Memòries d’un malparit

No sé si soc jo la millor persona per recordar situacions que s’han d’esborrar per sempre, malgrat no oblidar. Però fer un petit esbós va bé de tant en tant per no deixar de veure la llum que ens espera davant del camí, i deixar enrere la foscor de persones que passen per les nostres vides sense marcar-nos cap empremta, més enllà de la desgràcia d’haver-les conegut.

Es pot justificar el comportament d’un ser humà de moltes maneres. Tu ni tan sols no pots gaudir d’aquest privilegi. Res no justifica la teva mala llet, la teva prepotència, ni un caràcter malaltís que ni els millors psiquiatres han entès mai malgrat les teràpies i la medicació. Les teves reaccions esperpèntiques i viscerals són innates.  El que neix malparit , així deixa el món…no hi ha res a fer!!!

La posterior addicció a la beguda va agreujar encara més un caràcter difícil i paranoic .

Semblaves alguna cosa quan estaves serè, però amb un pet a sobre, eres prou desagradable i el teu pas per qualsevol lloc no passava desapercebut.

Mala entrada en un indret de pau que vas intentar alterar des del primer dia. Avís d’un vell mariner a la seva sirena estimada que llavors tampoc va voler escoltar. Encert d’un gran home que callava més del que deia, però que veia més del que mirava!

Encara recordo el dia de l’escopinada, jo era petita però dubto que tu ho recordis… anar de tort porta aquests buits de memòria.

Però en el record de tots, i en el meu especialment, encara veig la cara d’un home de barba blanca que et convidava a marxar de la seva casa, mossegant-se la llengua i retenint uns punys de geni que aquell dia ,va guardar-se a les butxaques. Quin exemple d’estimació va donar-nos a tots  !!! A ell, res no l’aturava davant l’ofensa, però va prioritzar el silenci contingut per evitar encara més desconcert i el patiment d’una part d’ell , d’una part molt nostre que ja patia prou,  per no dir massa.

De fet, tots nosaltres ho hem fet  això de callar per ella i tu amb això t’has crescut sempre. Tots hem silenciat coses que mai no han sortit a la llum per no ferir una part de nosaltres molt estimada que no és mereixia agreujar encara més la seva desgràcia. Hem callat comentaris despectius, actituds humiliants i reaccions violentes que només sabem nosaltres. Tu bé saps que no menteixo!!! i la part que jo encara estimo, potser les sabrà algun dia si vol escoltar-nos. Però també entenc que mirar cap un altre lloc l’ajuda a seguir endavant i a calmar un rebuig encara més gran envers tu.

Afortunadament vas superar després de molts anys la teva adicció, però el caràcter seguia tenint el mateix aire de prepotència, la mateixa intenció de menyspreu, la mateixa voluntat de fer mal per alimentar el teu EGO.

Algun gest de bondat també l’has tingut…calia tenir la mestressa convençuda ,que el malparit subliminalment també  molt de tant en tant, sentia algun batec al cor.

Recordo ara aquella vegada que vas llençar-me tots els llibres de la taula a terra. ¿Recordes amb quina prepotència me’ls vas fer recollir?

O de quina manera vas mentir a l’altra part que estimo quan vas decidir agafar un camí diferent? Quanta estima de germanor també en aquella separació, malparit!!!…tu això no saps ni el que vol dir !!! Quin abús de silenci per evitar-ne problemes i quina història esperpèntica la teva, aquella que vas vendre per sortir airós d’una culpa que arrossegaràs tota la teva vida!… Ja saps tu prou de que et parlo, Malparit, prou be que ho saps!!!

Poca o cap qüalitat humana , poc o cap respecte a res ni a ningú…aquesta i no cap altre ,és la teva especial manera de sentir-te superior, de creure’t alguna cosa i de ocupar un lloc a la vida que no et guanyes per tu mateix com a persona.

Un rètol en una porta de despatx, o en una plaça de pàrking, és tot el reconeixement que t’emportaràs d’aquest món. De qualsevol altre cosa…oblida-te’n!!!

Com no recordar també els comentaris de companys que et menyspreaven a la teva esquena per evitar problemes majors ¿quins d’ells t’han vingut a veure després de marxar, quins d’ells s’han preocupat de saber de tu i de cercar-te per fer un cafè plegats? CAP NI UN MALPARIT, CAP NI UN !!!

Recordo també els comentaris d’un company-amic i segon pare, que ja no està entre nosaltres…quantes coses se’n va emportar amb ell i quantes converses compartides que TU no sabràs mai. !!!! . Menyspreu també d’un altre home savi que sentia llàstima per tu i que només desitjava jubilar-se per no tornar-te a veure mai més.Vas ser tan poca cosa per ell, que ni tan sols els seus, sabedors de la teva precària salut, han fet el més mínim esforç per preguntar-te com et trobes…crec que no cal dir gaire cosa més.

La teva VISA ha estat sempre el matrimoni perfecte amb el teu entorn proper. Quina pena!!!, tant buit de veritat sincera i tant envoltat d’interès comprat!!!…Per cert, si haguessis aguantat una mica més, jo hagués marxat  en pocs dies,  ja estava previst … no et suportava més!!!   , però mira…per primer cop, haig d’agrair-te el gest !!!.

NO cal que et recordi tampoc la soledat que t’envolta. Tu has adobat la terra amb especial cura de menyspreu i el verí de la teva llavor malmesa només ha donat fruits estèrils que no et serviran ni per acomiadar-te més enllà del compromís, en el darrer dia de la teva vida en aquest món…

Rei coronat, sense tron ni corona, qui t’havia de dir que seria tan pobre la teva existència!!! Que el teu pas per la vida seria tan poc rellevant que de tu només recordarem el mal que has fet en passar per ella.

Diuen que, en morir, la mare ens dóna la mà i ens porta un altre cop al seu ventre…dubto que a tu t’acaronin els mateixos braços que et van bressolar. Dubto que aquella dona que s’acomiadava ja d’aquest mon, oblidi mai l’aigua freda amb la que tu vas ruixar-la les darreres hores de la seva vida.

ETS TAN POCA COSA I ET CREUS TAN GRAN!!!

Ara la sort que vas escupir, et torna, Malparit, i tot allò que et va servir de burla vers els altres, Tot allò que et va satisfer i que et va fer creure gran, et ve de camí i en contra,però ara t’ho calles perquè NO TOCA!!!…

No sé quin serà el teu final, ni té’l desitjo tampoc, de veritat. Viu amb la teva agonia i amb la soledat que t’acarona  cada dia i, abans de tancar els ulls, intenta reconciliar-te amb tu mateix, que prou feina tindràs si és que ho aconsegueixes!!!

Ni em mou l’odi ni el rancor per escriure’t aquestes 4 línies, sinó la llibertat d’expressió que la llei em permet i l’alliberament i satisfacció personal de saber-me ja lluny de tu. Quin plaer de vida no veure’t i quina joia saber-me més rica de valors que tu! QUINA PENA EM FAS SR. MALPARIT, DE VERITAT !!!

Gaudeix de la teva supèrbia, del teu EGO malaltís, de la teva esquizofrènia crònica i de la teva soledat d’amics i persones que de veritat  t’estimin…i si la vida et dona finalment el seny que mai no has tingut, lluita per ser millor persona i passar a l’historia per ser alguna cosa més que un MALPARIT AMARGAT I PLE DE FRUSTRACIONS INSUPERABLES!!!

Em deixo moltes coses al tinter. Tu prou que ho saps, però no em paga la pena, de veritat. El temps ha suavitza´t  la  ràbia i ha calmat el menyspreu. Avui, des de la calma, passo pàgina satisfeta de sentir-me millor persona que tu i de guanyar una batalla que malgrat el que tu puguis dir, has perdut per moltes raons !!

Descansa en pau, Malparit!!! que ja tens prou pena!

 

Advertisements