You are currently browsing the monthly archive for Setembre 2010.

Efectivament aquesta dona és una autentica defensora dels espanyols que viuen i treballen a Catalunya, encara que pels seus fets esta demostrant que pel càrrec que ocupa no té la suficient intel-ligencia per exercir-lo, ja que aquesta Sra te molt que desitjar en quant a les seves actuacions, ja que per defensar a uns espanyols inadaptats a la nostre cultura i que viuen i treballen a Catalunya ha denunciat al TSJ que l’idioma català no sigui prioritari, o sigui que vol obligar a les nostres institucions que la llengua prioritària a Catalunya sigui l’espanyola, en fi una demostració molt bestia d’un  atac a la nostre llengua feta amb molta mala sanya, o sigui que apart de demostrar que és una enemiga  envers a la nostre cultura i en especial a la llengua catalana, és una mala agraïda, o sigui una autentica defensora dels castellans i una perfecta enemiga dels catalans “en especial dels independentistes”, el mateix com altres que vingueren aquí sols amb una maleta lligada amb cordills i que gracies a la prosperitat de Catalunya trobaren lo que a la seva terra no haurien aconseguit mai, entre elles la de trobar un lloc de treball i l’oportunitat relacionar-se i conviure amb persones a fi de tenir una amistat que fos diferent a la del tio Paco, pro ves per on que molts d’aquets immigrants o fills d’ells que desprès d’uns anys de conviure amb nosaltres és comporten igual que moltes aus agressives i que molts de nosaltres coneixem la dita “cria cuervos i te sacaran los ojos.

Nota: La foto d´aquesta defensora és capturada a E Noticies, ja que és una de les mes agraciada que hi trobat

.jorfont

Potser només ets l’ombra rient i fugitiva

d’un desig obstinat a habitar dins la ment,

i t’he cenyit entorn amb carn de pensament

i amb sang de mes batalles t’he fet encesa i viva.

Amor, potser el suau sospirar que de tu

ve a mi, és tan sols la folla ressonança

d’aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,

ma pròpia joia el sol que s’hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t’hauré amat carnal i eterna;

fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Carles Riba, del Primer Llibre Estances

La profunda reflexió política que va embolcallar el pregó del poeta Joan Margarit amb què dijous es van obrir les festes de la Mercè no ha deixat indiferent ningú. Les seves paraules, en què de manera desacomplexada es plantejava la caducitat de l’actual marc autonòmic i la necessitat que Catalunya avanci cap a la plena sobirania, es van convertir ahir en motiu de reflexió general per part d’uns partits que ja descaradament es mouen en clau de campanya.

El més crític va ser el PP, mentre que, a l’altre extrem, hi va haver CiU, ICV-EUiA i ERC, que van exalçar el discurs, tant per la seva solidesa argumental com per la seva valentia a l’hora de defensar la llengua i reivindicar tesis sobiranistes en un moment especialment complicat per al país. La polèmica ha incomodat, però, el mateix Margarit, que ahir a COM Ràdio va manifestar que les crítiques rebudes a la seva al·locució denoten “un cert grau d’incultura”. També no es va estar de recordar que les referències polítiques van ocupar una part menor del seu parlament: “Vaig ser un home educat, no vaig dir cap bajanada, vaig fer un discurs raonat de 10 minuts, per Déu!”, va exposar. En aquest context enrarit, l’alcalde de Barcelona també va haver de sortir a la palestra per defensar el dret de qualsevol pregoner a expressar-se “en llibertat, encara que jo no estigui al 100% d’acord amb les creences exposades”. Hereu també es va negar a valorar si l’al·legat del poeta havia estat “massa polític”. “Jo el que vull destacar és la festa, i no utilitzar-la per generar polèmiques polítiques”, va reblar.

Tot i aquestes paraules de l’alcalde, alguns responsables del seu govern encara es mostraven ahir contrariats per la nitidesa del missatge independentista del pregó, tot i que van evitar polemitzar en públic. La resta de formacions, però, no es van estar d’opinar. Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP, va censurar el to “polititzat” del pregó, que, segons la seva opinió, hauria d’haver estat “més cívic, festiu, integrador i plural”. També va acusar directament Margarit per haver actuat com un “portaveu nacionalista”. La valoració més exultant, però, va ser la de Xavier Trias (CiU), que va assegurar que es va emocionar amb les paraules del poeta. “És el millor pregó que he sentit en els últims anys”, va sentenciar. En termes igualment d’alabança es va expressar Ricard Gomà (ICV-EUiA), que va qualificar de “magnífica” l’exposició del poeta, de la qual també va voler destacar la crida que va fer en pro de la vaga general convocada pel dia 29 que ve. Finalment, i per tancar la ronda de valoracions, Jordi Portabella (ERC) va apuntar que les paraules del pregoner ajuden a veure “un futur molt més clar per al futur del país”, un futur que, a parer seu, té una cita clau amb la celebració de la consulta popular a la ciutat el 10 d’abril vinent.

Pregó a banda, la jornada d’ahir de la festa major va tenir el seu plat fort, en el vessant institucional, en la celebració de la missa a la basílica de la Mercè. El president de la Generalitat, José Montilla, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, van presidir la comitiva d’autoritats que, un cop acabat l’ofici religiós, es va dirigir fins a la seu de l’Ajuntament. En aquest recorregut a peu pels carrers Ample o Regomir no van ser pocs els barcelonins que, encuriosits, van observar la desfilada de polítics, entre un núvol de càmeres i de policies no gens secrets que s’obrien pas fos com fos. Aliens a aquesta situació, els gegants i el bestiari animaven la celebració amb els seus balls.

Barcelona decideix

Durant el seguici, i la jornada castellera que hi va haver a continuació a la plaça Sant Jaume, un altre element polític va anar guanyant rellevància: la consulta sobiranista del 10 d’abril. No pas en va, durant el passeig d’autoritats, el president del grup municipal d’ERC, Jordi Portabella, va exhibir una vistosa gorra commemorativa d’aquesta iniciativa. Minuts després, el popular Alberto Fernández Díaz no va vacil·lar a l’hora d’etzibar-li, al respecte, que “això d’acudir en un acte institucional amb una gorra és xavacà, i si hi ha un missatge polític, doncs encara pitjor”. Els castellers, al seu torn, també van voler començar a escalfar l’ambient al voltant de la consulta. Durant la ronda d’escalfament, quan assajaven els pilars que havien de donar la benvinguda al seguici d’autoritats, dues colles van exhibir una pancarta amb el lema “Barcelona decideix”. Més tard, en una plaça Sant Jaume plena, se’n va desplegar una altra de considerables dimensions des d’un edifici a tocar del consistori.

Informa: EL PUNT

UGT i CCOO han convocat una vaga per al 29 de setembre, que té com a única finalitat salvar la cara davant l’opinió pública, però sense cap intenció d’obligar el Govern del PSOE a rectificar la seva política econòmica contra els sectors més febles de la població. És una vaga hipòcrita.

Aquests sindicats han estat servint de corretja de transmissió política i electoral del PSOE des de fa molt temps, i han col·laborat en la dinàmica governamental consistent en socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.

Es tracta d’organitzacions que funcionen mitjançant aparells burocràtics sobredimensionats, dirigits per funcionaris que no defensen els sectors més febles, sinó que representen interessos polítics i, en molts casos, simplement pretenen la supervivència dels seus burocràcies.

Passats ja els temps de l’antifranquisme, UGT i CCOO són maquinàries burocràtiques que representen alguns sectors dels treballadors, però que deixen sense defensa als sectors socials més marginats.

Els dirigents d’aquestes organitzacions no van alçar la veu quan el Govern del PSOE, com d’altres a occident, va sortir en ajuda dels banquers, que van veure perillar els seus beneficis per la crisi que ells mateixos havien creat.

Si els diners públics es lliuren als bancs i caixes, o als empresaris del sector de l’automòbil, és evident que l’aposta per afrontar les conseqüències de la crisi és ajudar els més poderosos en perjudici dels més febles.

Aquesta dinàmica no és d’ara. Des que Zapatero va començar a negar que hagués crisi quan l’atur estava augmentant de forma clara, ja es va veure que el PSOE adoptava les posicions liberals i conservadores per afrontar la crisi.

El problema és que els socialistes han anat massa lluny en la seva política de protegir els poderosos i fer caure tot el pes de la crisi sobre els més desfavorits. Així, ha arribat un moment en què els sindicats s’han vist assenyalats com còmplices pels ciutadans perjudicats.

En conseqüència, han decidit fer un gest teatral. I com una pura qüestió d’imatge, de publicitat, de propaganda, han convocat aquesta vaga general. Saben que no servirà de res, però la seva única pretensió és no perdre clientela.

Només pretenen mantenir les seves estructures, els seus negocis i els llocs dels seus funcionaris i buròcrates. Tot això perillaria si quedés clar que, en la pràctica, i malgrat les seves paraules, aquests sindicats treballen per al poder, per als que manen, i per a si mateixos.

Per què no s’aclareixen públicament els comptes dels sindicats? Quant cobren de l’Estat? Quin percentatge es porten de cada expedient de regulació d’ocupació que negocien? Quant es queden de cada conveni col·lectiu que pacten? Com funcionen les seves cooperatives?

I així podríem seguir. Les respostes a aquestes preguntes, i a d’altres similars, probablement ens portaria a preguntar-nos si aquests sindicats són necessaris. Probablement, llavors quedaria molt clar que fa molt de temps que aquests sindicats són maquinàries reaccionàries utilitzades pel poder per controlar els sectors més desprotegits i més marginats.

Per Antonio Galeote

El rei espanyol i Carme ChacónEncara que les conferències que s’hi fan tinguin una cobertura mediàtica limitada, les coses que es diuen en cada edició de la Universitat Internacional de la Pau són interessantíssimes i posen el dit a la nafra en molts temes. He esperat una mica per veure si algun gran mitjà es feia ressò de tot el que l’edició d’engany ha denunciat, però es veu que hi ha dades que no convé que arribin a la societat. Per això és tan positiva la celebració d’aquesta Universitat, perquè és gràcies a esdeveniments com aquest que la societat rep una informació que ha estat silenciada pels serveis informatius de les emissores nacionals. Unes emissores que han esdevingut eines de control social i altaveus del missatge oficial.

Aquesta és la raó principal per la qual cal amplificar la veu de l’esmentada Universitat tant com es pugui, perquè s’hi aborden qüestions que afecten directament la nostra vida. Estic parlant, per exemple, del fet que Espanya és el segon país que més armes ven a l’Àfrica, després dels Estats Units, i també de la despesa del govern espanyol en armament. Sobretot de la seva participació en una guerra il·legal a l’Afganistan amb una despesa militar que, fins i tot amb la crisi, suposa un 2% del seu PIB, malgrat que l’ONU fixa el límit en l’1%. Tanmateix, la dada més escruixidora en aquest sentit -després del cost en vides humanes- és que el govern socialista dedica al pressupost militar 50 milions d’euros cada dia. Cada dia. I, malgrat que s’utilitza el terrorisme com a excusa, les veritables raons d’aquesta despesa escandalosa, com explica Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacional de la Pau, són geocèntriques: “Ara ens diuen que s’han descobert (que feia temps que estaven descoberts) uns minerals riquíssims que tothom vol”. Doncs bé, lector, resulta que les nostres entitats bancàries participen de totes les vendes d’armes, ja siguin legals o encobertes. Algú ha vist que un telenotícies en parli, d’això? El nostre error és creure que allò que veiem per televisió és la informació del dia, quan, en realitat, només és la informació que oculta una altra informació.

Víctor Alexandre

La tertuliana del cor Belén Esteban -a qui molts denominen ‘La princesa del pueblo’- seria la tercera més votada en unes eleccions generals si decidís presentar-se, segons un sondeig de Sigma Dos que recull El Periódico.  A més, Catalunya seria la comunitat on obtindria més vots, malgrat que temps enrere assegurés en directe que “los catalanes son seis millones de burros”.

Malgrat tot, i sempre segons aquest sondeig, Esteban obtindria més vots en territori català que ERC, PP, iCV o Ciutadans. En aquest sentit, la mateixa enquesta indica que a nivell estatal, malgrat que el PP guanyaria les eleccions, Esteban podria formar govern en coalició amb el PSOE.

E.NOTICIES

Andorra reconeixerà la independència de Kosovë ‘en els propers mesos’

Jaume Bartumeu diu que donar-hi suport ara ‘no suposa cap aventura irredemptista’

El cap de govern d’Andorra, Jaume Bartumeu, s’ha compromès a reconèixer la independència de Kosovë ‘en els propers mesos’ (àudio) durant la reunió bilateral que va fer dijous passat amb el primer ministre kosovar, Hashim Thaçi. En el marc de la seva visita a Nova York per assistir a la 65a Assemblea General de Nacions Unides, Bartumeu va aprofitar per reunir-se amb Thaçi i li va assegurar que Andorra ‘no vol ser l’últim estat europeu en reconèixer Kosovë’. Bartumeu argumenta que arran la sentència (pdf) de la Cort Internacional de Justícia de Nacions Unides, donar suport a Kosovë ‘no suposa cap aventura irredemptista que no es correspongués amb la voluntat d’un poble i amb el dret internacional’.

‘La sentència ens dóna tranquil·litat’, assegura Bartumeu. Amb la resolució de Nacions Unides a les mans, Andorra assegura que en un any reconeixeran la independència de Kosovë, però abans haurà de negociar amb l’estat espanyol. ‘El nostre ministre d’Afers Exteriors es reunirà amb el seu homòleg espanyol, Miguel Àngel Moatinos, per tractar la qüestió’, ha especificat Bartumeu.

Durant la reunió bilateral, el primer ministre de Kosovë va sol·licitar al cap de govern d’Andorra que reconegui la independència del país, una petició que ja van traslladar a Bartumeu per carta el mes de juliol el mateix Thaçi i el president del país dels Balcans, Fatmir Sejdiu. El mandatari kosovar va voler saber perquè Andorra és un dels pocs països que no han reconegut la independència de Kosovë, juntament amb Espanya, fins i tot després que el Tribunal Internacional de Justícia, màxim òrgan judicial de Nacions Unides, dictaminés la legalitat de la seva declaració unilateral d’independència.

Bartumeu li va respondre que fins el moment de la resolució del Tribunal Internacional ‘la política exterior andorrana estava expectant’, ja que el país ‘ha volgut establir un principi d’equilibri en les relacions entre l’estat espanyol i França’, ha explicat. Bartumeu va argumentar davant de Thaçi que Andorra ‘estava en una situació complicada’ pel fet que França hagués reconegut immediatament Kosovë i l’estat espanyol ‘no ho volgués fer’.

Ara, després de la sentència, Bartumeu assegura que Andorra ‘vol continuar guardant aquesta relació d’equilibri’, però que si arriba el moment de prendre una decisió ‘també ho hem de fer’

Si la llengua catalana no  existis i a Catalunya sols ens expresse- sim amb la llengua espanyola igual que qualsevol  província d’Espanya, si aleshores els catalans seriem igual d’apreciats o envejats  per una majoría  d’espanyols que ara i sempre  ens tenen posat el dit al ull?

jorfont

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern — Primavera d’istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

(L’irradiador del port i les gavines)
Joan Salvat Papasseit

SALVADOR CARDÚS

Impossible. Em sembla que és impossible que, amb la independència, encara hi hagués més decadència a Catalunya. Si més no, des del punt de vista econòmic, totes les dades asseguren el contrari, fins al punt que la pregunta habitual sobre si una Catalunya independent és viable econòmicament, caldria canviar-la per si és viable, a mig termini, una Catalunya dependent. Només cal que consulteu el llibre que acaba de publicar el Cercle Català de Negocis.

De manera que, quan el president José Montilla assegura que la independència és decadència, ens hauria de dir en quin terreny. Pensa en el camp de la creació cultural? No és fàcil, sobretot a la vista que molts dels millors creadors en tots els camps de les arts i les lletres també es manifesten independentistes. Decadència intel·lectual? No diré pas que la intel·lectualitat catalana sigui excelsa, però el que sé del cert és que, siguem el que siguem, no és gràcies a Espanya que hi ha gent que pensa el país i la societat actual, i que es dóna a conèixer al món sencer. En què hi perdríem, amb la independència? Així doncs, de quina decadència parla Montilla?

La veritat és que, per evitar arrogàncies, respondria al president que, en cas de decadència, com a mínim seria la nostra decadència, la que causaria la nostra hipotètica incompetència, però que sempre seria millor que la decadència imposada per un Estat depredador. Posats a fer, pobresa amb dignitat, doncs, enlloc de pobresa per robatori, deixadesa o maltractament.

Però tampoc no cal tanta modèstia. Aquesta cançó també li van cantar a Eslovàquia quan es va emancipar de Txèquia. I li anat magníficament. I és que, en cap sentit, la grandària, en temps de mundialització, no té cap importància. Creure que necessitem Espanya per prosperar és propi d’un pensament antic que va caducar les darreres dècades del segle passat.

Ara bé: el més trist d’aquesta estratègia de la por és la manca de confiança que el president del PSC -i per extensió, el seu partit- mostra cap al país: de veritat ens veu -es veuen- tan incapacitats, tan immadurs, tan febles, tan poca cosa que creu que sols no ens en sortiríem?

Informa: TRIBUNA.CAT

Setembre 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.   oct. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 214,589 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos