MARC BATALLER

L’independentisme català extraparlamentari és com aquells colossals puzles amb milers de peces que han d’encaixar ja sigui del dret o del revés, però que deixes córrer la immensa majoria de cops cansat d’haver-hi invertit tantes hores sense obtenir resultats. Ara es troba davant de l’enèsima oportunitat per aconseguir una llista unitària i completar el trencaclosques. Els implicats coincideixen que s’està davant d’un moment històric després de la sentència de TC que ha posat de manifest el desencís de Catalunya cap a Espanya i que va tenir la seva màxima expressió en la manifestació del 10-J. Actualment, hi ha tres moviments que volen aglutinar el sobiranisme: Reagrupament, Solidaritat Catalana per la Independència i la coalició Sí. Les negociacions per unir-se són molt complicades, perquè ningú vol donar el braç a tòrcer i ERC, que no entrarà en cap pacte, s’ho mira des de la distància conscient que una nova candidatura li prendria vots. Alguns militants republicans, però, sí que voldrien una fusió.

El projecte de Carretero

El metge de Puigcerdà, Joan Carretero, és el líder de Reagrupament, que va néixer com un corrent crític a ERC arran del malestar que hi havia entre algunes bases pel segon tripartit. Carretero havia estat conseller en el primer govern d’esquerres fins que va ser destituït el 2006 després d’haver criticat l’actitud de Zapatero en la negociació de l’Estatut. Com a conseller, va fer fortuna amb la definició del tripartit, al qual va qualificar de Dragon Khan. Arran de la seva sortida de l’executiu, es va distanciar de la cúpula d’ERC i es va gestar el germen de Reagrupament. El 2009 RCat va sortir d’ERC i va començar a caminar sol. El projecte es basava en la regeneració i volia ser el paraigua que acollís un ampli espectre de l’independentisme. Però Reagrupament també ha patit els mals d’altres partits amb enfrontaments interns. La confecció de les llistes va provocar una crisi que va acabar amb la dimissió de quatre membres de la junta directiva, que censuraven el minso paper dels territoris en el procés. Alguns d’aquests crítics, com Emili Valdero o Albert Pereira, treballen ara per Solidaritat Catalana. Altres reagrupats també han marxat amb Laporta.

El ‘solidari’ Laporta

L’expresident del Barça és un altre dels estendards del nou independentisme. Quan encara ocupava la llotja del Camp Nou havia acostat posicions amb Carretero i va afirmar que se sentia “moralment reagrupat”. Tot eren especulacions sobre el seu salt a la política i molts apostaven que aniria amb RCat, però l’entesa no ha estat possible, almenys fins ara. Les fortes personalitats de tots dos van xocar i també van sortir diferències amb les llistes. Al final, Laporta ha creat el seu partit, Democràcia Catalana, i ha impulsat Solidaritat Catalana, que també vol aglutinar el sobiranisme. Al seu costat, hi ha Uriel Bertran i Alfons López Tena. El primer ha estat diputat d’ERC set anys i ara ha abandonat la formació. Dins del partit va liderar un corrent crític, Esquerra Independentista (EI), que va estar a punt de fusionar-se amb Reagrupament, quan tots dos estaven a ERC. Alguns membres d’EI, com Hèctor López Bofill, han seguit l’exdiputat a Solidaritat. Bertran també ha estat una de les cares visibles de les consultes.

El jurista Alfons López Tena era militant de CDC des del 1989 i també va marxar del partit per anar a Solidaritat. Ha estat molt involucrat en les consultes i, en un primer moment, va tenir fortes desavinences amb Bertran per l’organització dels esdeveniments. Les aigües es van calmar i tots dos van treballar per presentar unes iniciatives al Parlament per convocar uns referèndums sobre la independència. Els projectes van ser tombats, amb el beneplàcit d’ERC i CDC, i Bertran i López Tena es van acostar a Laporta.

Solidaritat, que es va presentar el mes passat, va demanar a tots els partits que unissin forces per aconseguir la independència emulant el model de Solidaritat de 1906, quan el catalanisme va fer pinya a les eleccions. Cap de les grans formacions va acceptar l’oferta, però Solidaritat va continuar i ara està muntant coordinadores locals. El 4 de setembre aprovarà les llistes en quatre assemblees territorials en què els simpatitzants tindran l’última paraula. Un model que s’intenta diferenciar del de RCat, que va ser més centralista. Tot i que s’han apuntat molt tard a la cursa, els promotors confien en l’efecte Laporta, encara que algun independentista el veu com un sobrevingut amb massa ego.

Històrics dirigents

El tercer grup en discòrdia és Sí. L’embrió es va gestar el 12 d’abril quan els exdirigents polítics Heribert Barrera (ERC), Agustí Bassols (UDC) i Joan Blanch (PSC) i altres personalitats com Moisès Broggi, Oriol Domènech i Antoni M. Badia i Margarit van impulsar un manifest en què apel·laven a fer una candidatura unitària per aconseguir que Catalunya tingui un estat propi. La crida s’ha convertit en Sí- Coalició per a la Independència, que agrupa la CUP d’Arenys de Munt, Els Verds – Alternativa Verda, Partit Republicà Català, Força Catalunya, Bloc Sobiranista Català, Suma Independència i Crida per la Terra. Aquests dos últims grups ja havien nascut com a moviments per fusionar tendències sobiranistes. Suma Independència és un projecte d’Enric Canela, un dels promotors dels Deumil.cat, que va organitzar la manifestació a Brussel·les, i Santiago Espot, de Força Catalunya. Crida per la Terra volia articular una candidatura d’esquerres i ecologista. Al darrere hi ha membres de la CUP. La formació, que des del 1979 treballa en el municipalisme, no es presentarà a les eleccions catalanes, però alguns regidors sí que volen fer el pas.

Història d’amor-odi

Els tres moviments coincideixen que seria ideal agrupar-se, però l’entesa sembla una quimera. Reagrupament manté que és l’únic que té l’estructura feta i acusa Laporta d’haver-li copiat el model. Carretero només vol negociar amb l’expresident del Barça, tot i que la seva relació és més que distant, i no vol saber res de Bertran i López Tena. Solidaritat ha fet una proposta enverinada a RCat: si van plegats es respectaran els caps de llista de Reagrupament a Girona i Lleida, però a Barcelona hi hauria unes primàries més obertes i Laporta es postularia com a candidat; i Sí, per la seva banda, també intenta treure el cap. El pitjor enemic de la unitat és el temps. Quan es convoquin eleccions, tindran 10 dies per presentar coalicions. Si com s’especula, Montilla dissol el Parlament el 31 d’agost, abans de la Diada hauran de decidir caixa o faixa.

El bressol de la consulta d’Arenys

El sobiranisme emergent d’avui en dia no s’entendria sense les consultes, que van començar a Arenys de Munt el 13 de setembre de l’any passat, com un acte simbòlic, i que s’han estès per tot Catalunya. El 12 de setembre Arenys commemorarà aquesta efemèride i l’acte central serà la inauguració del Monument a la Independència, una gran A de pedra, custodiada per les quatre barres de ferro. La iniciativa de les consultes també ha servit per promocionar noms dins del món de l’independentisme com Anna Arqué, que era una de les portaveus i que ara ha fitxat per Democràcia Catalana de Laporta o l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, número 2 de les llistes de RCat a Barcelona, però que tampoc no fa escarafalls a l’hora de fotografiar-se amb gent de Solidaritat. Precisament, una part de l’organització de les consultes està servint a Solidaritat per muntar les seves entitats locals i això també ha aixecat alguns recels dins del moviment.

Informa: EL PUNT

Anuncis