UGT i CCOO han convocat una vaga per al 29 de setembre, que té com a única finalitat salvar la cara davant l’opinió pública, però sense cap intenció d’obligar el Govern del PSOE a rectificar la seva política econòmica contra els sectors més febles de la població. És una vaga hipòcrita.

Aquests sindicats han estat servint de corretja de transmissió política i electoral del PSOE des de fa molt temps, i han col·laborat en la dinàmica governamental consistent en socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.

Es tracta d’organitzacions que funcionen mitjançant aparells burocràtics sobredimensionats, dirigits per funcionaris que no defensen els sectors més febles, sinó que representen interessos polítics i, en molts casos, simplement pretenen la supervivència dels seus burocràcies.

Passats ja els temps de l’antifranquisme, UGT i CCOO són maquinàries burocràtiques que representen alguns sectors dels treballadors, però que deixen sense defensa als sectors socials més marginats.

Els dirigents d’aquestes organitzacions no van alçar la veu quan el Govern del PSOE, com d’altres a occident, va sortir en ajuda dels banquers, que van veure perillar els seus beneficis per la crisi que ells mateixos havien creat.

Si els diners públics es lliuren als bancs i caixes, o als empresaris del sector de l’automòbil, és evident que l’aposta per afrontar les conseqüències de la crisi és ajudar els més poderosos en perjudici dels més febles.

Aquesta dinàmica no és d’ara. Des que Zapatero va començar a negar que hagués crisi quan l’atur estava augmentant de forma clara, ja es va veure que el PSOE adoptava les posicions liberals i conservadores per afrontar la crisi.

El problema és que els socialistes han anat massa lluny en la seva política de protegir els poderosos i fer caure tot el pes de la crisi sobre els més desfavorits. Així, ha arribat un moment en què els sindicats s’han vist assenyalats com còmplices pels ciutadans perjudicats.

En conseqüència, han decidit fer un gest teatral. I com una pura qüestió d’imatge, de publicitat, de propaganda, han convocat aquesta vaga general. Saben que no servirà de res, però la seva única pretensió és no perdre clientela.

Només pretenen mantenir les seves estructures, els seus negocis i els llocs dels seus funcionaris i buròcrates. Tot això perillaria si quedés clar que, en la pràctica, i malgrat les seves paraules, aquests sindicats treballen per al poder, per als que manen, i per a si mateixos.

Per què no s’aclareixen públicament els comptes dels sindicats? Quant cobren de l’Estat? Quin percentatge es porten de cada expedient de regulació d’ocupació que negocien? Quant es queden de cada conveni col·lectiu que pacten? Com funcionen les seves cooperatives?

I així podríem seguir. Les respostes a aquestes preguntes, i a d’altres similars, probablement ens portaria a preguntar-nos si aquests sindicats són necessaris. Probablement, llavors quedaria molt clar que fa molt de temps que aquests sindicats són maquinàries reaccionàries utilitzades pel poder per controlar els sectors més desprotegits i més marginats.

Per Antonio Galeote

Advertisements