Pot ser que aquesta siguin les ultimes lletres que escric en aquests blocs i en altres que en algunes ocasions també i participat, i que algunes  vegades i sense cap intent maligne i  motivat algun escàndol, o també altres vegades que amb la meva innocència  i  posat els peus a la galleda, o sigui, que a vegades l’hi encertat i altres vegades l’hi cagat al escriure algun tema no del gust dels meus simpatitzants, n’ obstan avui tant m’han fot les critiques, ja que pel temps que amb queda d’estar al convent…..dons…

El titular d’aquets escrit “El Mon va al reves” és en referencia al temps que estem vivin,  ja que no és lògic que desprès de tants anys de donar voltes el nostre planeta que el percentatge de persones sense escrúpols que volen dominar el Mon hagi augmentat en  un percentatge mes que considerable, o sigui  que es incomprensible que en aquets any 2010  els ciutadans espanyols i catalans estiguem governats per personatges sense aptituts per governá, entre aquets personatges tenim  presidents , politics, militars, eclesiastics, i un llarg llistat,d’institucions  que les que les  governan son uns ineptes  pocavergonyes.

Rar és el dia que no tinguem noticia de què un policia és descobert amb alguna mala i feta, que un jutge s’ha deixat comprar per uns milers d’euros, o que un eclesiàstic s’ha saltat tots els manaments de Deu i especialment el VI, que uns funcionaris o alts càrrecs d’ajuntaments (incloses alcaldes) formen una nova Màfia o Cosa Nostre, que un representant d’empresaris és una persona indesitjables i estafador , o que un representant sindical esta a les ordres dels politics, en fi que el llistat de pocavergonyes que tenim dins a casa nostra és inacabable.

N’ obstant jo crec que aquestes properes eleccions autònoma del dia 28/11 serviran per perdre de vista a molts ineptes que avui encara tenen esperances de continuar xopant del pot, entre ells molts dinosaures, algun nou elefant, i en especial els que encara representen el franquisme.

Lo que si que serà necessari és desinfectar tots els despatxos i cambres de la Generalitat despres de les eleccións  o sigui matar a totes les xinxes i polls que actualment encara i habiten, ja que de no fer-ho és possible que els nous inquilins s’infectin de la merda que aquets deixaran.

Crec que la lletra del tango “Segle XX Gran balache” de Enrique Santos Discépolo s´ajusta perfectament  al temps actuals .

Que el mundo fue y será

una porquería, ya lo sé.

En el quinientos seis

y en el dos mil, también.

Que siempre ha habido chorros,

maquiavelos y estafaos,

contentos y amargaos,

barones y dublés.

Pero que el siglo veinte

es un despliegue

de maldá insolente,

ya no hay quien lo niegue.

Vivimos revolcaos en un merengue

y en el mismo lodo

todos manoseados.

Hoy resulta que es lo mismo

ser derecho que traidor,

ignorante, sabio o chorro,

generoso o estafador…

¡Todo es igual!

¡Nada es mejor!

Lo mismo un burro

que un gran profesor.

No hay aplazaos ni escalafón,

los ignorantes nos han igualao.

Si uno vive en la impostura

y otro roba en su ambición,

da lo mismo que sea cura,

colchonero, Rey de Bastos,

caradura o polizón.

¡Qué falta de respeto,

qué atropello a la razón!

Cualquiera es un señor,

cualquiera es un ladrón…

Mezclao con Stravisky

va Don Bosco y La Mignon,

Don Chicho y Napoleón,

Carnera y San Martín…

Igual que en la vidriera

irrespetuosa

de los cambalaches

se ha mezclao la vida,

y herida por un sable sin remache

ves llorar la Biblia

junto a un calefón.

Siglo veinte, cambalache

problemático y febril…

El que no llora no mama

y el que no afana es un gil.

¡Dale, nomás…!

¡Dale, que va…!

¡Que allá en el Horno

nos vamo’a encontrar…!

No pienses más; sentate a un lao,

que ha nadie importa si naciste honrao…

Es lo mismo el que labura

noche y día como un buey,

que el que vive de los otros,

que el que mata, que el que cura,

o está fuera de la ley…

jorfont

Anuncis