicaven a la compra ambulant, entre ells el  que es dedicaven a la compra de pells de conills i que eren coneguts amb el nom de el  “Pellaire”, o sigui aquet es el que es dedicava  a comprar les pells de conills, ja que en aquells anys d’abans de la guerra i desprès d’ella  en el barri de Gracia i en altres barris (excepte els  barris distingits de la part alta de Barcelona o de l’eixample)  molts eren els veïns que en els seus balcons  terrats o eixides tenien un galliner i en ell tenien  l’aviram i en ell criaven el pollastre de Nadal, altres tenien conilleres amb el fi de menjar conill criat a casa, altres tenien colomars, ja que per aquell temps fins els (anys 50)  encara no i havien normatives municipals en referencia a la tenencia d’animalsles a les cases, cosa que el diumenge moltes eren les cases que mataven el conill, i aquet era el dia que passava pel carrer “El Pellaire”, aquest personatge comprava les pells de conill i cridava a tot pulmó  “El pellaireeeee….” al sentir aquest crit ja sortien els veïns amb les pells del conill a vendre les a l’home amb el fi de recaptar uns diners, avui dia seria inútil que algú es dediques a recórrer el carrer cridant El Pellaireeeee…..ja que ningú té pells de cap classe d’animal per vendre.

Seguint recordant aquells temps no m’oblido del “El Paraguerooooo,,,”, aquet també era un conegut personatge  que es dedicava a arreglar paraigues i te els portava a casa arreglat , en fi que en aquells temps era molt normal sentir cridar pels carres del barri algú que s’ofería per donar-te servei, o sigui que tenies servei a domicili sense necessitat de telefonar a cap especialista, entre ells teniem El “Afilador. (Amb català “esmolet) aquet normalment era un vingut d’Ourense (terra d’o xispa) que provist d’un petit carret d’una rode i amb un pedal per fer girar una mola era  un especialista en afilar ganivets o estisores,  també existia  l’ “Esquilador”  aquet últim acostumaven a ser gitanos  que amb unes grans estisores sorolloses i a crits cridaven  “L’esquilador….” i  s’oferien per esquilar el gos a domicili.

En fi que el romanticisme d’ aquells temps ja no existeix, els veïns ens coneixien uns als altres i ens assabentaven de les ultimes noticies del barri (entre elles les desaveniencies conjugals d’alguns matrimonis) que eren les tenien mes  interès pels grups de les xafarderes del barri, i que aquestes  s’encarregaven de fer-les publiques.

Advertisements